Thera

De Viquipèdia

Thera fou l'antic nom d'una illa de la mar Egea, avui anomenada Santorí, que és la principal de les illes Esporades. Produeix vi, i viu sobretot del turisme. Te 75 km2 y uns 10000 habitants. A la seva rodalia hi ha les illes de Theràsia (a l'oest), Aproinsi o Aspronisi (al sud de la anterior a la que inicialment estava unida), i el grup Kaimeni (amb Pelea, Nea Kaimeni i Mikra), totes, com Thera, d'origen volcànic. La capital es Thera. Al sud de l'illa, a la única zona no estrictament formada per terra volcànica, hi ha la muntanya Elias, el punt mes alt de l'illa. Nea Kameni (inicialment dues illes) no va emergir fins el 1707. Pelea fou la primera del grup a emergir i ho va fer vers el 197 aC (llavors se la va anomenar Hiera o Automata); Plini situa al 237 aC l'emergència de Theràsia i l'any 3 la de Thia, prop d'Hiera, avui desapareguda, i el 46 la de Mikra.

Si be l'illa ha canviat el nom, la ciutat de Thera l'ha conservat. L'antiga ciutat estava situada al centre d'un golf, sota el puig de nom Skaro, una mica al nord de la ciutat actual i propera al llogaret de Merovouli. Al puig Skaro hi ha les restes d'un castell construït pels ducs de Naxos.

La segona ciutat de l'illa és Epanomeria o Epanomeia, al nord-oest, en front de l'illa de Theràsia. Les restes d'una antiga ciutat de nom desconegut (amb construccions de diverses èpoques) es troben al sud-est de l'illa, al puig de Messa-Vouno, connectat amb la muntanya Elias per la serralada de Sellada. Messa-Vouno forma un penya-segat a la costa i el cap del mateix nom. Una mica més al sud, a Perissa, també es troben restes antigues d'un altra ciutat també sense nom conegut. Al sud de Perossa hi ha el cap Exomiti i una mica al nord les restes d'un altra ciutat que seria probablement Eleusis. Al nord-est de l'illa, al Cap Kolumbo, es troben més ruïnes que podrien ser Melanea.

L'illa de Theràsia té una ciutat amb el mateix nom, amb les ruïnes d'una antiga ciutat just enfront de Epanomeia a l'illa de Thera.

La tradició diu que Thera va sortir del mar i fou anomenada Calliste i fou poblada pels fenicis dirigits per Cadmos. Al cap de vuit generacions fou colonitzada pels espartans dirigits per Theras, fill de Autesion, que va donar el seu nom a l'illa. Batos de Thera va fundar una colònia al Àfrica, de nom Cirene, que va tenir molta importància a l'historia (631 aC); Batos fou el fundador de la dinastia Batiada de Cirene. Llavors tenia set districtes però nomes dos noms (Eleusis i Oa) han estat conservats per Tolomeu, i un tercer (Melanea) s'ha trobat a una inscripció. Al començament de la guerra del Peloponès feu costat a Esparta, però després va formar part de la lliga dèlica dirigida per Atenes, i ja no es tenen dades de la seva història. Fou possessió romana i al segle V seu d'un bisbat. Va passar als venecians el 1205, i fou inclosa al ducat de Naxos. Fou ocupada pels otomans el 1537, fins que va quedar dins Grècia a la independència del país.