Motî:divant 1
Èn årtike di Wikipedia.
divant 1 / dvant
I. [divancete] mostere li plaeçmint do coplemint la k' les ouys polèt loukî, sins bodjî a droete u a hintche (po ene djin), do costé k' on intere (po ene måjhone), evnd. Elle esteut dvant ses ouys. Contråve: dirî. F. devant.
II. [adviebe] metou (metowe) divant les ouys. Ni vos metoz nén dvant. On dit purade: padvant, ådvant. F. devant, à l' avant.
III. [o.n.] costé metou come li vizaedje (d' ene djin); costé k' on voet (d' ene sacwè). Il a rmolou li dvant d' l' oto. F. devant, avant. >> ni cnoxhe di do dvant ni do drî: måhonteus messaedje, replaecî pa "ni cnoxhe ni d' Eve ni d' Adan. >> Divant d' ouxh: plaece k' i gn a divant l' ouxh di vosse måjhone. I fåt schover si dvant d' ouxh, divant di rwaitî l' ci des ôtes. rl a: soû F. seuil.
Disfondowes: d(i)vant, d(u)vant, d(è)vant, d(ë)vant, d(i)vont.
| divanteure / dvanteure [f.n.]
1. costé d' ene måjhone avou l' ouxh d' intrêye, å pus sovint metou ki rwaite li voye. Ene divanteure di pires. rl a: volé, lérece. F. façade.
2. (imådjreçmint) vizaedje et pwetrene (d' ene feme).
Disfondowes: d(i)vanteure, d(u)vantore, d(u)vanteure, d(u)vanture, d(i)vanture, d(è)vantûre, d(ë)vantëre.
| divantrin / dvantrin, d(i)vantrinne
I. [addj. padrî u padvant] metou, metowe padvant. F. antérieur, facial. >> voenne-cåve divantrinne: (mot d' årtisse, di medcén) voenne ki ramoenne li sonk del tiesse, po les cwate-pates. F. veine-cave antérieure. >> pådje divantrinne: (mot d' cibernaivieu) prumire pådje d' ene waibe. F. page d'accueil. Ingl. homepage.
II. divantrin [o.n.] vantrin. Rimetoz vosse divantrin. On dit eto: schorsoe, schô. F. tablier.
Omonime:
- divant (divancete, divant dins l' tins)
Parintêye:
- avancî
- vantrin
- divancete
Mots d' aplacaedje