Televisió
De Viquipèdia
La televisió o televisor (abreviat TV) és un sistema de telecomunicació per a l'emissió i per a la recepció de sons i d'imatges en moviment a distància. El terme també ha acabat referint-se a tots els aspectes de la programació televisiva. El fet televisiu ha esdevingut sinònim de cultura post moderna.
La paraula "televisió" és un mot híbrid, provinent del grec i del llatí. "Tele-" en grec antic vol dir "lluny", mentre que "-visió" ve del llatí "visio", que significa "veure" o "vista".
Taula de continguts |
[edita] Història
Paul Gottlieb Nipkow va proposar i patentar el primer sistema electromecànic de televisió el 1884.
A. A. Campbell Swinton va escriure una carta a la revista Nature el 18 de juny de 1908 descrivint el seu concepte de televisió electrònica utilitzant el tub de raigs catòdics inventat per Karl Ferdinand Braun.
Un sistema semi-mecànic de televisió analògica va ser exhibit per primera vegada a Londres el febrer de 1924 per John Logie Baird i imatges en moviment per Baird el 30 d'octubre de 1925. La primera retransmissió a llarga distància de televisió pública es va fer des de la ciutat de Washington a Nova York el 7 d'abril de 1927. La imatge mostrada va ser la del Secretari nord-americà de Comerç Herbert Hoover. Un sistema completament electrònic va ser presentat per Philo Taylor Farnsworth a la tardor de 1927.
[edita] Fets rellevants
- 1860 : Primera transmissió d'imatges (fixes) per vegi elèctric efectuada per Caselli amb un aparell batejat pantelegrafic.
- 1884 : L'alemany Paul Nipkov inventa el Disc de Nipkov. Aquest sistema d'anàlisi de la imatge era basat en un disc perforat girant a 25 torres per segon. Cada forat, al nombre de 30 a 200, és col·locat a una distància decreixent del centre, el que permet analitzar la imatge línia per línia. La imatge és llavors composta de tantes línies com el disc és perforat de forats.
-
- Una cèl·lula fotoelèctrica recupera la llum que passa pels forats del disc per transformar-la en senyal elèctric;
- A la recepció, un sistema idèntic, un tub en el neó que reemplaça la cèl·lula fotoelèctrica i un disc girant a la mateixa velocitat restitueix les imatges.
Però són els progressos en electrònica que permetran la transmissió d'imatges de qualitat.
- 1905 : Invenció per Lee de Forest del primer tub electrònic, el tríode, dispositiu amplificador a la base de tot circuit electrònic sofisticat.
- 1907 : El rus Boris Rosing inventa el tub catòdic, que permet anunciar una imatge per l'escombrada d'un feix d'electrons sobre una superfície fosforescent.
- 1923 : El rus Wladimir Kosma Zworykin inventa l'iconoscopi. Es tracta del primer analitzador d'imatge electrònica que permet una alta definició. Aquest tipus|paio de captador ha estat utilitzat fins a la generalització del captador CCD.
- 1926 : el 26 de gener, l'Esbajocaves John Logie Baird efectua la primera demostració pública de televisió en una botiga de Londres utilitzant un captador per disc de Nipkov. La definició és de 30 línies i la imatge mesura 3,8 sobre 5 centímetres. L'inventor escocès havia acabat els seus treballs al seu laboratori l'octubre de 1925.
- 1928 : John Logie Baird efectua les primeres proves de televisió en color.
- 1929 : Primeres emissions regulars de televisió a Anglaterra.
- 1935 : Primera emissió en 180 línies des de la torre Eiffel.
- 1936 : Primer receptor de televisió a tub catòdic.
- 1937 : Emissions regulars de televisió des de la torre Eiffel.
- 1938 : Emissions en 445 línies des de la Torre Eiffel.
- 1944 : Primer sistema experimental de televisió en color.
- 1948 : Començament de les emissions en 819 línies des de la torre Eiffel.
- 1954 : Primer receptor de televisió color El «CT-100», sortit el 25 de març de 1954 dels tallers de RCA i dotat d'una pantalla de 30 cm.
- 1956 : Primers aparells professionals de gravació de vídeo.
- 1977 : Experimentacions del sistema de teletext Antiope.
- 1989 : Adopció del format d'imatge 16/9.
- 1990 : Primers receptors D2-MAC per al gran públic.
- 1991 : Difusió dels JO d'Albertville en HD-MAC.
- 1993 : Primer ram de TV numèrica per satèl·lit als EUA.
- 1996 : Televisió digital per satèl·lit a França.
- 2005 : Funcionament de la Televisió digital terrestre (TDT) a França.
-
- El 31 de març de 2005 : Un 35 % de la població francesa és coberta.
[edita] Sistemes de televisió analògica en color
Existeixen tres sistemes per la codificació en color en la transmissió de televisió analògica: el PAL, el SECAM i el NTSC.
[edita] Cadenes i canals de televisió
[edita] Canals de televisió
A Europa i a parts de Amèrica, no és així a EE.UU, la televisió es definit com un servei públic i te el monopoli de la seva gestió i producció al Estat o institucions educacionals com universitats. A EE.UU. des de els seus inicis es va definir com una empresa particular. Per més detalls vegeu Cadenes i canals de televisió.
[edita] Cadenes de televisió
Algunes de les cadenes de televisió:
- Canals en català:
[edita] Tipus de programes
- Telenotícies.
- Info show.
- Talk show.
- Meta-televisió.
- Reality show.
- Programa de debats.
- Programa infantil.
- Programa d'entrevistes.
- Programa del cor.
- Late Show.
- Sèries de televisió.
[edita] Mitjans de televisió
- Televisió analògica
- Televisió digital
- Televisió digital terrestre
- Televisió per satèl·lit
- Televisió per cable
- Free viewpoint television
- IPTV
[edita] La televisió com a agent educatiu, reflexions socioeducatives
Abans d'entrar de ple en els aspectes positius i negatius que la televisió pot tenir com a agent d'educació, podria ser interessant (fent referència a una de les atribucions més polèmiques i debatudes en els àmbits educatius vers la televisió: l'augment de les actituds violentes entre la canalla, de la que se l'acusa), per un moment, deixar d'analitzar la TV només pels seus continguts:
Molts de sectors educatius han arriba a la conclusió que si la TV és agressiva, no és pas pels continguts sinó més aviat per la seva omnipresència a les llars contemporànees (societat occidental i cada cop més entre els països malanomenats en desenvolupament). El fet de només d'encendre-la (sigui per veure-hi una pel·lícula de Walt Disney o qualsevol de les "titllades" de violentes...) pot provocar:
- Interferència en el diàleg (tothom és conscient de com ha entrat a les nostres llars passant a ésser una mena de "membre més" de la família, present a moltes hores i substitut d'altres figures encarregades de la distracció i l'educació no formal dels infants com eren els avis...), pèrdua latent en una societat competitiva, estressant, consumista etc... que no deixa gaire lloc per a qui t'envolta.
- Reducció de les capacitats de lectura, d'esbarjo i de l'esport, entre d'altres (tot i que aquestes tampoc s'han de defensar exacerbadament, paga la pena la substitució? Des del món ofert per Gutenberg, no ha estat un retrocés intel·lectual l'ofert per Nipkow?).
- Reducció també del valor lúdic del temps lliure (lligat també amb el punt anterior), perquè ens trobem ara amb persones que veient la TV ja en tenen suficient (fins i tot en dies tradicionalment emprats per l'esbarjo com ara dissabte nit pels joves, diumenge tarda per...) tant per cobrir aquest temps lliure com la falta de companyia... Això ens porta a altres debats com ara l'aïllament (que de vegades crea i potencia o manté entre d'altres, la TV).
- Si és una mena de "finestra a l'exterior": estem preparats per rebre tanta informació com transmet?, i si no és així, com la seleccionem, si no es fa críticament? percebem, si no hi ha reflexió/crítica, només allò que és "xocant"? "reduint" a normal allò que és excepcional (notícia i per tant susceptible de ser exhibit a la programació)?... llavors podem caure en "immunitzar-nos emocionalment" a l'hora de suavitzar les situacions tràgiques i emotives, reduint la nostra percepció? o la capacitat de resposta emocional? o per altra banda (també comprensible o fins i tot demostrable, ja que podria succeir el mateix que passà amb la pornografia) no cal una protecció perquè l'ésser humà ja es protegeix sol: quan està saturat de la rutina del tipus d'informació rebuda, ho deixa (com a tall d'exemple, els "Reality-Show" i d'altres "progra-drames" ara tan estesos, ja havien estat instaurats fa anys als Estats Units i que anys més tard deixaren de gaudir gairebé d'audiència...).
Llavors estem emmascarant la realitat a l'hora d'atacar tant aquests "fantasmes institucionals"? No és molt més important el context social en el que vivim (freqüentment molts brots infantils de violència són explicats per contextos sòcio-familiars deficients i no pas per la influència nociva dels mitjans de comunicació com algunes postures defensen, però no és més fàcil atribuir les culpes a estaments "abstractes" que no pas a nosaltres mateixos?, és un nou "cap de turc" del nostre sistema educatiu inadequat?) i del que, indubtablement, hi forma part la TV, que no pas el contingut de la programació específicament d'aquesta? No ens passa actualment amb la violència, el mateix que passà anys enrere amb "l'escandalosa proliferació" de l'erotisme a la TV?
Un cop hem posat en dubte la importància de la TV pels seus continguts (i llavors considerar-la com a agent d'educació no formal no vindria al cas, ja que potser el més adequat era restar-li importància i acabar considerant-la com a una diversió més a triar entre moltes altres), també seria oportú retornar-li aquesta importància (per acabar d'avaluar):
Acceptem la TV com a un mitjà més d'enculturització o socialització (dit així la importància, més que protagonista com sembla ser el paper que darrerament se li dóna, passa ser compartida per la presència de múltiples agents/mitjans d'educació formal, no formal i informals que actuen interactivament). Llavors podríem arribar a la conclusió que si els seus aspectes com a agent educatiu són realment "negatius" és degut a que la resta de societat (i per tant la resta d'agents), o si més no la que envolta al subjecte o la que ell percep, també els transmet.
Els problemes a l'hora de veure la TV com a transmissora de "valors negatius" són agreujats si el "subjecte-víctima" és un nen (al que se li pressuposa erròniament que no capta la diferència entre la realitat i la fantasia, infravalorant les seves capacitats cognitives i d'elaboració/filtració de la informació rebuda).
Per últim potser caldria comentar que l'actitud a prendre davant la TV i també dant la resta d'agents d'educació (escola, família, ciutat, relacions socials...), és potenciar el judici crític vers la informació rebuda: passar (mitjançant una educació per a la percepció crítica dels missatges televisius, docents etc...) de consumidor ingenu o addicte/videodepenent a receptor lliure, actiu, responsable i sobretot crític.
[edita] Pàgines relacionades
- Telecomunicació
- Mitjà de comunicació
- Teletext
- UHF
- VHF
- Espectre electromagnètic
- Antena
- Circuit tancat de televisió
- Freqüències dels canals de televisió
