Vespasià
De Viquipèdia
El general Vespasià (nét de centurió i fill d'un publicà) va accedir a l'Imperi amb el suport de les legions orientals, a les quals es van sumar les de Pannònia, Mèsia i Dalmàcia.
Triomfants els seus partidaris, que van prendre Roma en una lluita casa per casa, Aule Vitel·li va ser assassinat (21 de desembre del 69) i Vespasià va ser reconegut pel Senat. Va associar al govern el seu fill Titus. Vespasià era senador de primera generació, i era fill d'un cobrador d'impostos i prestamista, encara que el seu avi tenia el rang d'Eques i un oncle patern havia arribat a senador.
Se'l considera sever i amb notable aversió a la luxúria, tendències que va transmetre a la societat.
L'1 de juliol del 71, Titus va ser nomenat tribú i cònsol, càrrecs renovats des d'aleshores periòdicament de la mateixa manera que al seu pare.
Vespasià es va envoltar d'homes d'Itàlia i de les províncies de caràcter semblant al seu, amb certa garreperia que no va ser alterada per l'èxit o la fama. Les seves relacions amb el Senat van ser correctes i fluides. Va recompondre les finances, que havien quedat en situació dolenta pels excessos d'alguns emperadors i les guerres civils.
Va establir un nou cens de senadors i cavallers delmats els últims anys. Ciutadans de les províncies van poder entrar en els dos ordres, sobretot els de la Gàl·lia Transalpina, la Tarraconense, la Bètica i la Gàl·lia Cisalpina.
El nombre de plets pendent era molt nombrós a causa de la interrupció de la justícia els últims anys i pels nous plets sorgits durant les lluites civils.
Se sap que va ratificar les lleis de Claudi relatives a les dones lliures que es casaven amb l'esclau d'un altre, les quals passaven a ser esclaves excepte si obtenien el consentiment de l'amo de l'esclau (consentiment que no deslliurava de l'esclavitud els descendents); i les relatives al préstec de diners a joves amb la garantia de la mort pròxima del pare (la contravenció d'aquesta norma feia que el creditor no pogués exigir el pagament ni tan sols a la mort del pare del deutor).
Va restablir els impostos abolits per Galba i en va crear d'altres de nous, sobretot a les províncies, on va arribar a duplicar-los. La venda de les magistratures (pràctica que va tenir els seus inicis en temps de Calígula) es va fer habitual, i també es van vendre les absolucions judicials.
Va establir una renda de cinc-cents mil sestercis anuals per als consulars pobres.
Va reduir el nombre de legions a vint-i-nou o trenta. Va llicenciar molts veterans i els va donar terres, i no va ser partidari d'incloure a les legions gaires provincials ni estrangers. Va realitzar grans obres públiques, destacant sobretot les vies provincials.
Va concedir una subvenció als retòrics grecs i llatins, entre ells Quintilià.
Va afavorir l'accés dels cavallers a l'ordre senatorial, i va designar senador diversos cavallers.
Vespasià va concedir a tots els habitants de la Tarraconense el Dret Llatí (ius latii) i va convertir les civitates en colònies. Moltes civitates van adoptar el nom de Flàvies, nom familiar dinàstic de Vespasià, entre elles la colònia Júlia Flaviòbriga, potser l'actual Bilbao.
Vespasià va morir de mort natural el 24 de juny del 79. El seu fill Titus va rebre del Senat el títol d'August.
|
Precedit per: |
Emperadors romans |
Succeït per: |
