Terres de l'Ebre
De Viquipèdia
Les Terres de l'Ebre són una regió de Catalunya que aplega les seves comarques meridionals: el Baix Ebre, el Montsià, la Terra Alta i la Ribera d'Ebre. El seu accident geogràfic més característic és, com pot semblar evident, el curs baix del riu Ebre.
Les localitats amb més habitants són (per nombre): Tortosa, Amposta, Sant Carles de la Ràpita, Deltebre i Alcanar. Tenen un pes representatiu, també, Gandesa i Móra d'Ebre, com a capitals de les comarques de la Terra Alta i la Ribera d'Ebre, respectivament, que són.
Taula de continguts |
[edita] El nom
El nom Terres de l'Ebre es va popularitzar arran del llibre de l'escriptor rapitenc Sebastià Juan i Arbó, titulat també Terres de l'Ebre. Arbó pretenia dibuixar, sobretot, la vida al Delta de l'Ebre i a Amposta.
L'expressió, més tard, va passar a designar les quatre comarques meridionals de Catalunya i el que abans s'entenia per la Ribera [de l'Ebre] (sense confondre-ho amb l'actual comarca de la Ribera d'Ebre). La idea va sorgir a les jornades realitzades en el marc del Congrés de Cultura Catalana a Tortosa (1977) i es va consolidar definitivament durant el moviment cívic en contra del Pla Hidrològic Nacional (PHN) i del transvasament de l'aigua l'Ebre.
[edita] Característiques socials
Una fixació estricta de criteris de geografia humana reduiria les Terres de l'Ebre potser a les comarques del Baix Ebre i del Montsià.
Un cas semblant ocorre a la comarca de la Ribera d'Ebre, lligada més a Reus en alguns punts de la vida quotidiana, sobretot gràcies a la línia ferroviària que enllaça directament les seues terres amb Reus i Tarragona, i no pas amb Tortosa o l'Aldea. Cal apuntar que aquesta comarca presenta també un fort caràcter de transició entre Lleida (la meitat nord) i Reus (sobretot la meitat sud); el Pas de l'Ase fa de divisòria.
El cas de la Terra Alta és diferent. És una zona encara mal comunicada amb l'eix Tortosa-Amposta, però no pot tenir altre lligam administratiu dins de Catalunya que no sigui amb el Baix Ebre i la Ribera d'Ebre. Cal fer referència, és clar, al nexe d'aquesta comarca amb les del Matarranya i el Baix Aragó-Casp, ja a la comunitat autònoma de l'Aragó.
[edita] La situació de frontera
Les Terres de l'Ebre, juntament amb les zones del Maestrat i del Matarranya (entenent també com a tal els pobles catalanòfons de les comarques del Baix Aragó i del Baix Aragó-Casp), són zones de frontera amb un particular intercanvi humà.
Els municipis del Priorat i alguns del Baix Camp no queden englobats sota el concepte de Terres de l'Ebre, malgrat que molts cops comparteixin amb la resta de territoris la sensació de deixadesa institucional i de perifèria territorial.
La comarca de la Ribera d'Ebre queda lligada més a Reus en alguns punts de la seua vida quotidiana, sobretot gràcies a la línia ferroviària que enllaça directament les seues terres amb Reus i Tarragona, i no pas amb Tortosa o l'Aldea. Cal apuntar que aquesta comarca presenta també un fort caràcter de transició entre Lleida (la meitat nord) i Reus (sobretot la meitat sud); el Pas de l'Ase fa de divisòria.
[edita] Vegeu també
[edita] Enllaços externs
- IDECE. Institut per al desenvolupament de les comarques de l'Ebre
- Terresdelebre.org. Patronat de Turisme de la Diputació de Tarragona - Terres de l'Ebre
