Japonès
De Viquipèdia
|
'日本語 [Nihongo]' |
|
|---|---|
| Pronunciació: | AFI: {{{pronunciació}}} |
| Altres denominacions: | |
| Parlat a: | Japó, Hawaii, Brasil, Guam, Califòrnia |
| Regió: | Àsia principalment |
| Parlants: | 127 milions |
| Rànquing: | 8 |
| Classificació genètica: | Llengua aïllada |
|
|
|
| Llengua oficial de: | Japó (de facto), Angaur (Palau) |
| Regulat per: | govern japonès |
|
|
|
| ISO 639-1 | ja |
| ISO 639-2 | jpn |
| ISO/FDIS 639-3 | {{{iso3}}} |
| SIL | jpn |
| {{{mapa}}} | |
| vegeu també: llengua | |
El japonès és una llengua de difícil filiació, relacionada per molts amb el coreà i el manxú i amb les llengües altaiques, però, fins ara és classificada com a llengua aïllada. Té una gran varietat dialectal, i el dialecte de Tòquio és considerat l'idioma oficial.
El japonès és parlat al Japó per uns 120 milions de persones, a les illes Hawaii (més de 250000, el 30% de la població), a Califòrnia (EUA) (uns 300000) i al Brasil (150000). És la llengua oficial de Japó. Hi ha dues formes de la llengua considerats estàndards: hyōjungo 標準語 o japonès estàndard, i kyōtsūgo 共通語 o llengua comuna. Atès que el govern ha modernitzat el japonès, la diferència entre ambdues és cada vegada més petita.
La documentació més antiga en japonès són unes inscripcions fetes en caràcters xinesos al segle V.
[edita] Gramàtica
El japonès és una llengua d'estructura aglutinant que combina diversos elements lingüístics en mots simples. Cadascun d'aquests elements té una significació fixa i apta per a existir separadament.
Té poques vocals i consonants i la major part de les síl·labes són obertes. La r i la l no es distingeixen l'una de l'altra. Els verbs són bàsicament impersonals, amb formes especials. Els adjectius poden tenir sufixos que indiquin el temps de l'acció i si la frase és afirmativa o negativa. No existeixen articles ni gènere.
[edita] Fonologia
El sistema fonològic és bastant senzill; consta de cinc vocals que escrites en caràcters romans són: a, i, u, e, o. Es pronuncien de forma semblant al castellà.
Té 19 sons consonàntics que es corresponen amb: k, s, x, t, tx, ts, n, h, f, m, y, r, w, g, z, j, d, b, i p, que es combinen amb els sons vocàlics segons els sil·labaris nadius hiragana i katakana.
L’escriptura japonesa utilitza caràcters xinesos i els dos sil·labaris nadius (hiragana i katakana). Els japonesos utilitzen els instruments d’escriptura moderns, però el tradicional pinzell és la base per a l’ensenyament de la cal·ligrafia. La bona escriptura a mà es considera al Japó com una clau de la personalitat.
