Tahití
De Viquipèdia
| Tahití Tahiti |
|
|---|---|
 |
|
| País |  Polinèsia Francesa |
| Entitat territorial | {{{entitat_territorial}}} |
| Arxipèlag | {{{arxipèlag}}} |
| Oceà | Pacífic |
| Coordenades | 17°40'0"S, 149°30'0"O |
| Superfície | 1.043 km 2 |
| Llargada màxima | {{{llargada_màxima}}} |
| Amplada màxima | {{{amplada_màxima}}} |
| Altitud màxima | {{{altitud_màxima}}} |
| Perímetre | {{{perímetre}}} |
| Orígen | volcànic |
| Població | 169.674 hab. (2002) |
| Gentilici | {{{gentilici}}} |
| Capital | {{{capital}}} |
| Densitat | 163 hab/km2 |
Tahití és l'illa més gran de la Polinèsia Francesa, situada a l'arxipèlag de les illes de la Societat al sud d'Oceania. Històricament va ser coneguda també com Otaheite. La capital és Pape’ete, situada a la costa nord-oest de l'illa.
És l'illa més poblada de la Polinèsia Francesa, amb un 69% de la població total. Disposa de l'aeroport internacional de Faa’a. Les llengües oficials són el francès i el tahitià o reo mā’ohi.
Taula de continguts |
[edita] Geografia
Tahití té una llargada màxima de 45 km, amb 132 km de costa i una superfície de 1.043 km2. El punt més alt de l'illa és el mont Orohena de 2.241 m.
L'illa es compon de dues parts centrades sobre volcans extingits i unides per l'istme de Taravao. La part nord-occidental s'anomena Tahiti Nui, o gran Tahití, i la sud-oriental és Tahiti Iti, o petita Tahití. Només la franja costanera és habitada amb una penetració màxima que no sobrepassa els dos quilòmetres. Mentre Tahiti Nui està densament poblada, sobretot al voltant de Papeete, i disposa de bones infrastructures i forta influència de la metròpoli francesa, Tahiti Iti ha quedat més aïllada mantenint la cultura tradicional polinèsia.
El clima és tropical, càlid i humit tot l'any. Només hi ha dues estacions: la seca i la humida, dita també de pluges, de novembre a abril. La durada de dies i nits es manté sensiblement constant tot l'any, independentment de les estacions.
[edita] Història
La població nadiua és polinèsia, i s'estima que es va establir a l'illa vers el 300 aC, durant les migracions i colonitzacions primerenques de tot l'espai polinesi a partir de Tonga i Samoa.
El sòl fèrtil i la pesca abundant van proveir un aliment fàcil als habitants. La percepció del caràcter relaxat i alegre dels nadius i la caracterització de l'illa com un paradís van impressionar els primers exploradors europeus, establint un mite romàntic i utòpic al món occidental que dura fins avui.
S'ha especulat que Tahití fos la mateixa illa Sagitària que va descriure Quirós el 1606. Però el més probable és que es tractés de Rekareka situada al mateix paral·lel a les Tuamotu.
L'anglès Samuel Wallis va descobrir l'illa, el 1767, anomenant-la illa del Rei Jordi (King George III Island).
Wallis va ser seguit, el 1768, per l'explorador francès Louis-Antoine de Bougainville en el viatge de la primera circumnavegació francesa. Bougainville va fer Tahití famosa a Europa amb la publicació del relat del seu viatge. Anomenant-la Nova Citera, en referència a l'illa grega de Citera on va néixer Venus, descriu l'illa com un paradís terrenal amb un poble que viu feliç en la innocència, lluny de la corrupció de la civilització. Les seves descripcions il·lustraven el concepte del noble salvatge de Jean-Jacques Rousseau, i van influir en els pensaments utòpics de filòsofs com ara Denis Diderot.
El capità James Cook va visitar Tahití diverses vegades en els seus tres viatges entre 1769 i 1779. La seva base principal va ser la badia de Matavai, on va construir el fort Venus per observar el trànsit del planeta. Encara avui el lloc es diu Punta Venus.
Entre 1772 i 1775, el virrei del Perú, el català Manuel d'Amat i de Junyent, va organitzar tres expedicions a Tahití. Durant un temps es conegué com l'illa d'Amat. Els capitans Domingo de Boenechea, José de Andía y Tomás Gayangos van intentar establir una missió a Tautira, a la península de Tahití Iti.
El 1842 el regne de Tahití va ser declarat protectorat francès. El 1880 el rei Pōmare V (1842 – 1891) va cedir la sobirania a França.
El pintor francès Paul Gauguin va viure a Tahití entre 1891 i 1901 inspirant-se en els paisatges i els models polinesis. A Papeari hi ha un petit museu dedicat a Gauguin. Els escriptors catalans Aurora Bertrana i Josep Maria de Sagarra van passar-hi també una temporada als anys 20 i 30 del segle XX. Van immortalitzar les seves experiències a diversos llibres, d'entre els quals destaquen Paradisos oceànics (1930) i La ruta blava (1942).
Des del 2004, Tahití junt amb la Polinèsia Francesa, té l'estatus de país d'ultramar.
[edita] Vegeu també
[edita] Enllaços externs
- Història de Tahití i la Polinèsia francesa (francès)
- Tahiti Tourisme (francès)
- iFenua, portal sobre l'entreteniment a Tahití i les seves illes (francès)
- Tahiti Guide (francès)
- Lloc web dedicat a Tahití (Actualitat, història i geografia) (francès)
- Premsa de Tahití (francès)
- Tahiti Surf Report, el portal del surf a Tahití (francès)
- Faufa’a Tupuna, wiki dedicat al patrimoni cultural polinesi (francès)
- Galeria de fotos de Tahití (anglès)
| Portal:Polinèsia | Illes de la Societat - Polinèsia Francesa |  |
|---|---|---|
| Illes del Vent: Maiao | Mehetia | Moorea | Tahití | Tetiaroa | ||
| Illes de Sotavent: Bora Bora | Huahine | Manuae | Maupihaa | Maupiti | Motu One | Raiatea | Tahaa | Tupai | ||
| Arxipèlags: Australs | Gambier | Marqueses | Societat | Tuamotu | ||
