Mungia
Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Mungia (en castelhan: Munguía) ei un monicipi deth territòri istoric de Biscaia (Comunautat autonòma deth País basc, Espanha). A ua superfícia de 52,12 km2 e eth sòn nivèu de nautada sus eth nivèu dera mar ei de 20 m. Era zòna ena quau se trape se ditz Mungialdea.
Encara que i a tralhes que demòstren qu'era zòna qu'aué aucupe Mungia estèc abitada des de temps preistorics (existís un "castrum" en Berreaga, e s'an trapat regatges de diuèrsa cronologia en pòbles vesins), era prumèra referéncia documentala que trapam, ei der an 1051, quan un abat de Mungia (Mome Munchiensis abba) confirmaue ua donacion des Senhors de Biscaia ath monastèri de San Millán de la Cogolla. Supausam qu'en un principi, Mungia, nom que semble provier de "Mune-Ganean", en referéncia ara sua situacion ath bròc der arriu Butroe (Butrón), non serie mès qu'un petit llogaret de poblacion escampilhada, damb era glèisa coma nuclèu, mès pòc a pòc siguec en tot aquerir ua relativa importància, derivada dera sua condicion de centre administratiu eclesiastic, coma eth sòn emplaçament en un punt de pas enter er interior deth senhoriu e era còsta, principaument Bermeo, que començaue a destacar coma pòrt d'exportacion. En aguestes condicions, importantes familhes nòbles se van establir enes voltants dera poblacion e aucèren es sues cases grasilhe, en tot establir ena explotacion dera tèrra eth sòn poder economic. Mès a conseqüéncia dera grana crisi dera agricòla e ramadera de fins de sègle XIII, es linhatges vederen afectada era sua economia, e redusides es sòns ganhs; en aguesta situacion, sagèren melhorar es sues hònts de riquesa, en tot emplegar soent eth recors mès facil, era violéncia: damb era desencusa d'eth "valer mès", lutèren enter eri e cometeren tuades e despolhèren as camparòus, en tot complicar-les enes lutes de partits o "bandería". Ena zòna de Mungia, trapam representantes d'andús partits, en tot èster era familha Billela part deth partit Gamboíno, mentre qu'es Butrón èren cap deth partit de Oinaz; era proximitat geografica des cases grasilhe d'andús, heren qu'es lutes enter eri anèssen abondiues. Era vila de Mungia ei hilha d'aguesta situacion, atengut que quauqui uns des vesins dera zòna, en vista des damnatges cometudi pes nòbles, sollicitèren ar alavetz Senhor de Biscaia, er Infant Don Juan, eth títol de vila, entà atau poder virar-se e mielhora defener-se des atacs d'aqueri que destruïen eth sòn solèr.
|
|
 |
|---|---|
| País basc espanhòl o Hegoalde : Guipuscoa | Alaba | Biscaia | Navarra País basc francés o Iparralde : Labord | Bassa Navarra | Sola |
|
 |
Comunas de la província de Biscaia dins la Comunautat autonòma basca
|
| Abadiño | Abanto-Zierbena | Ajangiz | Alonsotegi | Amorebieta-Etxano | Amoroto | Arakaldo | Arantzazu | Artzentales | Areatza | Arrankudiaga | Arratzu | Arrieta | Arrigorriaga | Artea | Atxondo | Aulesti | Bakio | Balmaseda | Barakaldo | Barrika | Basauri | Bedia | Berango | Bermeo | Berriatua | Berriz | Bilbao | Busturia | Derio | Dima | Durango | Ea | Etxebarri | Etxebarria | Elantxobe | Elorrio | Erandio | Ereño | Ermua | Errigoiti | Forua | Fruiz | Galdakao | Galdames | Gamiz-Fika | Garay | Gatika | Gautegiz Arteaga | Gordexola | Gorliz | Getxo | Güeñes | Gernika-Lumo | Gizaburuaga | Ibarrangelu | Igorre | Ispaster | Iurreta | Izurtza | Karrantza | Kortezubi | Lanestosa | Larrabetzu | Laukiz | Leioa | Lemoa | Lemoiz | Lekeitio | Lezama | Loiu | Mallabia | Mañaria | Markina-Xemein | Maruri-Jatabe | Mendata | Mendexa | Meñaka | Morga | Munitibar-Arbatzegi Gerrikaitz | Muxika | Mundaka | Mungia | Murueta | Muskiz | Nabarniz | Otxandio | Ondarroa | Orduña | Orozko | Ortuella | Plentzia | Portugalete | Santurtzi | Sestao | Sondika | Sopelana | Sopuerta | Sukarrieta | Trapagaran | Turtzioz | Ubide | Ugao-Miraballes | Urduliz | Zaldibar | Zalla | Zamudio | Zaratamo | Zeanuri | Zeberio | Ziortza-Bolibar | Zierbena |  |
