15 10
From Wikipedia
Ol dé 15 10 al è ol dé de post 288 ( 289 si l'an al è biseest ) del an del calendare gregorià; i manca 78 dé a finí l'an.
Ul dí 15 10 al è ul dí da pòost 288 ( 289 si l'an al è biseest ) dal an dal calendari gregurian; i manca 78 dí a finí l'an.
| UTU | ||||||
| 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 |
| 8 | 9 | 10 | 11 | 12 | 13 | 14 |
| 15 | 16 | 17 | 18 | 19 | 20 | 21 |
| 22 | 23 | 24 | 25 | 26 | 27 | 28 |
| 29 | 30 | 31 | ||||
| Tücc i dí | ||||||
Cuntegnüü |
[redatá] Nom del dé in diferenc dialecc
[redatá] Aenimenc
1879 - Baix Segura: come conseguensa di delöe ol rí Segura al desborda a Oriola e óter paes de la comarca con öna portada söperiura aj 2.000 m3/s, la plö ota de la sò stòria.
1924 - Barcelona: s'i comensa i emissiú regulare de Ràdio Barcelona (Cadena SER).
1940 - Barcelona: daspus d'ü züdisse militar sensa garansie prossessale, i fösila Lluís Companys, president de la Generalitat de Catalunya, al castell de Montjuïc.
1582 - Roma: ol papa Gregori XIII al decreta ol calendare gregorià in sübstitüssiú del calendare zülià; chèst dé (vendredé 15 10 de 1582) al vegn daspus la zöbia 04 10.
1756 - Saxònia se la rendiss dürat la Guèra di Set Agn.
1894 - Al è arestat Alfred Dreyfus e acüsat, ingjöstament, d'olt tradimet in faúr de la Zermania.
1940 - Stacc Ünicc: misa-in-sena de la película Ol Grant Ditadur de Charle Chaplin.
1964 - La troika formada per Leonid Brézhnev, Kossighin e Podgorni la remplazza Nikita Krus·cjov al comant de la ÜRSS.
1989 - Süd-àfrica: Ol Congress Nassiunal Africà, liderat per Nelson Mandela al è legalisat daspus de 30 agn de proibissiú.
1995 - Iraq: Saddam Hussein al è re-sernit President int ü referéndum.
2003 - desert de Gobi (la Sina): Yang Liwei al de·ental ol pröm astronauta Sines daspus 14 òrbite inturn la Tera con la naaf Shenzhou V (naaf divina, in Sines).
2005 - Iraq: Se la apröa in referéndum la Costitüssiú Irachiana col 78% di vocv a faur, intra de forte mesüre de següressa.
[redatá] Nassimenc
1922 - Vilanova i la Geltrú (ol Garraf): Alfuns Figueras i Fontanals, disegnadur de còmich.
70 aC - Brindes, atüala Brindisi: Virgili, pueta romà.
1608 - Faensa: Evangelista Torricelli, físegh e matemàtegh.
1844 - Röcken bei Lüsen (Zermania): Friedrich Nietzsche, filòsof Todèsch.
1901 - Madrid (Spagna): Enrique Jardiel Poncela, dramatürgh Spagnöl.
1908 - Iona Station (Canadà): John Kenneth Galbraith, economesta Nord-americà d'orísen Canadenca.
1920 - Nöa York (SÜA): Mario Puzo, novelesta e copionesta Nord-americà.
1923 - Santiago de las Vegas (Cuba): Italo Calvino, scritur italià.
1926 - Poitiers (Fransa): Michel Foucault, filòsof Franses.
1944 - Bangor (Irlanda del Nord): David Trimble, polítegh Nord-irlandes e Premi Nobel de la Pas ol 1998.
[redatá] Necrolòse
1940 - castel de Montjuïc, Barcelona
- Lluís Companys i Jover, President de la Generalitat de Catalunya.
1582 - Alba de Tormes (Casteja e Lleó): Santa Teresa de Jesús, religjusa Castejana. (in del calendari zülià morta ol dé 04 10)1722 - Georgia: al mör Giorgi VI Abashidze, rei de Georgia.1917 - Vicennes (Fransa): Mata Hari, balerina e spia d'orísen Neerlandesa.1934 - Paris (Fransa): Raymond Poincaré, polítegh Franses, Pröm Miníster e President de la Repüblega Fransesa.
[redatá] Feste
Vuriif realizá vargüna apurtazziun al Calendari d'avenimeent u a le Taule anüale? Va racumàndum da cunsültá previameent ul Líbar da stiil, par cunseguí una cuerenza intra töcc i Wikipediis·c.
