Tepehuan

De Viquipèdia

Els tepehuans són un poble indígena de Mèxic que parla una llengua uto-asteca. Estan dividits en dos grups: els tepahuans del nord, que habiten al sud de l'estat de Chihuahua (més emparentats amb els tarahumara) i els tepahuans del sud que habiten als estats de Durango, Nayarit i Jalisco. "Tepahuans" prové del nàhuatl tépetl, "muntanya" i huan, una partícula possessiva; per tant significa "gent de les muntanyes". El 1997 hi havia 30.000 parlants de tepahuà monolingües. Els tepahuans es diuen o'dam en la seva llengua, i per tant també són coneguts a Mèxic com els ódami. De la seva llengua n'hi ha diversos dialectes.

Foren obligats a extraure plata per als espanyols, i el 1616 es van rebelar amb tarahumares, acaxes i xicies. Un bruixot els va dir que era enviat pels déus i els va prometre eterna joventut, el paradís i cacera abundant. Uns 25.00 revoltats ocuparen Zape, Ganacevi i marxaren sobre Durango, però el 1617 foren vençuts en una guerra d’extermini. Els supervivents foren esclavitzats.

[edita] Enllaços externs

• Pàgina dels Tepahuans del Sud del CDI en castellà
• Pàgina dels Tepahuans del Nord del CDI en castellà