25 11
From Wikipedia
Ol dé 25 11 al è ol dé de post 329 ( 330 si l'an al è biseest ) del an del calendare gregorià; i manca 37 dé a finí l'an.
Ul dí 25 11 al è ul dí da pòost 329 ( 330 si l'an al è biseest ) dal an dal calendari gregurian; i manca 37 dí a finí l'an.
NUV | ||||||
1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 |
8 | 9 | 10 | 11 | 12 | 13 | 14 |
15 | 16 | 17 | 18 | 19 | 20 | 21 |
22 | 23 | 24 | 25 | 26 | 27 | 28 |
29 | 30 | |||||
Tücc i dí |
Cuntegnüü |
[redatá] Nom del dé in diferenc dialecc
[redatá] Aenimenc
1905 - Barcelona: col pretest de la pöblegassiú d'öna barzeleta crítega, di militar Spagnöj i assalta e sachesa la sé del setmanare satíregh ¡Cu-Cut! e del diare La Veu de Catalunya; ol goèrn Spagnöl al suspent i garansie costitüssionale a la sità e al impülsa la Llei de Jurisdiccions (Les de zörisdissiú) (Facc del ¡Cu-Cut!).
2005 - Paris: la UNESCO la declara la Patum de Berga Patrimone Oral e Imaterial de la Ümanità.
1491 - Granada (al-Andalus): l'esèrsit Castejà al ghe scumensa l'ases ch'al posarà fí al Regn de Granada, ol Darér Regn mösölmà a la Penísula Ibérica.
1936 - Berlin (Zermania): Zermania e ol Zapú gh'i signa ü pat de colaburassiú per defendí-ss d'ü possíbel atach Soviétegh (Pat Anti-Comintern), gjöst ü mes daspus che Hitler e Mussolini i proclamass l'ass Roma-Berlin.
1975 - Surinam: chèst paes s'independisa di Paes Bass.
2005 - Rafah (la franza de Gaza, Palestina): Mahmoud Abbas gh'al inaügüra ofissialament ol post de frontera con l'Esit che Israel al ía sart sö ol 7 09 del 2005, öna ölta finida la retirada de la franza de Gaza, daspus 38 agn d'ocüpaciú.
[redatá] Nassimenc
1562 - Madrid (Spagna): Lope de Vega, scritur Spagnöl (m. 1635).
1870 - Granville (la Normandia, Fransa): Maurice Denis, pitur, crítich e teòrich de l'art Fransesa, integrat al moviment artístich i nabís (m. 1943).
1915 - Valparaíso (Sile): Augusto Pinochet, militar, polítegh e ditadur Siles.
[redatá] Necrolòse
1903 - Sukarrieta (Biscaja, ol Paes Basch): Sabino Arana, pàder del nassiunalesm Basch (n. 1865).
1960 - Ojo de Agua (provínsa de Salcedo, la Repüblega Dominicana): i sorele Mirabal, int ün assident de trànsit pro·ocat per di agenc de Trujilo (n. 1924, 1927 e 1935).
[redatá] Feste
Dé mondial contra la violensa vèrs i done, istitüit per i Nassiú Ünide ol 19 10 de 1999 in recordansa di sorele Mirabal
Vuriif realizá vargüna apurtazziun al Calendari d'avenimeent u a le Taule anüale? Va racumàndum da cunsültá previameent ul Líbar da stiil, par cunseguí una cuerenza intra töcc i Wikipediis·c.