Adolfo Suárez González
De Viquipèdia
 |
|
| Càrrec: | 73è President del Govern d'Espanya (1r des de la reinstauració de la democràcia (1977) |
|---|---|
| Periode: | 15 de juny de 1977 - 29 de gener de 1981 |
| Precedit per: | Fernando de Santiago y Díaz de Mendívil (UCD) |
| Succeït per: | Leopoldo Calvo-Sotelo Bustelo (UCD) |
| Naixament: | Cebreros (Àvila, Espanya), 25 de setembre de 1932 |
| Esposa: | Amparo Illana Elórtegui |
| Partit polític: | Unió de Centre Democràtic (UCD) |
Adolfo Suárez González ( Cebreros (Àvila), 25 de setembre de 1932 ), polític espanyol. Va ser president del govern de Espanya entre 1976 i 1981 i és una figura rellevant de la Transició espanyola.
Taula de continguts |
[edita] Biografia
Llicenciat en Dret per la Universitat de Salamanca i doctorat per la Universitat Complutense de Madrid, va ocupar diferents càrrecs dintre de les estructures de el règim franquista de la mà de Fernando Herrero Tejedor.
En 1958, passa a formar part de la «Secretaria General del Moviment» ascendint, en 1961, a Cap del Gabinet Tècnic del Sotssecretari General, procurador en Corts per Àvila en 1967 i governador civil de Segòvia en 1968. En 1969 és designat Director General de Ràdio Televisió Espanyola, on ja havia ocupat altres càrrecs entre 1964 i 1968, romanent en el càrrec fins a 1973.
A l'abril de 1975, novament de la mà d'Herrero Teixidor, és nomenat Sotssecretari General del Moviment. El 11 de desembre de 1975, després de morir Herrero Teixidor en un accident d'automòbil, Adolfo Suárez és nomenat ministre Secretari General del Moviment, càrrec en el qual roman en el primer gabinet de Arias Navarro, format després de la mort de Franco al novembre de 1975.
[edita] Formació de Govern
Quan al juliol de 1976 el rei Joan Carles I li va encarregar la formació de govern i el consegüent desmuntatge de les estructures franquistes, Suárez era un perfecte desconegut per a una gran majoria del poble espanyol. No obstant això, als seus 43 anys, amb no poques dificultats, va aglutinar a un grup de polítics de la seva generació que havien arribat a les conviccions democràtiques per diversos camins. Va saber reunir, al costat de falangistes "conversos" com ell, a socialdemòcrates, liberals, democristians, entre d'altres.
En aquesta tasca va tenir l'ajuda de Torcuato Fernández Miranda, que va assolir l'autoliquidació de les Corts franquistes i treure endavant el Projecte de Reforma Política, i amb la del tinent general Manuel Gutiérrez Mellado, encarregat de tranquil·litzar i controlar, tant com fos possible, a les altes esferes militars, compostes en la seva major part per militars que havien participat en la guerra civil i, per tant, proclius al règim franquista.
El 15 de juny de 1977, per primera vegada a Espanya des de 1936, es van celebrar eleccions generals lliures. Adolfo Suárez surt guanyador de les mateixes, al capdavant d'un conglomerat de formacions de centredreta, aglutinades entorn de la seva persona, sota les sigles UCD (Unió de Centre Democràtic). Les Corts sortides d'aquelles eleccions, convertides en constituents, van aprovar la Constitució, que el poble espanyol confirmava el 6 de desembre de 1978.
El 3 de març de 1979, Adolfo Suárez guanyava per segona vegada unes eleccions generals, i iniciava el seu tercer mandat com president del Govern. Va ser una etapa de govern plena de dificultats polítiques, socials i econòmiques, que ho van conduir, davant les tensions sorgides en el seu propi partit, a presentar la seva dimissió el 29 de gener de 1981. En el seu missatge al país va afirmar: «Jo no vull que el sistema democràtic de convivència sigui, una vegada més, un parèntesi en la Història d'Espanya».
[edita] Retir de la vida política
Poc després de la seva dimissió va crear al costat d'altres ex-dirigents de UCD el partit Centro Democrático y Social (CDS), amb el qual es va presentar a les eleccions de el 28 d'octubre de 1982, sent triat diputat per Madrid. Va revalidar el seu escó en 1986 i 1989, però en 1991 va dimitir com President del CDS després de la crisi d'aquest partit que abandonà la principal escena política.
En 1996 se li va concedir el Premi Príncep d'Astúries de la Concòrdia per la seva important contribució a la transició espanyola a la democràcia.
Tant la seva esposa, Amparo Illana Elórtegui, como la seva filla gran, Marian Suárez Illana, varen patir i, finalment, morir de càncer (Amparo al 2001 i Marian al 2004). La seva filla Sonsoles Suárez, presentadora de televisió, també ha patit càncer. Suárez te altres tres fills: Adolfo, que va ser candidat del Partido Popular a la presidència de la Comunitat Autònoma de Castella - la Manxa al 2003, Laura i Javier.
Precisament el seu fill Adolfo en una entrevista per al programa Las Cerezas de Televisió Espanyola emés el 31 de maig de 2005, va fer públic que l'ex-president Suárez patia una demencia senil degenerativa, o alzheimer, des de feia dos anys, i que ni tant sols recordava haver estat presidente del govern i no reconeixia a ningú, responent només a estímuls afectius. Probablement la tragedia familiar viscuda amb la seva dona i filles haurán influit negativament en el desenvolupment de la seva malaltia.
Al 2005, des del programa Protagonistas de Luis del Olmo (Punto Radio) se li va fer un homenatge al que es van sumar Suárez Illana, Santiago Carrillo, i els següents quatre Presidents del Govern.
| Precedit per: Fernando de Santiago y Díaz de Mendívil |
President del Govern d'Espanya Juny 1976 – Desembre 1981 |
Succeït per: Leopoldo Calvo-Sotelo Bustelo |
[edita] Governs d'Adolfo Suárez
| Govern del 3 de juliol de 1976. II Govern Pre-constitucional |
| Cartera | Titulars | |
|---|---|---|
| Vicepresident 1r i Ministre sense Cartera | Fernando de Santiago y Díaz de Mendívil | 21/9/1976: Manuel Gutiérrez Mellado |
| Vicepresident 2n i Ministre de Presidència | Alfonso Osorio García | |
| Agricultura | Fernando Abril Martorell | |
| Aire | Carlos Franco Iribarnegaray | |
| Afers Exteriors | Marcelino Oreja Aguirre | |
| Comerç | José Lladó Fernández-Urrutia | |
| Educació | Aurelio Menéndez y Menéndez | |
| Exèrcit | Félix Álvarez-Arenas Pacheco | |
| Governació | Rodolfo Martín Villa | |
| Hisenda | Eduardo Carriles Galarraga | |
| Indústria | Carlos Pérez de Bricio Olariaga | |
| Informació i Turisme | Andrés Reguera Guajardo | |
| Justícia | Landelino Lavilla Alsina | |
| Marina | Gabriel Pita da Veiga y Sanz | 11/4/1977: Pascual Per y Junquera |
| Obres Públiques | Leopoldo Calvo-Sotelo Bustelo | 11/4/1977: Luis Ortíz González |
| Relacions Sindicals | Enrique de la Mata Gorostizaga | |
| Secretari General del Moviment | Ignacio García López | |
| Treball | Álvaro Rengifo Calderón | |
| Vivenda | Francisco Lozano Vicente | |
| I i II Governs Constituients d'UCD |
| Cartera | Titulars | |
|---|---|---|
| Govern del 4 de juliol de 1977 | Govern del 25 de febrer 1978 | |
| Vicepresident 1r per la Defensa | Manuel Gutiérrez Mellado | Manuel Gutiérrez Mellado |
| Vicepresident 2n per Afers Econòmics | Enrique Fuentes Quintana | Fernando Abril Martorell |
| Vicepresident 3r per Afers Polítics | Fernando Abril Martorell | |
| Adjunt per a les Regions | Manuel Francisco Clavero Arévalo | Manuel Francisco Clavero Arévalo |
| Adjunt Relacions amb les Corts | Ignacio Camuñas Solís | |
| Agricultura | José Enrique Martínez Genique | Jaime Lamo de Espinosa |
| Afers Exteriors | Marcelino Oreja Aguirre | Marcelino Oreja Aguirre |
| Comerç i Turisme | Juan Antonio García Díez | Juan Antonio García Díez |
| Cultura i Benestar | Pío Cabanillas Gallas | Pío Cabanillas Gallas |
| Educació | Íñigo Cavero Lataillade | Íñigo Cavero Lataillade |
| Hisenda | Francisco Fernández Ordóñez | Francisco Fernández Ordóñez |
| Indústria | Alberto Oliart Saussol | Agustín Rodríguez Sahagún |
| Interior | Rodolfo Martín Villa | Rodolfo Martín Villa |
| Justícia | Landelino Lavilla Alsina | Landelino Lavilla Alsina |
| Obres Públiques i Urbanisme | Joaquín Garrigues Walker | Joaquín Garrigues Walker |
| Presidència | José Manuel Otero Novas | José Manuel Otero Novas |
| Relacions amb la CEE | Leopoldo Calvo-Sotelo Bustelo | |
| Sanitat i Seguretat Social | Enrique Sánchez de León Pérez | Enrique Sánchez de León Pérez |
| Treball | Manuel Jiménez de Parga Cabrera | Rafael Calvo Ortega |
| Transport i Comunicacions | José Lladó Fernández-Urrutia | Salvador Sánchez Terán |
| Govern del 6 d'abril de 1979. III Govern d'UCD. Primer govern constitucional |
| Cartera | Titulars | |
|---|---|---|
| Vicepresident 1r de Seguretat i Defensa | Manuel Gutiérrez Mellado | |
| Vicepresident 2n per Afers Econòmics | Fernando Abril Martorell | |
| Adjunt al President | Joaquín Garrigues Walker | |
| Administració Territorial | Antonio Fontán Pérez | |
| Agricultura | Jaime Lamo de Espinosa | |
| Afers Exteriors | Marcelino Oreja Aguirre | |
| Comerç i Turisme | Juan Antonio García Díez | |
| Cultura | Manuel Francisco Clavero Arévalo / 17-1-1980: Ricardo de la Cierva y Hoces | |
| Defensa | Agustín Rodríguez Sahagún | |
| Economia | José Luis Leal Maldonado | |
| Educació | José Manuel Otero Novas | |
| Hisenda | Jaime García Añoveros | |
| Indústria | Carlos Bustelo García del Real | |
| Interior | Antonio Ibáñez Freire | |
| Investigació i Universitats | Luis González Seara | |
| Justícia | Íñigo Cavero Lataillade | |
| Obres Públiques i Urbanisme | Jesús Sancho Rof | |
| Presidència i Secretari Consell Ministres | José Pedro Pérez-Llorca y Rodrigo|- | |
| Relacions amb la CEE | Leopoldo Calvo-Sotelo Bustelo | |
| Relacions amb les Corts | Rafael Arias-Salgado Montalvo | |
| Sanitat i Seguretat Social | Juan Rovira Tarazona | |
| Treball | Rafael Calvo Ortega | |
| Transport i Comunicacions | Salvador Sánchez Terán | |
| IV i V Governs d'UCD |
| Cartera | Titulars | |
|---|---|---|
| Govern del 3 de maig de 1980 | Govern del 9 de setembre de 1980 | |
| Vicepresident 1r per Seguretat i Defensa | Manuel Gutiérrez Mellado | Manuel Gutiérrez Mellado |
| Vicepresident 2n per Afers Econòmics | Fernando Abril Martorell | Leopoldo Calvo-Sotelo Bustelo |
| Adjunt al President | Pío Cabanillas Gallas | |
| Adjunt al President i Encarregat d'Administració Pública | Sebastián Martín-Retortillo Baquer | Sebastián Martín-Retortillo Baquer |
| Adjunt al President i Encarregat de Coordinació Legislativa | Juan Antonio Ortega Díaz-Ambrona | |
| Administració Territorial | José Pedro Pérez-Llorca | Rodolfo Martín Villa |
| Agricultura | Jaime Lamo de Espinosa | Jaime Lamo de Espinosa |
| Afers Exteriors | Marcelino Oreja Aguirre | José Pedro Pérez-Llorca |
| Comerç i Turisme | Luis Gámir Casares | Juan Antonio García Díez |
| Cultura | Ricardo de la Cierva y Hoces | Íñigo Cavero Lataillade |
| Defensa | Agustín Rodríguez Sahagún | Agustín Rodríguez Sahagún |
| Economia | José Luis Leal Maldonado | Juan Antonio García Díez |
| Educació | José Manuel Otero Novas | Juan Antonio Ortega Díaz-Ambrona |
| Hisenda | Jaime García Añoveros | Jaime García Añoveros |
| Indústria i Energia | Ignacio Bayón Mariné | Ignacio Bayón Mariné |
| Interior | Juan José Rosón Pérez | Juan José Rosón Pérez |
| Investigació i Universitats | Luis González Seara | Luis González Seara |
| Justícia | Íñigo Cavero Lataillade | Francisco Fernández Ordóñez |
| Obres Públiques i Urbanisme | Jesús Sancho Rof | Jesús Sancho Rof |
| Presidència | Rafael Arias-Salgado Montalvo | Rafael Arias-Salgado Montalvo |
| Relacions amb la CEE | Leopoldo Calvo-Sotelo Bustelo | Eduardo Punset Casals |
| Sanitat i Seguritat Social | Juan Rovira Tarazona | Alberto Oliart Saussol |
| Treball | Salvador Sánchez Terán | Félix Manuel Pérez Millares |
| Transport i Comunicacions | José Luis Álvarez Álvarez | José Luis Álvarez Álvarez |
