Ègara

De Viquipèdia

Ègara (del llatí Egara) era un municipi (Municipium Flavium Egara) de la Catalunya romana que correspon a l'actual ciutat de Terrassa.

[edita] L'Egosa ibèrica

Segurament el Municipi Flavi d'Ègara és la continuació de l'assentament ibèric anomenat Egosa, citat per Claudi Ptolemeu en la seva Geografia, del qual s'han trobat algunes peces de ceràmica amb inscripcions ibèriques a la confluència dels torrents de Vallparadís i Montner, al subsòl de les esglésies de Sant Pere. També hi hagut troballes aïllades de monedes ibèriques fora del barri de Sant Pere.

[edita] L'Ègara romana

Arran de la romanització de la Península desenvolupada entre els segles II i I aC es crea una xarxa de vies de comunicació que relliguen les diverses ciutats de nova creació i les explotacions rurals anomenades vil·les (villae), precursores dels posteriors masos. Pel que fa als assentaments de tipus rural, es té constància material o documental de la creació de diverses vil·les romanes pels volts de Terrassa, concretament a Ca n'Amat, l'Aiguacuit, Ca n'Anglada, Can Fatjó, Can Poal, les Martines, Sant Pere, Can Jofresa i Can Bosch de Basea. Els dos darrers jaciments arqueològics han estat objecte de diverses campanyes d'excavació.

Pel que fa al poblat ibèric d'Egosa, sembla que va ser abandonat i els seus habitants es van traslladar a l'altra banda del torrent de Vallparadís, concretament a la part mitjana de l'actual carrer de Sant Antoni, on hi ha hagut diverses troballes d'objectes i ceràmica. Allà es devia fundar l'Ègara romana, a l'època de l'emperador Vespasià (69-79 dC).

Tradicionalment s'havia cregut que la ciutat romana es trobava on actualment hi ha el conjunt monumental de les esglésies de Sant Pere, Sant Miquel i Santa Maria, ja que l'única informació que es tenia sobre l'existència d'Ègara derivava de dos pedestals epigràfics reaprofitats per a la reconstrucció de l'església de Santa Maria. En aquest recinte s'han trobat també diversos enterraments que fan pensar en l'existència d'una necròpoli, i les restes d'una vil·la romana. Més restes de tombes s'han trobat també al carrer de la Font Vella, en ple centre de la Terrassa actual, on devia haver-hi una altra necròpoli.

Ègara devia ser un municipi romà important, que va arribar a la màxima esplendor amb la creació de la seu episcopal, per a la qual es va construir el conjunt visigòtic de les esglésies de Sant Pere, i que va anar decaient fins a l'abandó progressiu de la ciutat al segle VIII, en paral·lel a la invasió sarraïna, i el trasllat de la població a la veïna vila de Terrassa, centrada pel castell palau situat a l'actual plaça Vella.

[edita] Altres usos del topònim romà

De l'antic topònim llatí Ègara, mot que sembla que es pronunciava esdrúixol si bé la pronúncia popular és plana ja que tradicionalment s'ha escrit sense accentuar –la grafia amb accent és d'origen relativament recent–, deriva el gentilici egarenc / egarenca, usat conjuntament amb el patrimonial, i més habitual, terrassenc / terrassenca.

Ègara és també el nom d'un dels actuals barris de Terrassa, al sector est de la ciutat, tocant a la riera de les Arenes, que tot i que està situat ben lluny de l'antic emplaçament d'Ègara rep aquesta denominació per tal de recordar els orígens romans de la ciutat. El barri va sorgir al voltant d'un grup de cases amb pati construïdes per l'Obra Sindical del Hogar l'any 1952.

Dins el nomenclàtor oficial de la ciutat, també porten el topònim romà:
- la rambla d'Ègara (popularment coneguda com la Rambla, ras i curt), l'artèria principal de la ciutat, que segueix el curs de l'antic llit de la riera del Palau. Separa els barris del Centre i de Ca n'Aurell, i durant el franquisme fou anomenada oficialment Avenida del Caudillo.
- el carrer d'Ègara, al barri de Sant Pere.
- el passeig del Comte d'Ègara (popularment el Passeig), al Centre, als extrems del qual es troben el carrer de la Font Vella i la plaça del Doctor Robert.

El títol de comte d'Ègara fou concedit pel rei Alfons XIII, el 1926, a Alfons Sala i Argemí, industrial i polític monàrquic i president de la Mancomunitat de Catalunya durant la Dictadura de Primo de Rivera.