Terrassa

De Viquipèdia

Terrassa

(En detall)

Localització

el Vallès Occidental

Dades municipals

Gentilici

Terrassenc, terrassenca;
egarenc, egarenca

201.442 hab.

74,65 km²

2.698,48 hab/km²

277 m

Entitats de població

Terrassa és una ciutat del Vallès Occidental que exerceix la capitalitat de la comarca juntament amb Sabadell. La seva àrea d'influència arriba al quart de milió de persones.

L'any 2005 va comportar per a la ciutat arribar a la xifra de 200.000 habitants, amb la qual cosa va passar a ser la primera ciutat en habitants del Vallès.

Taula de continguts

1 Emplaçament
2 Història
3 Barris de Terrassa (nucli urbà i voltants)
4 Govern municipal
5 Cultura i tradicions
6 Esports
7 Mitjans de comunicació
8 Comunicacions
9 Vegeu també
10 Enllaços externs

[edita] Emplaçament

Terrassa es troba situada al sud del massís de Sant Llorenç del Munt, damunt la plana aturonada que s'estén entre les rieres del Palau a l'oest i de les Arenes a l'est, a 277 metres sobre el nivell del mar i a 41° 33' 40" latitud nord i 2° 0' 29" longitud est. El seu terme municipal, el més extens i poblat de la comarca, limita al nord amb els de Matadepera, Mura i Vacarisses; a l'est amb Sabadell i Castellar del Vallès; al sud amb Sant Quirze del Vallès, Rubí i Ullastrell, i a l'oest amb Viladecavalls i Vacarisses. Les zones forestals ocupen el sector més nord-occidental del terme; la part septentrional s'integra dins el Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac.

Catedral del Sant Esperit

[edita] Història

Les primeres notícies de l'actual Terrassa provenen de l'època dels romans, que fundaren la ciutat d'Ègara vora el torrent de Vallparadís prop d'un antic poblat ibèric, Egosa, del qual s'han trobat algunes restes ceràmiques i monedes. Pels volts del torrent de Vallparadís també s'hi han trobat algunes restes paleolítiques, prop d'on actualment hi ha el conjunt de les esglésies de Sant Pere i el castell cartoixa de Vallparadís. Recentment, a final del 2005, s'ha anunciat el descobriment d'un important jaciment al Parc de Vallparadís amb restes humanes d'una antiguitat d'entre 800.000 i 1.000.000 anys. Es tracta del jaciment amb presència humana, detectada per indústria lítica i marques als ossos dels animals, més antic de Catalunya i probablement de la Península Ibèrica i d'Europa.

Santa Maria, una de les tres esglésies que conformen el conjunt monumental de Sant Pere

Durant el segle XIX Terrassa va ser una de les ciutats on la revolució industrial hi va tenir una major incidència, amb un gran nombre de fàbriques i indústries dedicades al tèxtil. Avui en dia encara perviuen molts edificis modernistes d'aquella època, com el Vapor Aymerich, Amat i Jover, actual Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya (1907), la Masia Freixa (1907), la Casa Alegre de Sagrera (1911), l'edifici de l'Ajuntament (1902), l'Escola Industrial (1904), el Gran Casino (1920), el Teatre Principal (1920) i el Parc de Desinfecció (1920), per citar-ne només els més destacats.

L'1 de juliol de 1904 la ciutat de Terrassa s'annexionà part del terme del poble de Sant Pere de Terrassa (l'antiga Ègara, que tenia 4.400 habitants l'any 1900). Sabadell se n'annexionà una altra part (la Creu Alta, Ca n'Oriac...) i Rubí una altra (Castellnou).

Durant alguns períodes d'oficilitat dels topònims en castellà, ha estat anomenada «Tarrasa».

L'any 2004 el Vaticà va crear el nou bisbat de Terrassa, com a segregació del bisbat de Barcelona, juntament amb el bisbat de Sant Feliu,i utilitza la basílica del Sant Esperit com a nova catedral. No és la primera vegada que Terrassa és seu d'un bisbat. A mitjan segle V, l'any 450, ja hi havia el bisbat d'Ègara, on es celebrà l'any 614 el Concili d'Ègara, i que va perdurar fins a la invasió sarraïna, el 718. La seu de l'antic bisbat d'Ègara es trobava on avui hi ha el conjunt monumental de les esglésies de Sant Pere.

[edita] Barris de Terrassa (nucli urbà i voltants)

Entitat de població	Habitants
Can Gonteres	339
Can Palet de Vista Alegre	1.065
Fonts, les	1.695
Terrassa	197.796
Torrebonica	5

La Rambla d'Ègara el 1890

Can Vinyals, al carrer Major, el 1928

L'Estació del Nord el 1920

El raval de Montserrat el 1930

(les dades de població corresponen a l'any 2005)

Districte 1 - Centre (2,25 km² – 35.592 hab.)

Plaça de Catalunya – Escola Industrial (0,21 km² – 4.915 hab.)
Cementiri Vell (0,35 km² – 5.977 hab.)
Centre (1,36 km² – 16.650 hab.)
Vallparadís (0,25 km² – 4.521 hab.)
Antic Poble de Sant Pere (0,08 km² – 529 hab.)

Districte 2 - Llevant (1,45 km² – 19.416 hab., 93 dels quals disseminats)

Montserrat (0,12 km² – 2.016 hab.)
Vilardell (0,04 km² – 872 hab.)
Torre-sana (0,41 km² – 2.800 hab.)
Ca n'Anglada (0,54 km² – 13.635 hab.)
Polígons industrials: Sector Montserrat (0,34 km²)

Districte 3 - Sud (8,38 km² – 30.758 hab., 25 dels quals disseminats)

Can Parellada (1,16 km² – 6.053 hab.)
les Fonts (part del barri és dins el terme municipal de Sant Quirze del Vallès) (2,04 km² – 1.907 hab.)
Can Jofresa (0,32 km² – 2.153 hab.)
Guadalhorce (0,03 km² – 1.322 hab.)
Can Palet II (0,07 km² – 1.206 hab.)
Xúquer (0,08 km² – 1.186 hab.)
Segle XX (0,73 km² – 5.015 hab.)
Can Palet (0,51 km² – 11.891 hab.)
Polígons industrials: Santa Eulàlia (0,22 km²) – els Bellots (0,50 km²) – Santa Margarida (1,26 km²)
– Can Parellada (1,24 km²) – Can Guitard (0,22 km²)

Districte 4 - Ponent (6,26 km² – 36.705 hab., 26 dels quals disseminats)

Ca n'Aurell (0,96 km² – 17.306 hab.)
la Maurina (0,42 km² – 7.802 hab.)
la Cogullada (0,42 km² – 4.851 hab.)
Roc Blanc (0,46 km² – 5.133 hab.)
Can Palet de Vista Alegre (0,76 km² – 1.143 hab.)
Vista Alegre (0,21 km²)
les Martines (3,02 km² – 444 hab.)

Districte 5 - Nord-oest (4,27 km² – 42.817 hab., 407 dels quals disseminats)

Sant Pere (0,61 km² – 11.650 hab.)
Pla del Bon Aire (0,16 km² – 2.773 hab.)
Can Roca (0,25 km² – 1.569 hab.)
Poble Nou – Zona Esportiva (0,88 km² – 11.321 hab.)
Torrent d'en Pere Parres (0,24 km² – 5.428 hab.)
Can Boada (Casc Antic) (0,28 km² – 7.601 hab.)
Can Boada del Pi (0,67 km² – 1.628 hab.)
Can Gonteres (0,27 km² – 344 hab.)
Pla del Bon Aire – el Garrot (0,33 km² – 96 hab.)
Font de l'Espardenyera (0,18 km²)
els Caus – els Pinetons (0,38 km²)

Districte 6 - Nord-est (3,03 km² – 39.154 hab.)

les Arenes – la Grípia – Can Montllor (0,89 km² – 12.501 hab.)
Sant Llorenç (0,21 km² – 4.764 hab.)
Sant Pere Nord (0,71 km² – 15.210 hab.)
Ègara (0,42 km² – 4.136 hab.)
Can Tusell (0,14 km² – 2.543 hab.)
Polígons industrials: Can Petit (0,40 km²) – Nord (0,25 km²)

[edita] Govern municipal

Edifici neogòtic de l'Ajuntament

Segons les darreres eleccions municipals (2003), la composició de l'Ajuntament és la següent:

PSC-PM 13 regidors (34.298 vots, 43,59%)
CiU 5 regidors (14.084 vots, 17,90%)
ICV-EPM 3 regidors (10.091 vots, 12,82%)
PP 3 regidors (9.713 vots, 12,34%)
ERC-AM 3 regidors (8.517 vots, 10,82%)

Formen el govern municipal la coalició PSC-ICV-ERC i l'alcalde és Pere Navarro, del PSC.

[edita] Cultura i tradicions

La ciutat, hereva d'un ric patrimoni medieval, modernista i industrial, compta amb una extensa xarxa de biblioteques (entre les quals la moderna Biblioteca Central de Terrassa, que recull el llegat, entre d'altres, de la històrica Biblioteca Soler i Palet), arxius (com l'Arxiu Tobella i l'Arxiu Històric Comarcal) i museus.

[edita] Museus

Castell Cartoixa de Vallparadís, la secció principal del Museu de Terrassa

el Museu de Terrassa, de titularitat municipal, que compta amb diverses seccions:
- Castell Cartoixa de Vallparadís, al Parc de Vallparadís
- Conjunt Monumental de les Esglésies de Sant Pere, a l'antic poble de Sant Pere
- Casa Alegre de Sagrera, casa modernista al carrer de la Font Vella
- Torre del Palau, a la plaça Vella, únic vestigi del castell palau de Terrassa
- Centre d'interpretació de la vila medieval de Terrassa
- Convent de Sant Francesc, en què destaca el claustre decorat amb plafons ceràmics
el Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya, instal·lat a l'antic vapor Aymeric, Amat i Jover, gestionat per la Generalitat de Catalunya
el Centre de Documentació i Museu Tèxtil de la Diputació de Barcelona
el Museu Parroquial del Sant Esperit, dins la Catedral, a la plaça Vella

[edita] Festa Major

La Festa Major de Terrassa se celebra el primer diumenge després de Sant Pere i dura de divendres a dimecres; el diumenge n'és el dia central, quan té lloc la diada castellera al Raval de Montserrat. Se celebra en honor dels sants patrons de la ciutat, que són sant Pere, sant Cristòfol i sant Valentí. El dilluns de Festa Major, l'endemà del primer diumenge després de Sant Pere, és festivitat local. El programa de la Festa Major s'ha anat consolidant amb els anys i sempre comença amb la baixada del drac de Sant Llorenç del Munt i acaba amb el castell de focs i la típica cantada d'havaneres i rom cremat, servit per la corporació municipal.

Més informació a Orígens i protocols de la Festa Major de Terrassa

[edita] Terrassa, plaça castellera

La ciutat, tot i no pertànyer a l'àrea castellera tradicional, compta des de 1979-80 amb dues de les colles castelleres capdavanteres del país, els Minyons de Terrassa i els Castellers de Terrassa, que rivalitzen entre elles cada any durant la diada castellera de la Festa Major.

[edita] Esports

L'esport que ha donat més renom a la ciutat és l'hoquei herba, del qual ha estat la ciutat pionera a Catalunya i Espanya. Durant els Jocs Olímpics de Barcelona de 1992, Terrassa va ser la subseu olímpica de l'hoquei herba. El gran nombre de jugadors terrasssencs d'hoquei que han participat a les diferents edicions dels Jocs Olímpics han fet que la ciutat sigui coneguda com la "ciutat més olímpica del món". Actualment militen en la Divisió d'Honor del campionat espanyol de lliga els següents equips terrassencs:

Atlètic Terrassa Hockey Club (també l'equip femení)
Club Deportiu Terrassa (també l'equip femení)
Club Egara
Egara 1935

D'altres esports on hi ha participació destacada són el futbol, amb el Terrassa Futbol Club, el bàsquet, amb l'Sferic Terrassa, i el waterpolo, amb el Club Natació Terrassa.

[edita] Mitjans de comunicació

Terrassa té un diari propi, el Diari de Terrassa, que es publica de dimarts a dissabte; malgrat el títol, la presència de la llengua catalana hi és tan sols testimonial. Des del novembre de 2005 es publica de dilluns a divendres un diari de difusió gratuïta, MésTerrassa, i un altre de difusió mensual, Terrassa Societat, amb una tirada de 50.000 exemplars controlats per l'OJD.

Pel que fa als mitjans radiofònics, Terrassa compta amb Ràdio Terrassa Cadena SER Vallès que, amb 75 anys d’història, és una de les pioneres a Catalunya i Espanya, al 828 OM; al 89,4 FM hi ha Ràdio Club 25, radiofórmula musical que a Barcelona se sintonitza al 95,5 FM. A més, la ciutat disposa de l’emissora municipal Noucinc.2, al 95,2 FM.

En televisió, Terrassa té dues cadenes: la municipal Canal Terrassa TV i la privada TV20 - Localia Vallès.

Compta, a més, amb un diari electrònic, pioner a la ciutat: infoTerrassa.com [1], i amb e-newsterrassa.com [2], d’iniciativa municipal. La web municipal [3] té més de 115.000 visites mensuals i se situa en els primers llocs de les webs de l'Estat.

[edita] Comunicacions

Pel que fa al transport terrestre, Terrassa està comunicada amb Barcelona a través de dues autopistes, la C-58 (que passa pel sud de la ciutat) i la C-16 (de peatge, que passa pel sud/sud-oest de la ciutat). La C-16 forma part de la via europea E-9, que uneix Barcelona amb el túnel del Cadí i França passant per Manresa i Berga.

La resta de carreteres que comuniquen Terrassa són la BV-1221 o carretera de Matadepera, que comunica Terrassa amb el Bages passant per Matadepera, Mura, Talamanca i Navarcles; la B-122 o carretera de Rellinars, que arriba a Castellbell i el Vilar passant per Rellinars; la C-58 en el tram que no és autopista, coneguda com a autovia de la Bauma, que connecta Terrassa amb Viladecavalls i Vacarisses fins a l'enllaç amb la C-55; la B-120 o carretera d'Olesa, que enllaça Terrassa, Viladecavalls i Olesa de Montserrat; la C-243c o carretera de Martorell, que uneix Terrassa, Ullastrell i Martorell; la BP-1503 o carretera de Rubí, que comunica la ciutat amb Rubí i Sant Cugat; la N-150 o carretera de Montcada, que connecta Terrassa, Sabadell, Barberà, Cerdanyola, Ripollet i Montcada i Reixac; i la C-1415a o carretera de Castellar, que uneix Terrassa amb Castellar del Vallès, Sentmenat i Caldes de Montbui.

[edita] Accessos per carretera

Des de Barcelona:

Autopista C-58 Barcelona-Terrassa (gratuïta)

Autopista C-16 Barcelona-Sant Cugat-Terrassa, pels túnels de Vallvidrera (peatge)

Des de Lleida:

AP-2, connexió amb les autopistes AP-7 i C-58

A-2, connexió amb la C-243 (Martorell-Terrassa)

Des de França-la Jonquera-Girona:

AP-7, connexió amb la C-58 (Barcelona-Terrassa)

Des de Tarragona:

AP-7, connexió amb la C-58 (Barcelona-Terrassa)

[edita] Ferrocarril

Respecte al ferrocarril, Terrassa disposa d'una estació de passatgers de la línia C-4 de RENFE. Molt properament s'iniciarà la construcció d'una segona estació al barri de la Grípia i hi ha la previsió d'una estació més al barri de Can Boada. També hi ha l'estació terminal de la línia S1 dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, amb una segona estació a la zona universitària, actualment en període de construcció; d'aquí a pocs anys la línia es perllongarà amb dues noves estacions, una que connectarà amb la RENFE i la segona que arribarà al barri de Can Roca, al nord de la ciutat. Un projecte en estudi de la Generalitat de Catalunya és la futura línia orbital ferroviària, la qual aprofitaria el tram de Terrassa de la RENFE i a partir d'aquí es bifurcaria amb un nou tram de via fins a Martorell.

[edita] Transport públic interior

Dins de la ciutat operen un total de catorze línies d'autobús. Actualment el servei el realitza l'empresa TMESA (Transports Municipals d'Egara). Les línies actualment vigents són:

Sant Llorenç - Rambla d'Ègara - Hospital
les Arenes - la Grípia - Rambla d'Ègara
les Arenes - la Grípia - la Maurina
Can Parellada - Ca n'Aurell
Pla del Bon Aire - Poble Nou - Rambla d'Ègara - Can Trias
Can Tusell - Sant Pere Nord - Rambla d'Ègara - la Cogullada
Nord - Sud (Pla del Bon Aire - Dr. Robert - Can Jofresa)
Avingudes (Can Jofresa - Avingudes - Rambla d'Ègara - Can Jofresa)
Avingudes (Can Palet - Can Jofresa - Rambla d'Ègara - Avingudes - Can Palet)
les Fonts - Estació del Nord
Can Gonteres - Rambla d'Ègara
Can Palet de Vista Alegre - Rambla d'Ègara
Mercadal setmanal de Martí l'Humà - Can Parellada
Polígons industrials (les Fonts - Colom II - Can Parellada - Santa Margarida)

[edita] Vegeu també

[edita] Enllaços externs

Obtingut de "http://ca.wikipedia.org../../../t/e/r/Terrassa.html"

Categoria: Terrassa