Aire
De Viquipèdia
L’aire és una mescla de gasos constitutiva de les capes baixes de l’atmosfera terrestre. L'aire no és una combinació química dels gasos que el constitueixen. És inodor, incolor, i insípid.
En els gasos, les forces de cohesió entre les seves molècules són molt petites, de manera que aquestes poden desplaçar-se unes respecte de les altres. A causa d'això, adopten la forma del recipient que les conté. Així doncs, encara que la seva presència ens passi desapercebuda, l'aire és una substància material i tangible.
Al nivell del mar, l’atmosfera exerceix una pressió d’aproximadament 1 kg per centímetre quadrat sobre qualsevol superfície, sòlida o líquida. La pressió exercida sobre un centímetre quadrat de superfície representa el pes d’una columna d’aire, que té aquesta secció, i que s’estén verticalment fins al límit exterior de l’atmosfera. L’aparell que mesura aquest pes de l’aire que cau en vertical sobre una superfície, és el baròmetre. Aquests aparells mesuren la pressió en mil·límetres de mercuri o en mil·libars. La pressió normal al nivell del mar equival a 760 mm de mercuri o 101.300 Pa. El pes d'un litre d'aire, al nivell del mar, a 0 ºC, és de 1,293 g. La seva densitat respecte a l'hidrogen és de 14,44.
A causa de l'oxigen, que en forma part, és un bon comburent.
[edita] Simbolisme
L'aire és un dels quatre elements clàssics, juntament amb l'aire, la terra i el foc. Els grecs distingien entre l'aire atmosfèric i l'èter, l'espai exterior o diví. Anaxímenes va creure que era l'arché o origen de tot el que existeix. A la medicina, estava associat a la primavera i la sang.
Per a molts pobles antics l'ànima era una mena d'aire (pneuma), per això a la Bíblia Déu insulfla la vida bufant, recollint una tradició egípcia on l'ànima s'escapava pel nas en morir amb l'últim alè. Pern això el signe de l'alquímia recull el triangle de la divinitat però amb una línia creuada.
