Sollana

De Viquipèdia

Un o més viquipedistes estan duent a hores d'ara una tasca amb aquest article.

És possible, per tant, que us pugueu trobar amb defectes de contingut o de forma. Si us plau, abans de realitzar grans modificacions o substitucions, contacteu amb els darrers contribuïdors, bé amb un missatge a ses respectives pàgines de discussió, o bé a la pàgina de discussió de l'article per a poder-ne coordinar la redacció.

Sollana

Imatge:Escut de Sollana.svg Imatge:Senyera de Sollana.svg (En detall) (En detall)
Localització
Municipi de de la Ribera Baixa
Vista del terme arribant pel camí d'Alzira
País	País Valencià
Predom. ling.	Valencià
Superfície	39,20 km²
Altitud	4 m
Població (2006)   • Densitat	4,542 hab.115,2
Coordenades	39° 16′ 43″ N 0° 22′ 51″ O
Distàncies	22 km. a València 12,1 km. a Sueca
Sistema polític Nuclis • Alcalde:	2 Joan F. Benito i Esteve (PAIS)
Estat • CCAA • Província • Comarca • Partit judicial	Espanya Comunitat Valenciana Província de València Ribera Baixa Sueca
Codi postal	46430
Festes majors	Sant Antoni, Falles, la Magdalena (patrona) i el Crist (patró)
Dies de mercat	Dimecres
Web	http://www.sollana.org/

Sollana és un municipi valencià que es troba a la comarca de la Ribera Baixa.

[edita] Geografia

El terme municipal de Sollana es troba enquadrat dins la planície que s'estén des de les estribacions de les llomes d'Espioca, l'Almaguer i Alginet fins el llac de l'Albufera: la geologia i la geografia coincidixen en afirmar que, en temps remots, gran part de la mateixa estaria coberta per les aigües del mar Mediterrani; segons el catedràtic Eduardo Boscà, el sac del golf de València arribava alguns kilòmetres terra endins de l’actual vora del mar, on desembocaria directament el Xúquer, el seu actual afluent el Magre i els barrancs, entre ells el de Catarroja, que ara ho fa directament a l’Albufera, atribuint la formació d'este llac a la desembocadura del Xúquer.

Refermant la mateixa teoria, Nicolau Primitiu diu que esta immensa planície es formà en anar omplint-se l'Albufera i les seues maresmes amb els desgasts de les muntanyes i les altes planures per l'arrossegament del riu al llarg del temps, reduint-se cada vegada més l'extensió ocupada per les aigües, ja que almenys algun braç del Xúquer discorria pel terme i, una vegada desviat tot el curs del riu cap a Cullera, el solar de Sollana es completà amb els sediments dels dos barrancs que l'empresonen: el barranc del Tramusser i el dels Algadins.

Hi ha la hipòtesi que per la part septentrional del terme s'introduïa la Via Augusta procedent dels Pirineus cap a València, que ací travessava el Xúquer i es desdoblava en dos vies més: una principal que arribava a la Bètica per Saetabis, i una altra secundària que arribava per la costa a Dianium.

[edita] Història

El 13 d'abril del 1248 Jaume I va donar Sollana a Eximén d'Urrea per heretat lliure i franca. El 21 de setembre del 1270 se li concedix carta de població: en este període Vicent Saboya n'era el senyor i en 1609 pertanyia al duc de Pastrana; el seu últim senyor territorial fou el comte d'Híjar. Va mantindre plets constants amb Sueca. L'any 1564 en va tindre un a prop de la compostura del camí que unix ambdós llocs, i el 1568 sobre l'aprofitament de les aigües per a la collita de l'arròs. Des de les Corts de 1342 es controla el seu cultiu. per orde reial, en 1753 es va restringir el conreu de l'arròs als llocs que en el moment es conreaven i es va prohibir a la resta. També es va donar orde al veguer d'Alzira i a l'alcalde de Sollana que controlaren el mollonament, desguaç i neteja d'estes marjals (prop de 20.000 fanecades). En 1789 esta xifra es va duplicar a causa de cometre frau, ja que es va conrear en terres de secà i d'horta. En les Corts valencianes del 1626 l'església de Santa Maria Magdalena de Sollana demanà l'exempció de pagar dret d'amortització i segell de 800 lliures. Compta amb el convent de la Mare de Déu de la Mercé, que a mitjan segle XIX estava abandonat i en estat ruïnós; en eixa època tenia un hospital per a pobres. En 1510 tenia 57 famílies, que disminuïren sensiblement després de l'expulsió dels moriscs (44 el 1.646). Des de mitjans del segle XVIII el seu creixement demogràfic ha sigut constant: 582 habitants (sollaners) en 1787; 1.819 en 1900 i 4.467 en 1994 per a un terme de 37,3 km².

El convent de la Mercé

[edita] Sollaners il·lustres

• Juan José López Ibor, psiquiatra i sexòleg nascut a Sollana en 1908
• Pedro del Río, actor espanyol nomenat fill adoptiu de la vila
• Francesc Vera, fotògraf
• Theo Gil, artista plàstic de projecció internacional

[edita] Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sollana

[edita] Webs locals

• Biblioteca de Sollana web en BibliotecasPúblicas.es
• BLOC de Sollana i el Romaní web de l'agrupació local
• Col·lectiu Ullal Associació cultural
• Sollana.es Lloc institucional
• Sollana.org Lloc oficial

[edita] Recursos

• País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
• Secció "Poble a poble" del Diari Parlem, d'on s'ha extret informació amb consentiment de l'autor.
• Institut Valencià d'Estadística.
• Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.