Agàtocles de Siracusa
De Viquipèdia
Agàtocles fou tirà de Siracusa i rei de Sicília. La seva història es coneguda a traves de Diodor de Sicília i Justí però el primer va treure el seu relat de Timaos de Taurormenion, expulsat de l’illa per Agàtocles i que li tenia un rancor personal.
Va néixer a Thermae, una dependència cartaginesa, de classe humil, fill de Carcinos de Rhegium i germà de Antander, el seu pare el volia matar a causa d’un somni que deia que seria un dimoni però la mare el va protegir, i als 7 anys el pare es va penedir. El va portar a Siracusa i es va dedicar al comerç. Va portar una vida extravagant però amb forta personalitat, el que li va permetre fer-se amic de Dames, un noble local, sota la protecció del qual es va fer soldat, arribant a tribú militar.
Quant Dames va morir es va casar amb la seva vídua, una dona molt rica, i així va esdevenir un dels ciutadans mes rics de Siracusa. La seva intervenció en l’atac a Rhegium el va fer prou popular i fou nomenat estrategos (322 aC), però aviat fou condemnat al exili (319 aC) i va pujar al poder Sosístrates. La sort va canviar alguns cops i finalment es va fer amb els serveis d’un exercit mercenari de siracusans i cartaginesos amb els quals va tornar a Siracusa (317 aC) ones va fer restablir com estrategos. Una vegada consolidat el seu poder va fer matar 4000 ciutadans i en va desterrar 6000 i es va fer proclamar sobirà de la ciutat amb el títol d'Autocrator, però es va declarar favorable a la democràcia, va abolir els deutes i va redistribuir la terra.
En els anys següents es va apoderar de la part de l’illa que no pertanyia a Cartago (Leontini, Catània, Naxos, Taormina, Gela, Mesina -312 aC- , Tindaris, Himera, Agrigent -311 aC-, Heraclea, Selinunt, Enna, i altres incloent ciutats lliures dels sículs).
Amilcar fill de Giscó, el general cartaginès que governava la zona sota influencia de Cartago, va decidir de combatre’l i el va derrotar a la batalla d'Acragas (Agrigent, juny del 311 aC) i a la d'Himera (el mateix 311 aC) i Agàtocles fou assetjat a Siracusa mentre els cartaginesos ocuparen Gela i Camarina. En aquestes condicions va tenir la intuïció extraordinària de portar la guerra al Àfrica al cor dels dominis cartaginesos. Va reclutar un exercit local de pobres als que va permetre de saquejar tot el que volessin al Àfrica i els va portar cap a Cartago eludint hàbilment la flota cartaginesa que bloquejava el port (15 d'agost del 310 aC); al cap de sis dies va desembarcar a Àfrica, a cap Hermeon (Cap Bon), va fer ofrenes als deus Demeter i Kora (deessa de Sicília) amb una corona al cap i va cremar les seves naus de manera que els soldats no tenien mes remei que lluitar o morir. Cartago estava indefensa, sense exèrcit; els cartaginesos van reclutar ràpidament una milícia local mentre els soldats d'Agàtocles anaven ocupant moltes ciutats púniques. A Cartago es va produir la divisió entre Bomilcar (que aspirava a la tirania i deixava fer) i Hannó (que s’oposava fermament a la invasió però va morir en combat). Amilcar, assabentat del que passava, va aixecar el setge. Però Agàtocles no afluixava i va atacar i conquerir unes dues-centes ciutats cartagineses, entre les quals cal esmentar Adrumetum, i va entrar al interior del país on els nadius l’acollien com un alliberador. Agàtocles es va aliar a Ofeles, governador egipci de Cirenaica, que va acceptar enviar un exercit al oest, amb l’objectiu de ocupar Cartago (de la que Agàtocles ja havia iniciat el setge) que esdevindria un estat grec. Quant Ofeles va anar amb el seu exercit, Agàtocles el va convidar a un banquet en el que el va matar i va assolir la direcció del exercit del difunt. En aquesta situació fou capturat Bomilcar i fou executat per crucifixió i això va donar nous ànims als assetjats. Agrigent va aprofitar per revoltar-se i Agàtocles va haver d’anar a l’illa deixant el comandament del exercit d’Àfrica al seu fill Arcàgatos (308 aC), que aviat es va haver d’enfrontar amb un motí dels soldats. Agàtocles va sotmetre Agrigent, Heraclea Minoa, Selinunt i Segesta (307 aC), i va tornar al Àfrica, però fou derrotat pels cartaginesos reorganitzats. Davant el temor d’una nova derrota Agàtocles va abandonar el camp amb el seu fill Arcàgatos, però aquest darrer fou apressat i mort. El soldats siracusans, en revenja per la traïció d'Agàtocles, van matar als seus fills que havien restat amb els soldats i van fer la pau amb Cartago (306 aC). A Sicília el seu rival polític Deinòcrates, enviat al exili per Agàtocles, havia aixecat un exercit però Agàtocles el 305 aC va signar un acord de pau amb Cartago(que renunciava a la seva influencia a l’illa) i després va derrotar als aixecats, es va reconciliar amb Deinòcrates i va iniciar la consolidació del seu poder a la Sicília grega. En aquest moment Agàtocles portava el títol de rei de Sicília que sembla que li fou conferit per una assemblea insular el 304 aC.
Després (303 aC) va saquejar les illes Lipari (dominades per Cartago però d’arrel grega) . El 302 aC es va casar amb una filla del rei Ptolomeu I Soter de nom Teòxena. Poc temps després va anar a la mar Jònica per defensar a Corcira contra Cassandre (301 aC) incorporant l’illa als seus dominis . Fins i tot va combatre a Itàlia saquejant Crotona (299 aC) i ajudant a Tarent contra els Brutis (298 aC). El 295 aC la seva filla Lanara es va casar amb el rei Pirros de l'Epir al que va aportar com a dot l’illa de Corfú (Corcira).
Ja vell la situació familiar es va deteriorar. El seu net Arcàgatos va començar a enverinar al seu avi per assolir la successió com a rei. Agàtocles va témer que la resta de la família correria igual sort i va enviar la seva dona Teòxena i els seus dos fills a Egipte i després es va suïcidar (289 aC) vers els 72 anys. Els seus mercenaris, principalment reclutats a Itàlia però establerts a Mesina, coneguts com els mamertins, es van revoltar al conèixer la seva mort i van fundar una república a Mesina el que va originar la primera guerra púnica. Les ciutats gregues no van tardar a recuperar la seva independència i els cartaginesos van tornar a l’illa; l’obra d'Agàtocles no el va sobreviure. Va regnar durant 28 anys i per popularitat o per temor podia anar per la ciutat de Siracusa sense guàrdies.
