Paniquesa
De Biquipedia
Paniquesa | ||||||||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
Paniquesa (Mustela nivalis) |
||||||||||||||||
Estato de conserbazión | ||||||||||||||||
|
||||||||||||||||
Clasificazión zentifica | ||||||||||||||||
|
||||||||||||||||
Nomenclatura binomial | ||||||||||||||||
Mustela nivalis | ||||||||||||||||
Linnaeus, 1758 |
A mustela ó paniquesa, mal dita belas begadas rata paniquesa (Mustela nivalis (L., 1758), ye un chico mamifero cariniboro d'a familia d'es mustelidos. Son es miembros més chicolons d'a familia Mustelidae, y de feito, es carniboros més chicoz d'os cualos se'n sabe.
As paniquesas se troban dende ro norte d'Europa, Asia y America d'o Norte (excepto Irlanda, Islandia y l'este de Canadá), ent'o norte d'Africa. También ha estato introduzida ent'a Nueba Zelanda. O suyo habitat més abitual ye en a redolada de granxas, campos de labranza y matullars.
Tién una forma corporal fineta, con coda lierga y garras curtas que li'n permeten d'aintrar-se en es cados d'as suyas presas. As paniquesas tienen muita fama d'animals zeriners perque enristen bestias muito més grans que no eras, como per exemplo es coniellos e ras liebres. En muitos puestos d'Aragón bi ha ra creyenzia que istos animals muesan a gorga d'as suyas presas només ta xurber-ne ra sangre, ó que cuan son aintro d'un galliner, fan muitas més amortanzas que no lis-en calen, només per bela suerte de plaguer. De totas trazas, cosa que se'n sabe d'as paniquesas ye que son exepzionalment fuertas, axils y furas per a suya mida tan chicolona, de només 20 ó 22 cm de lonchitut, ent'o punto que popularment s'ha cullito ro suyo nome ta referir-se también ent'as personas (omes, y sobre tot, mullers) que sigan inquietas, mezquinas y de garra confiar.
En autros paises d'o mundo bi ha también expresions parellanas; per exemplo, es natius Inuit de Canadá consideran que encalzar una paniquesa ye siñal de buena suerte, y á més, a persona que l'atrapeba abrá més exitos en a cazera. Y astí en ra propia Europa, á l'edat meya, es filosofos penseban que només iste animal podeba amortar o Basilisco, una creyatura mitoloxica de poders sobrenaturals, encara que ra paniquesa amortase también en o combate.