Sabon

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.

La forma (estil, ortografia…) o lo fons (validitat de las informacions, neutralitat…) d'aqueste article es de verificar. Discutissètz-ne o melhoratz-lo ! Se venètz d'apausar lo bendèl, clicatz sus aqueste ligam per crear la discussion.

Lo sabon (del latin saponem) es una substància solida que s'emplega per lavar e netejar las causas embrutadas. Es generalament un sal de sòdi o de potassi d'un acid carbossilic alifatic de cadena longa.

S'obten a partir de la saponificacion, o per l'idrolisi alcalina, de las grassas d'origina animala o vegetala.

exemple d'estructura d'un sabon

Somari 1 Istòria 2 La saponificacion 3 Los sabons per la neteja e l'igièna del còs 3.1 Qualitat d'un sabon 3.2 Varietats de sabons 3.3 Cossí far de sabon

[Modificar] Istòria

Foguèt inventat lo sabon en Siria fa aperaquí 3000 annadas, a partir d' òli d'oliva e de soda vegetala. Aqueste sabon èra plan famós per encausa de sas proprietats desinfectantas, degudas essencialament a l'emplec de cendres de laurièr dins sa fabricacion.
Conegut en Euròpa dempuèi l'epòca galesa, se fabricava en aquel temps amb de cendres (alcalinas) e de sèu, mas servissiá mai que mai de shampong.

Foguèt a Gallipoli, una vila portuària de la mar Ioniana, dins lo Sud de la Peninsula italiana, que aparentament se seriá creat per primièr còp lo sabon que se sona ara sabon de Marselha. Gràcia a sas nombrosas oliveraies e a son grand nombre de premsas sosterranas (frantoi ipogei), la region de Salento comercializava dins tota Euròpa un òli de granda qualitat que se destinava subretot als lums de las vilas e de las fabricas textilas, mas tanben per un emplec alimentari. L'idèa d'apondre de soda a las remasilhas de las olivas qu'èran estadas tot bèl just quichadas un primièr còp permetèt als abitants de Gallipoli de fabricar de sabons blancs e de diversificar d'un biais durable sas activitats.

Lo país de Marselha, tre lo sègle XVe, venguèt un centre de produccion important, en far servir l'òli d'oliva local. La soda (alara aquel mot «soda» designava lo carbonat de sòdi) proveniá bèl primièr dels cendres obtenguts per la combustion de plantas coma lo salicòr. En 1791, Nicolas Leblanc inventèt un procediment que permetiá d'obtenir de soda a partir d'aiga de mar.

En 1823, lo quimista francés Eugène Chevreul expliquèt la reaccion de saponificacion e demostrèt que los còsses grasses son formats d’una combinason entre la gliceròl e los acids grasses. Pendent lo [[sègle XXI], d'òlis a basa de copra e de palma que venon de delai las mars s'emplegan dins los sabons.

Dempuèi lo sègle XX, lo sabon es en concurréncia amb los tensioactius sintetics que son emplegats dins los detergents, los gels de docha e los «sabons sens sabon».

[Modificar] La saponificacion

Lo sabon es resulta d'una reaccion quimica dicha de saponificacion, una transformacion quimica que los còsses grasses (grassas o òlis) son idrolizats dins un mitan alcalin per une basa, generalament de potassa (KOH) o de soda (NaOH)), a una temperatura compresa entre 80 e 100 °C. L'idrolisi dels còsses grasse produsís de gliceròl e una barreja de carboxilats (de sòdi o de potassi) que constituisson lo sabon. Los sabons fabricats a partir de soda son durs. Los sabons que se fabrican amb de potassa son mòls.

Reaccion de saponificacion:

CH₂(OOC-R) - CH(OOC-R) - CH₂(OOC-R) + 3 NaOH --> CH₂OH - CHOH - CH₂OH + 3 R-CO₂-Na

valent a dire: còs gras + NaOH (o KOH) --> gliceròl + sabon

que R es una cadena d'atòms de carbòni e d'idrogèn. On peut avoir par exemple R=(CH₂)₁₄ - CH₃

Nombroses sabons son de tensioactius. Per encausa de son estructura, la molecula del sabon a una tèsta idrofila ionizadaa negativament e una coa idrofòba. Las moleculas del sabon son doncas capablas d'emulsionar las substàncias grassas e de consentir son alunhament amb d'aiga.

Las coas de las moleculas de sabon se dissòlvon dins la massa de la substància grassa, qu'es enrodada en formar una micella. Vist que totas las tèstas de las moleculas de sabon tenon una carga negativa, la repulsion electrostatica empacha las micelas de se reagregar e las manten en suspension dins l'aiga.

[Modificar] Los sabons per la neteja e l'igièna del còs

[Modificar] Qualitat d'un sabon

Lo sabon deu èsser neutre e deu pas èssere unto o d'odor marrida. Cal que lo sabon siá pastós mas pas dur, pas friable e un còp secat deu gardar sa forma. Lo sabon deu far d'escuma: en agitar 3 g de sabon dins 10 ml d'aiga dins un recipient pendent 10 segondas cal que se forme una escuma nauta de 2 cm e persistenta pendent almens 5 segondas.

[Modificar] Varietats de sabons

Las sals sodicas dels acids carboxilics de cadena longa son pas los solets compausats existents que s'empleguen coma sabons. Existisson a mai los diches sabons acids - per las pèls que son ipersensiblas als sabons normals - que consistisson de miscele de tensioactius alquil-solfonics o estèrs organics de l'acid sulfuric. Aqueles sabons an un pH de 5,5, semblant a lo de la pèl, resultan en consequéncia mens agressius per aquesta.

Lo sabonet tradicional es fach a partir de sals sodicas dels acids carboxilics de cadena longa; los sabons liquids en botelheta son apareguts amb la difusion dels materials plastics pendent la pòst-guèrra. Lo sabon tradicional es compausat de sèu bovin (80%) e d'òli de còco o d'oliva (20%). Un sabon deuriá aver en primièra posicion dins sos ingredients los acids grasses saponificats de còco, de palma e d'oliva.

Nei frantoi de temps passat e dins qualques produccions actualas èra prodotto amb las sanse, ovvero la spremitura de las olivas che restava dins las macine del frantoio dopo la primièta spremitura (que dona l'òli extraverge). Spesso si tratta di olio di segonda o tresena sansa d'una qualitat marrida, di cui la lei enebís la comercializazion coma òli de cosina. Nel dopoguerra las segondas e tresenas spremiture d'òli, mens presadas e costosas, èran encara utilizadas anche a scopo alimentari.

Vari frantoi industrials utilizzano le sanse per produrre saponi e compensare la scarsa resa de las olivas raccolte in termini di olio da cucina; talora si arriba a macinare las olivas soltanto per far de sabons ja qu'èran mai profittevoli de l'òli en botelha(30% di resa de las olivas per òli extraverge a 10 èuros/litre; contra 100% delle sanse da cui si ricava analoga quantitat de sabons, sens scarti, venduts al prètz de 1.5-2 èuros per ecto de sabonet).

Los sabons liquids que an un pH de 5,5 rischiano di essere, per il loro elevat contengut d'aiga (feblament acida), un ambient adapat a la proliferacion de funghi e de bacterias; d'unes sabons aital son addizionali con compausats disinfectants e fongicids.

[Modificar] Cossí far de sabon

Mèfi: l'idroxid de sòdi es caustic e corrosiu. Cal evitar lo contacte dirècte amb la pèl e los uèlhs.

Per la sintèsi del sabon son utilizats 10 g d'òli d'oliva meses dins un becker e ad essi si aggiungono 5 g d'idroxid de sòdi in 40 ml d'una solucion aiga-alcòl al 50% (20 ml d'aiga e 20 ml d'alcòl). Si scalda il tot per 45 minuti en agitar de contunh. A part se prepara una autra solucion aiga-alcòl que cal apondre de quand en quand. Aprèp un brieu s'apond tot a una solucion de 150 ml d'aiga e de clorur de sòdi freja. Aquesta servís a aumentar la fòrça ionica e a afavorir la precipitacion del sabon. Se filtra lo precipitat e s'eissuga in stufa.