Viladecavalls
De Viquipèdia
|
|||
| Localització | |||
|---|---|---|---|
|
|||
| Dades municipals | |||
| Gentilici | Vilacavallenc, vilacavallenca | ||
| Població (2004) | 6.838 hab. | ||
| Superfície | 20,1 km² | ||
| Densitat (2001) | 317,1 hab/km² | ||
| Altitud | 274 m | ||
| Coordenades | 41°33'28"N, 1°57'21"E | ||
| Entitats de població | 10 | ||
Viladecavalls és un municipi de la comarca del Vallès Occidental.
Se situa a l'est de la comarca, al límit amb el Baix Llobregat, del qual el separa la riera de Sant Jaume, que a l'extrem meridional del terme s'uneix amb la riera de Gaià (que travessa el municipi de nord a sud) i formen la riera del Morral del Molí, tributària del Llobregat per l'esquerra. Els boscos, de pins i alzines, ocupen més de la meitat del municipi, dominat al nord per la serra de Collcardús. Limita al nord amb Vacarisses, a l'est amb Terrassa, al sud amb Ullastrell i a l'oest amb Abrera i Olesa de Montserrat.
S'hi pot accedir per la carretera C-58 i per l'autopista C-16 (amb sortida pròpia), que comuniquen Terrassa amb Manresa. Hi ha una carretera local, la B-120, que uneix la població amb Terrassa i Olesa. Al terme hi ha dues estacions de ferrocarril de la línia de rodalies C4 de RENFE (Barcelona-Manresa), una a Sant Miquel de Gonteres i l'altra a Can Corbera, que dóna servei al nucli antic de Viladecavalls. Pel sud del terme hi passen els senders de gran recorregut GR-6, que uneix Barcelona i Montserrat, i GR-97, de Sant Celoni a Abrera; pel nord el travessa el GR-96 o camí romeu de Montserrat.
La proximitat a Terrassa ha fet possible que últimament s'hagin instal·lat al terme un bon nombre d'indústries (als polígons de Can Mir o Can Tries) i ha fet proliferar-hi les urbanitzacions residencials de construcció recent, cosa que ha disparat la població del municipi, que l’abril del 2005 ja va assolir la xifra dels 7.000 habitants, mentre que el 1970 amb prou feines sobrepassava el miler. A part del poble de Viladecavalls, al terme hi ha diversos veïnats com Can Tries (gairebé un barri de Terrassa, actualment el nucli més poblat del municipi) i les urbanitzacions de Sant Miquel de Gonteres, les Carenes de Can Turu, la Planassa, Can Corbera, la Tendera o el Molinot.
Taula de continguts |
[edita] El poble
| Entitat de població | Habitants |
|---|---|
| Can Corbera | 251 |
| Can Mir | 18 |
| Can Tries | 2.654 |
| Can Turu | 614 |
| Molinot, el | 25 |
| Planassa, la | 397 |
| Polígon Industrial Can Tries | |
| Sant Miquel de Gonteres | 1.101 |
| Tendera, la | 31 |
| Viladecavalls | 1.548 |
El poble de Viladecavalls, conegut popularment com la Tarumba i els seus habitants com a tarumbaires, està format per dos nuclis a banda i banda de la carretera local B-120, situats damunt la carena de la serra de Sorbet. Aquests veïnats van sorgir al voltant de dues quadres o cases fortes pertanyents a la parròquia romànica de Sant Martí de Sorbet, una de les tres que conformaven el municipi actual, juntament amb les de Sant Miquel de Toudell i Santa Maria de Toudell, totes tres incloses al terme del castell de Terrassa i més tard al municipi de Sant Pere de Terrassa, fins que el 1849 es va configurar el terme municipal de Viladecavalls amb les tres parròquies precedents, la quadra de Clarà i algunes masies que pertanyien a Olesa i Ullastrell.
A partir de la dècada del 1950 Viladecavalls es va convertir en poble d'estiueig de la gent de Terrassa i Barcelona.
[edita] Edificis destacats
- l'església parroquial de Sant Martí, al carrer Major del poble, d'origen romànic (consagrada al segle XI), reconstruïda en època barroca;
- les ruïnes del castell de Toudell, una de les antigues cases fortes del terme (del segle XIII), situada prop del polígon industrial de Can Mir;
- l'església de Sant Miquel de Toudell, propera al castell; romànica del segle XII, remodelada al segle XVIII;
- l'església de Santa Maria de Toudell, situada al polígon industrial de Can Tries, també romànica del segle XI, amb absis semicircular i un interessant campanar de torre;
- les diverses masies disseminades pel terme, algunes de les quals han originat al seu voltant urbanitzacions de tipus residencial: Can Turu (actualment dins el nucli del poble, allotja la biblioteca municipal Pere Calders), Can Mir, Can Tries, Can Corbera, Can Mitjans, Can Baiona, Can Sanaüja, Can Trullars, Can Coromines, Can Boixeres, etc.
[edita] Economia
L'activitat econòmica del municipi, que tradicionalment depenia de l'agricultura, pivota ara al voltant de la indústria i els serveis per al turisme estacional i de segona residència. Els conreus més importants són els de secà (vinya, blat, olivera) i encara hi queden alguns dels molts horts que es cultivaven temps enrere. La indústria, tradicionalment dedicada al tèxtil i ara molt diversificada, s'ha desenvolupat entorn de diversos polígons propers a les carreteres C-58 (Can Tries, Can Mitjans) i B-120 (Can Mir), a llevant del terme, prop de Terrassa. A Can Tries hi ha un dels quatre serveis d'inspecció tècnica de vehicles (ITV) del Vallès Occidental i la deixalleria del municipi, mentre que a Can Mitjans s'aixeca la fàbrica de la Sony, que ocupa més de 1.500 treballadors.
[edita] Govern i administració
Segons les darreres eleccions municipals (2003), la composició de l'Ajuntament és la següent:
- CiU - 5 regidors (1.213 vots, 37,47%)
- PSC-PM - 3 regidors (651 vots, 20,11%)
- APV-ERC-AM - 2 regidors (560 vots, 17,30%)
- ICV-EPM - 2 regidors (444 vots, 13,72%)
- PP - 1 regidor (326 vots, 10,07%)
Des del 29 de juny del 2006 l'alcalde és en Sebastià Homs i Padrisa, de CiU.
[edita] Festes
Viladecavalls celebra la Festa Major d'estiu el segon cap de setmana de juliol, amb balls, representacions teatrals, concerts, etc. A l'estiu tots els barris del municipi organitzen també les respectives festes majors.
La festivitat de Sant Martí, el patró, s'escau l'11 de novembre i es considera la Festa Major d'hivern. Hi tenen un protagonisme especial la gent gran, la canalla i els esportistes.
Altres festes i actes que se celebren al poble al llarg de l'any són el Carnaval, la diada de l'Onze de Setembre, la cavalcada de Reis, les nits de cinema a la fresca o les ballades de sardanes, entre d'altres.
