01 03
From Wikipedia
Ol dé 01 03 al è ol dé de post 60 ( 61 si l'an al è biseest ) del an del calendare gregorià; i manca 306 dé a finí l'an.
Ul dí 01 03 al è ul dí da pòost 60 ( 61 si l'an al è biseest ) dal an dal calendari gregurian; i manca 306 dí a finí l'an.
| MAR | ||||||
| 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 |
| 8 | 9 | 10 | 11 | 12 | 13 | 14 |
| 15 | 16 | 17 | 18 | 19 | 20 | 21 |
| 22 | 23 | 24 | 25 | 26 | 27 | 28 |
| 29 | 30 | 31 | ||||
| Tücc i dí | ||||||
Cuntegnüü |
[redatá] Nom del dé in diferenc dialecc
[redatá] Aenimenc
1951 - Barcelona: la scumensa la " Greva di tram", come resposta a l'increment del press del tram che ol goèrn Spagnöl ía apröat ol 19 12 del 1950.
1974 - Ol Pardo (Comunitat de Madrid, Spagna): ol consej di miníster presidit per Franco al confirma la pena de mort per Puig Antich e Heinz Ches (che ol sò nom real al era Georg Michael Welzel): i esegüta l'indomà a Barcelona e Tarragona, respetivament.
1983 - i ísole Baleare: al entra in igur ol statüt d'autonoméa.
1991 - Madrid: ol Tribünal Costitüssional Spagnöl posa mia di objessiú a l'esigensa del cognussement del Català aj funsionare de la Generalitat de Catalunya.
1993 - i Paes Català: ol press del líter de gasolina söper al ría a i 100 pessete.
2002 i munede e bijecc di valüde locale i desmet da circölá: l'euro al n'è l'önega muneda da curs legal.
2005 - Calvià (Mallorca): la scumensa a emett la Radiotelevisiú de Baleare IB3.
1493 - Baiona (Galíssia): la ghe ría la caravèla "La Pinta" daspus del pröm viagg a l'América de Cristòfor Colomb.
1871 - Fransa: la cressent impopülarità e ol desaster de Sedan i pròvoca l'abatiment de Napoleú III, ch'al scapa éa a Anglatèra.
1896 - Paris (Fransa): Henri Becquerel al descuvriss öna propietà nöa de la matéria: la radioati·ità.
1983 - Spagna: al entra in igur ol Statüt d'Autonoméa de la Comünità de Madrid.
1994 - Öròpa: Suéssia, Àustria e Finlàndia si incòrpora come nöf sossi de la Üniú Öropea: la sarà l'Öròpa di Quíndes.
2005 - Montevideo (l'Uruguaj): Tabaré Vázquez, adagnadur di elessiú del 31 10 del 2004, al tö possessiú come president del paes.
[redatá] Nassimenc
1870 - Barcelona: Eduard Fontserè i Riba, meteoròlegh e sismòlegh Català (m. 1970).
1852 - Petila de Aragó (Navarra): Santiago Ramón y Cajal, biòlegh Spagnöl, Premi Nobel de Medesina (m. 1934).
1904 - Clarinda, (Iowa, SÜA): Glenn Miler, compositur Stadünindench (m. 1944).
1922 - Zerösalèm (Palestina): Isaach Rabin, cap de stat d'Israel (m. 1995).
[redatá] Necrolòse
[redatá] Feste
Diada di Ísole Baleare
Sant Rossend
Sant Lleó
Sant Albí
Sante Eudòssia e Antonina
----
Vuriif realizá vargüna apurtazziun al Calendari d'avenimeent u a le Taule anüale? Va racumàndum da cunsültá previameent ul Líbar da stiil, par cunseguí una cuerenza intra töcc i Wikipediis·c.
