Vram-Shapuh d'Armènia
De Viquipèdia
Vram-Shapuh fou rei d'Armènia del 392 al 414.
Fou nomenat pel rei Bahram de Pèrsia, i tot i que era armeni, portà un nom persa armenitzat (el nom armeni fou Vram-Shapu, el persa Bahram-Shapur).
El patriarca Sant Sahak tenia una filla, Sahakanukht, casada amb Hamzasp Mamikonian. Per a aquest el patriarca va demanar al nou rei el càrrec de cap de la cavalleria. El rei no li va concedir a menys que ho aprovés el sobirà persa. Sahak va anar a Pèrsia i va obtenir el càrrec i altres favors per el gendre (Els Mamikonian van esdevenir els cinquens en rang entre els nakharars).
Vers aquestos anys (abans del 405) el monjo Sant Mesrop Mashtots, originari de Taron, i evangelitzador de la Siunia va inventar l’alfabet armeni. Poc temps després el mateix Mesrop va inventar un alfabet pels Aghuans (Albans o Aluanqs) que fou protegit per el bisbe de Siunia Ananià (deixeble i successor del mateix Mesrop) i pel rei Vasak, alfabet que fou perdut segles després i no se’n va trobar cap exemple fins el 1937 (Manuscrit d'Etxmiadzin, trobat per Ilia V. Abuladze, publicat a Tbilisi per M. Txanidze el 1938).
Va morir el 414, deixant un fill, Artaxes, de només 10 anys, que no fou acceptat pels nakharars que van demanar un nou rei al sobirà persa, que va designar al ex rei Khosrov III.
| Precedit per: Khosrov III |
Reis d'Armènia 392–414 |
Succeït per: Khosrov III |
