Fala de las Arribes
De Uiquipedia
La fala de Las Arribes ye'l nome del dialeutu de la llingua llionesa faláu na comarca salmantina de las Arribes y en deillas parte de la zamorana de Seyagu.
Las Arribes ye una comarca salmantina nas llendes colos conceyos pertueses de Miranda l Douro, Mogadouro y El Vimiosu, ú se fala mirandés. Nas Arribes caltiense angüaño la llingua llionesa ente la xente máis vieya n'una variedá llionesa occidental espallada de carauterísticas asturllionesas orientales.
[editar] Rasgos fundamentales
Xunta las carauterísticas xenerales que comparte colas outras falas llioneses pueden soliñase las siguientes específicas d'esta fasteira:
A nivel consonánticu
- Tratamientu desigual de la f- anicial llatina: ta'l sieglu pasáu práuticamente namái calteníase la f- anicial llatina. Anguaño y por influencia de las falas del sur de Salamanca apaece tamién el soníu /h/ (na escrita h. ou "hache supuntiada"). Soluciones:
- /f/: farrapu, farinatu, farina
- /h./: h.incar(e)
- /f/ y /h./: fornu/h.ornu
- Conservación de la palatalización anicial de "l" na xeneración máis vieya: llamuerca.
La "ll" anicial (frente a la "l" castellana) tuvo presente en tola fala arribeña salmantina ta bien entrau el sieglu XX (véyase "El dialecto popular salmantino" de José de Lamano)
- Perda del soníu /sh/: seih.u (seixa), H.elín (Xelín). Caltiense en deillas pallabras (bermellu, escarallase,, etc.). El soníu castellano "j" nun eisiste.
- Palatalización de la "s" final nel noroeste de la fasteira: puertash, llumesh.
- Escurecimientu de "l" enantes "a", "o", "u" nos conceyos rayanos con Pertual y nel valle del Huebra.
A nivel vocálicu
- Allargamientu de la vocal "e" nos grupos "-eru/-era".
- Pieche vocálicu de "e" ya "o" átonas.
- Pieche del sufixu de plural -as ta finales de sieglu (comu n'asturllionés central)
- Presencia de la vocal schwa.
- Ditongación enantes de -n siempres.
A nivel semanticu
- El pallabreiru de llionés caltiense en tolo que cinca a las tareas llariegas y los nomes de animales, plantas, etc.
- Entrada de castellanismos y de lusismos: presuntu, faca, etc.