Plata

iso.	AN	t_1/2	CD	ED M eV	PD
¹⁰⁷Ag	51,839%	Ag és estable amb 60 neutrons
¹⁰⁸Ag m	Sintètic	418 a	ε TI	2,027 0,109	¹⁰⁸Pd
¹⁰⁹Ag	48,161%	Ag és estable amb 62 neutrons

Valors en el SI d'unitats i en CNPT (0º C i 1 atm),
excepte quan s'indica el contrari.

La plata o argent és un element químic de nombre atòmic 47 situat en el grup 11 de la taula periòdica dels elements. El seu símbol és Ag. És un metall de transició blanc i brillant. Presenta les majors conductivitats tèrmica i elèctrica de tots els metalls, i es troba formant part de distints minerals (generalment en forma de sulfur) o com a plata lliure. Entre les seves variades aplicacions, aquest metall s'empra en la fabricació de monedes, joieria, com a catalitzador, etc., i algunes de les seves sals en fotografia.

El seu nom és una evolució de la paraula llatina plattus. Aquesta significava originalment "pla" i posteriorment "làmina metàl·lica". A la Península Ibèrica el terme es va especialitzar per a passar a referir-se al metall. Altres exemples d'això són el portuguès prat i l'espanyol plata.

El símbol de la plata Ar, prové del llatí argentum, que era el nom del metall en aquest idioma.

[edita] Característiques principals

La plata és un metall d'encunyar molt dúctil i mal·leable, una miqueta més dur que l'or, que presenta un brillantor blanca metàl·lica. Presenta la més alta conductivitat elèctrica de tots els metalls, inclús superior a la del coure, però el seu major cost ha impedit que reemplaci a aquest en aplicacions elèctriques.

La plata pura també presenta la major conductivitat tèrmica, el color més blanc i el major índex de reflexió (encara que reflexa mal la llum ultravioleta) de tots els metalls. Algunes sals de plata són fotosensibles (es descomponen per acció de la llum) i s'han emprat en fotografia.

Es dissol en àcids oxidants, i pot presentar els estats d'oxidació +1, +2 i +3, sent el més comú l'estat d'oxidació +1.

[edita] Aplicacions

Els usos principals de la plata, són com a metall preciós, i les seves sals halogenes, especialment el nitrat de plata. La plata és també àmpliament usada en fotografia, la seva aplicació d'un sol ús més freqüent.

Altres usos de la plata són els següents;

Productes elèctrics i electrònics, que necessiten la gran conductivitat elèctrica, inclús quan estan oxidats superficialment. Per exemple els circuits impresos estan fets usant pintures de plata, i els teclats dels ordinadors usen contactes elèctrics de plata.
Miralls que requereixen d'una gran reflectivitat per a la llum visible, són realitzats en plata. Els miralls comuns són realitzats d'alumini.
La plata s'ha utilitzat per a encunyar moneda des del Segle VII aC, pels lidis en la forma d'electre. Més tard, la plata pura fou refinada i acunyada.
La plata és usada per la seva bellesa en la fabricació de joieria i plateria, la qual és tradicionalment realitzada usant un aliatge de plata amb una riquesa del 92,5%.
La mal·leabilitat, no toxicitat i bellesa de la plata, la fa útil en aliatges per a pròtesis dentals.
Les propietats catalítiques de la plata, la fan ideal per a la utilització com a catalitzador en reaccions d'oxidació. Per exemple, la producció de formaldehid utilitzant metanol i aire utilitza pantalles de plata o cristallita contenint almenys un 99,95% en pes de plata.
És usada per a fer materials per a soldadura, contactes elèctrics, i bateries d'alta capacitat; de plata-zinc i de plata-cadmi.
El sulfur de plata, és format quan els contactes elèctrics de plata s'exposen a una atmosfera rica en sulfur d'hidrogen.
El fulminat de plata és un poderós explosiu
El clorur de plata, es pot fer transparent, i s'utilitza com a ciment per al vidre.
El iodur de plata, s'ha utilitzat per a intentar crear núvols per a produir pluja.
En les llegendes, la plata és tradicionalment perjudicial per a criatures sobrenaturals, com els homes llops i els vampirs. S' utilitza la plata per a realitzar bales per a armes de foc per a matar aquestes criatures.
L'òxid de plata s'utilitza com a elèctrode positiu en les piles per a rellotges.
El nitrat de plata (en dissolució) i la crema de sulfadiazina de plata (Crema SSD) fou utilitzat com a tractament antibiòtic/antibacterià per a cremades greus fins a finals de la dècada de 1990.

[edita] Història

Denari de plata

La lluna fou el símbol usat pels alquimistes per la plata

La plata es coneix des de temps remots. És mencionada en el llibre del Gènesi, i acumulacions de residus trobats en forns a l'Àsia Menor i en illes del Mar Egeu, indiquen que la plata era separada del plom al Mil·lenni IV aC.

La plata, ha estat usada des de fa milers d'anys com a ornament i per a fabricar estris, per al comerç i com a base de molts sistemes monetaris. Va ser considerada durant molt temps el segon metall preciós, només per darrera de l'or.

Associada amb la lluna, així com amb el mar i vàries deesses lunars, el metall era anomenat pels alquimistes luna, i un dels símbols usats per a representar el metall, era una lluna creixent, amb la part oberta cap a l'esquerra.

El metall mercuri, es pensava que era un tipus de plata, tot i que els dos elements són químicament diferents. Els nom hydrargyrum ("plata d'aigua") i el nom en anglès quicksilver en són dos exemples.

Les colònies europees al Nou món, varen fer grans extraccions d'aquest metall a Zacatecas, Mèxic i al Potosí, generant una gran riquesa al continent europeu. Es diu que Pizarro, ferrava els seus cavalls amb ferradures de plata, per la seva gran abundància, i per la falta de ferro a Perú.

El Riu de la Plata, deu el seu nom a aquest metall, i la paraula plata és usada a llatinoamèrica per referir-se als diners.

[edita] Abundància i obtenció

Mena de plata

La plata es troba en forma nativa, combinada amb Sofre, Arsènic, Antimoni, o Clor. I en vàries menes com ara argentita (Ag₂S) i clorur de plata (AgCl). Les principals fonts de plata, són les menes de coure, coure-níquel, or, plom i plom-zinc obtingudes al Canadà, Mèxic, Perú i els Estats Units. Mèxic és el principal productor d'aquest metall, i segons el Ministeri d'Economia de Mèxic, durant l'any 2000, aquest país va produir 2747 tones de plata, aproximadament el 15% de la producció anual mundial.

La plata, també és obtinguda durant el refinat electrolític del coure. La plata de grau comercial, conté com a mínim un 99.9% de plata. Es pot obtenir plata amb pureses superiors al 99.999%.

Com que la major part dels jaciments de plata, estan situats al continent americà, la plata era molt més valuosa abans del descobriment d'aquesta. Anteriorment a la colonització d'amèrica, la plata tenia entre una sisena part i una setena part del valor de l'or. Actualment la plata és comparativament molt més barata, costant aproximadament una seixantena part del valor de l'or.

Altres minerals de plata són; discrasita (Ag₃Sb), etc...

[edita] Isòtops

La plata que es troba a la natura, es composa de dos isòtops estables, Ag-107 i Ag-109, dels quals l'Ag-107 és el més abundant (51.839% d'abundància natural). Vint-i-vuit radioisòtops han estat caracteritzats, els més estables dels quals són Ag-105, amb un període de semidesintegració (t_1/2) de 21.29 dies, Ag-111 amb t_1/2 de 7.45 dies i Ag-112 amb t_1/2 de 3.13 hores.

Tots els isòtops radioactius restants tenen vides mitjes menors d'una hora, i la majoria d'ells, tenen vides mitjes de menys de 3 minuts. Aquest element, té també nombrosos meta estats, el més estable dels quals és Ag-128m (t_* de 418 anys), Ag-110m (t_* 249.79 dies) i Ag-107m (t_* 8.28 dies).

Els isòtops de la plata, varien entre un pes atòmic de 93.943 u (Ag-94) a 123.929 u (Ag-124). El mode de decaïment principal dels isòtops anteriors al més estable (Ag-107) és la captura electrònica, convertint-se principalment en Pal·ladi (element 46). Els isòtops més grans, es solen desintegrar per desintegració beta convertint-se en isòtops de Cadmi (element 48).

[edita] Precaucions i efectes nocius

La plata, no desenvolupa cap paper conegut en l'organisme humà, i els possibles efectes beneficiaris d'aquesta són tema de discussió entre els científics. La plata metàl·lica no és tòxica, però molts de les seves sals ho són, i algunes d'elles poden ser carcinogèniques.