い
De Viquipèdia
En l'escriptura japonesa, els caràcters sil·làbics (o, amb més propietat, moraics い (hiragana) i イ (katakana) ocupen el segon lloc en el sistema modern d'ordenació alfabètica gojūon (五十音), entre あ i う; i el primer en el poema iroha, abans de ろ. A la taula de la dreta, que segueix l'ordre gojūon (per columnes, i de dreta a esquerra), es troba a la primera columna (あ行, "columna A") i la segona fila (a la que dóna nom: い段, "fila I").
El caràcter い prové del kanji 以, mentre que イ prové de 伊.
Es fa sevir un caràcter de menors dimensios, ぃ, ィ; per a la formació de nous sons que no existeixen en el japonès tradicional, com ヴィ (va), ティ (ti).
L'antic caràcter ゐ (wi), així com moltes aparicions del caràcter ひ (hi) en posició no inicial han estat sustituits en el japonès modern per い.
El caràcter い és el que es fa sevir generalment per allargar el so de la "e". Per exemple, la paraula 成形 en hiragana s'escriu せいけい (seikei), però es pronuncia sēkē. En rares ocasions es farà servir え (e) per allargar la vocal "e".
[edita] Romanització
Segons els sistemes de romanització Hepburn, Kunrei-shiki i Nihon-shiki, い, イ es romanitzen com a "i".
[edita] Escriptura
El caràcter い s'escriu amb dos traços:
- Traç vertical encara que lleugerament corb cap avall, amb una pujada al final.
- Traç vertical cap avall. També és quelcom corb, i més curt que el primer.
El caràcter イ s'escriu amb dos traços:
- Traç diagonal de dalt a la dreta cap abaix a l'esquerra.
- Traç vertical cap avall.
[edita] Altres representacions
- Sistema Braille:
-
●－
●－
－－
-
- Alfabet fonètic: 「いろはのイ」 ("la i d'iroha", l'antic poema pangràmic japonès")
- Codi Morse: ・－
