Agres
De Viquipèdia
| Agres | |||
|
|||
| Localització | |||
|
|||
| Municipi el Comtat | |||
| Gentilici | Agresà Agresana |
||
| Població (2002) | 623 | ||
| Superfície | 25,80 km2 | ||
| Densitat | 24,15 hab/km2 | ||
| Altitud | 722 m | ||
| Nuclis de població | 1 | ||
| Coordenades | 38° 46’ 47” N 0° 30’ 58” W |
||
| Predomini lingüístic històric | Valencià | ||
| Partit judicial | Alcoi | ||
Agres és un municipi de el Comtat.
Taula de continguts |
[edita] Història
D'origen musulmà. La vil·la va ser conquerida per Jaume I el 1248. La primera donació de cases i terres fou per a la família de Pelegrí Baldoví, encara que degué romandre en suspens per la sublevació d'Al-Azraq. El poblament efectiu es dugué a terme l'any 1256 en virtut de la carta pobla que a instàncies de'n Ximén Pérez d'Arenós, contemplava, que els habitants d'Agres tingueren residència personal a Bocairent, és a dir, satisfarien els impostos en l'esmentada població. Durant els primers anys de la seua història el terme pertanyé al rei, qui anomenava un alcaid per a la defensa i l'administració del seu castell. En l'any 1389 Joan el Caçador va vendre Agres i el seu castell al seu majordom Andreu Guillen Scribe. En la segona meitat del s. XV passaren al comte de Cocentaina, Joan Roiç de Corella i, durant el s. XVI, a la família Calatayud de Xàtiva. La població d'Agres va romandre vinculada des de l'any 1633 al comtat de Cirat, pel matrimoni de Josep Calatayud amb Damiata Vilarig Carroç.
[edita] Descripció
La població està enclavada en la valleta d'Agres, a la vessant septentrional de la serra de Mariola.
El nucli urbà està format per un conjunt de cases apinyades i carrers estrets, laberíntics i en gran pendent (altitud 700-800 metres), amb bons accessos a la serra de Mariola. En el centre antic abunden les fonts. La principal ocupació del poble és l’agricultura, dedicada sobretot al cultiu de l’ametla, la poma i la bresquilla. També hi ha indústria tèxtil, centrada en la fabricació de mantes típiques.
[edita] Demografia
Durant el segle XX ha sofert un creixement negatiu degut a l'emigració dels seus habitants vers a nuclis urbans industrials. Així, per exemple, l'any 1986 hi havien 723 habitants (agresans) i l'any 2002, 623.
[edita] Política
En les últimes eleccions tornà a guanyar el PP, esta vegada, però, per majoria simple. L'IPA (Iniciativa per Agres, plataforma de partits progressistes), va traure els mateixos regidors, tres i JPA (Junts per Agres, un partit independent), només un regidor. El regidor d'este partit se n'ha eixit del govern de l'ajuntament recentment i es possible que es plantege una moció de censura.
[edita] Festes i gastronomia
Les festes se celebren els dies 1, 7, 8 i 9 de setembre, en honor de la Mare de Déu. El 29 del mateix mes se celebra Sant Miquel i, el dilluns anterior al Dimecres de Cendra, la Cremada del Pi. La gastronomia típica d’Agres ofereix plats com la pericana, l’arròs caldós, els gaspatxos i la borreta.
[edita] Lloc d'interès
Si caminem per Agres, sempre costera amunt o costera baix, no hem de deixar de beure a les fonts de fresquíssima aigua que hi han disseminades per tot el poble: la Font del Raval, la Font de Baix o La Font de l' Assut que és un dels centres de reunió de la gent del poble. També per tot arreu del poble trobem ceràmica de temàtica religiosa, taulells, de molt antic origen.
També cal destacar com a llocs d'interés el convent monestir d'Agres, el castell d'Agres, i la torre de l'Alcúdia.
[edita] Enllaços externs
- País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
- Secció "Poble a poble" del Diari Parlem, d'on s'ha extret informació amb consentiment de l'autor.
- Institut Valencià d'Estadística.
- Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.
