Amorium

De Viquipèdia

Amorium (grec Amorion) fou una ciutat de Frígia fundada al segle I aC.

Fou fortificada per l’emperador Zenó vers el 480.

El 644 va patir el primer atac àrab, que hi van tornar el 668 i la van ocupar temporalment. Muhammad Ibn-Marwan i Maslama ben Abd al-Malik Ibn-Marwan va ocupar temporalment altre cop Amorium en una expedició el 708. El 716 la van tornar a ocupar però en foren expulsar un o dos anys després per Lleó l'Isauri.

El 741 s’hi va refugiar l’emperador Constantí V durant la revolta de Artavasdos. El 796 fou atacada sense èxit pels àrabs.

El 820 va ser proclamar emperador Miguel, que va fundar la dinastia d’emperadors dita d'Amorium. El 838 els armenis i àrabs, per van prendre represàlies contra els bizantins (que havien atacat Armènia el 837) i van entrar a territori bizantí, saquejant Amorium el 17 de Ramadà del 223 (838). Aquesta expedició fou dirigida personalment pel Califa Al-Mutasim. El 845 quaranta dos màrtirs d'Amorium foren executats a Samarra.

El 931 l’emir de Tars va atacar la ciutat. El 978 Skleros va derrotar a Pankalea o Pankaleia, prop d'Amorium, a Bardas Focas, enviat contra ell.

El 1068 va patir les conseqüències del primer atac turc a la part central d'Anatòlia en que van saquejar Amorium i Neocesarea. L’emperador Romà va entrar a Capadòcia i en va expulsar a les bandes turques el 1069, però van tornar el 1071 després de Manzikert.

El 1116 estava en poder dels seljúcides que l’havien ocupat abans però en data no coneguda. Després desapareix i esdevingué una petita ciutat que el 1516, sota domini otomà, es esmentada con Hirsacik. El 1892 es va fundar a les rodalies la vila de Hisarkoy.