Tractat de Presburg

De Viquipèdia

El tractat de Presburg fou un tractat de pau entre França i Àustria signat el 1805.

El 1805 vuitanta mil austríacs van passar el riu Inn sota comandament del arxiduc Ferran i el general Mack, i van envair Baviera, aliada de França. El 8 de setembre de 1805 l’elector de Baviera va fugir, i les seves tropes sota comandament del general Wrede foren desfetes a Iglau i a Jehlava. El 24 de setembre Napoleó va marxar a la zona (des del mes anterior havia estat transportant 150.000 homes i 400 canons i altra material des de Boulogne fins Alsàcia) amb set cossos d’exèrcit i una reserva de cavalleria (aquesta dirigida per Murat), la guàrdia imperial (700 soldats) i els granaders d'Oudinot. Va passar per Suàbia per envoltar al general Mack i el 3 d'octubre va creuar el territori prussià d'Ansbach a la Francònia (violant la neutralitat de Prússia) guanyant la batalla de Donauworth el 6 d'octubre i creuant el Danubi. Els set exèrcits francesos es van col·locar:

• el primer, dirigit per Bernardotte, a Hannover
• el segon, dirigit per Marmont, a Holanda
• el tercer dirigit per Devout, el quart dirigit per Soult, el cinquè dirigit per Lannes i el sisè dirigit per Ney, a Baviera
• el setè, dirigit per Augerau, a Brest.

Els sobirans de Baden, Württemberg i Hesse-Darmstadt es van retirar amb les seves forces cap a Würzburg i Bamberg per unir-se a les forces bavareses i esperar als francesos. Ney, Murat i Lannes es van concentrar prop de Ulm i Meningen. Soult va pujar pel riu Lech cap Augsburg i Davout es va quedar a Aichach, formant la reraguarda. Bernardotte i Marmont van marxar des Ingolstadt cap a Munic, on es dirigien també tropes russes que venien en ajuda d’Àustria. Els francesos van obtenir la victòria de Wertingen el 8 d'octubre i la de Günzburg el 9 d'octubre ocupant Augsburg sense resistència el 10 d'octubre. Ney va avançar cap a Ulm però va trobar resistència a Hoslauh l'11 d'octubre i es va haver de retirar deixant lliure el camp al nord d'Ulm als austríacs. El 12 d'octubre fou ocupada la ciutat de Munic; els austríacs van avançar el dia següent cap a Nordlingen. Napoleó llavors va fer convergir a Soult, Marmont i Lannes cap el nord d'Ulm, i Ney va ocupar Elchingen el dia 14 d'octubre i així va encerclar completament als austríacs dirigits per Mack (trenta mil homes) mentre l’arxiduc Ferran va poder allunyar-se pel nord abans de que l’encerclament fos complert. Ulm fou bombardejada el 16 d'octubre i Mack va capitular el 17 d'octubre i va sortir d'Ulm el dia 20 d'octubre. Al front sud el general francès Massena va aturar al arxiduc Carles al riu Adiggio, al Piave i al Tagliamento i el cos del general Saint Cyr va desfer al príncep Rohan Subise a Castelfranco Veneto. El 30 d'octubre els francesos van derrotar al arxiduc Carles a Caldiero. Ney va ocupar Insbruck i va avançar cap el riu Adiggio per contactar amb el general Massena. Els austríacs van obtenir una victòria a Strubpass a Baviera el 2 i 3 de novembre, i aquest darrer dia Prússia va entrar a la tercera coalició que Anglaterra i Rússia havien organitzat l'11 d'abril de 1805. El 5 de novembre Napoleó va guanyar a l'arxiduc Ferran la batalla del Enns i el francès Mortier va desfer als russos (dirigits per Kutusov) a Durnstein l'11 de novembre. El 13 de novembre de 1805 Napoleó va entrar a Viena mentre les tropes austríaques i russes es reunien a Moràvia. Al Venet, Massena va ocupar la regió i l’arxiduc Carles es va retirar cap a Moràvia per reunir-se a la resta del exercit austríac i als exercits russos de Kutusov i de Buxhowden. El 2 de desembre el russos, reforçats amb quinze mil austríacs van presentar batalla als francesos a Austerlitz en la que Napoleó va obtenir una victòria decisiva just en l'aniversari de la seva coronació. El 6 de desembre els austríacs van demanar l’armistici i es va permetre la retirada dels russos. Un primer tractat es va signar entre Àustria, Baden i França per el qual l’elector de Baden va rebre Brisgòvia, Friburg, Baar, Villingen, Ortenau, Sainkt Blasien, Borndorf i la ciutat de Constança (10 de desembre de 1805). Un altra tractat entre Àustria, França i Württemberg es va signar el 12 de desembre i Württemberg va rebre Oberndorf, Hofn, el comtat de Hohenberg (territoris de l’anomenada Suàbia austríaca, que així va passar a Württemberg) i una part de Brisgòvia, i a mes a mes l’elector de Württemberg rebria el títol de rei i alguns territoris de l'Ordre Teutònica (que ja s’havia pactat que quedava secularitzada) concretament Nekarsulm (la resta del territori de l'Ordre va passar al expropiat comte de Brisgòvia). El tractat amb Prússia es va signar el dia [15 de desembre] de 1805 a Schoenbrunn i Prússia va rebre la sobirania d'Hannover (que seguiria sota ocupació francesa) i cediria Ansbach i Bayreuth a Baviera, i Cleves (Cleveris) amb la fortalesa de Wessel, i Neuemburg o Neuchâtel a França. El dia següent (16 de desembre) els francesos entraren a Udine i després a Istria. El dia 20 de desembre es va fer el tractat entre França i Baviera per el qual aquesta darrera va rebre els bisbats secularitzats d'Eichstadt i Passau (que abans pertanyien al elector de Salzburg) i els territoris austríacs de Tirol, Vorarlberg i Augsburg i Brixen; el duc de Baviera va rebre el títol de rei (a mes de Ansbach i Bayreuth que li va cedir Prússia); la sort de Würzburg va restar pendent si be hi havia un acord prreliminar segons el qual Baviera cediria aquest territori a Àustria. Finalment el tractat de Presburg entre Àustria i França es va signar el dia 26 de desembre de 1805, i per aquest tractat Àustria va rebre Salzburg (menys Eichstadt i Passau, que van passar a Baviera; l’elector de Salzburg fou compensat a la cessió de les ciutats imperials de Frankfurt i Wetzlar amb el títol de gran duc elector de Frankfurt), i renunciava als bisbats d'Augsburg, Brixen, al Tirol i al Voralberg que van passar a Baviera; a la Suàbia austríaca i part de Brisgòvia que va passar a Württemberg; i als territoris austríacs assignats a Baden; a mes reconeixia com a reis als sobirans de Württemberg i de Baviera; a França li cedia el Venet, Istria i Dalmàcia. Aquest tractat va permetre l’ocupació de total la Dalmàcia (inclòs la República de Ragusa) de la que fou nomenat governador Vicenç Dandolo (1805-1809).