Anorèxia nerviosa

De Viquipèdia

Anorèxia nerviosa
Classificació i recursos externs

ICD-10	F50.0-F50.1
ICD-9	307.1
... AVÍS MÈDIC

El terme anorèxia prové del grec a-/an- (negació) + orégo (venir de gust). L´anorèxia nerviosa és una forma d'anorèxia. L’anorèxia nerviosa és un trastorn alimentari i psicopatològic molt greu caracteritzat per la presència d’una pèrdua deliberada de pes fins sobrepassar els límits de la normalitat, induïda o mantinguda pel mateix malalt, per una preocupació per la massa corporal (pes) i l’alimentació, una conducta dirigida a perdre pes, pautes particulars de manipulació d’aliments, intensa por a l’augment de pes i l’alteració de la imatge corporal (el terme anorèxia és equívoc perquè vol dir pèrdua de la gana). Es diagnostica mitjançant els criteris que dóna el DSM-IV (Manual de l'associació Americana de Psiquiatria) o el CIE-10 de la OMS.

Aquest trastorn es pot presentar en comorbilitat amb d'altres trastorns com estats d'ansietat o depressió. Quan es pateix anorèxia es produeix una manca o disminució de les ganes de menjar, rebuig dels aliments, abús de laxants i no es mengen els productes necessaris per al cos amb la finalitat de no tenir aliments ingerits. Les persones que la pateixen es veuen sempre grosses encara que no ho estiguin, però no en són conscients.

[edita] Anorèxia nerviosa

Es caracteritza per la por a augmentar el pes y per una percepció distorsionada i delirant del propi cos que fa que el malalt es vegi obès, encara que els seu pes estigui per sota del pes recomanat. Per aquest motiu, el malalt inicia una disminució progressiva del pes mitjançant dejunis i reduccions en la ingesta d'aliments. Afecta sobretot a les dones menors de 25 anys. Aquest tipus d'anorèxia precisa no només una realimentació, sinó també un tractament psicològic. Últimament, s'ha discutit àmpliament aquest tema, ja que determinades actituts modernes com portar la roba cada vegada més apretada o l'aparició de models de pasarel·la cada vegada més primes pot influir negativament en l'ànim de moltes joves que intenten aconseguir el cos perfecte que la societat sembla que demana. Segons molts psicòlegs, la solució a aquest problema és educar a la joventut per tal que aprenguin a escapar d'aquesta moda basada en l'obsessió per una figura prima i ensenyar a la gent a ser feliç amb el seu propi cos.

[edita] Conseqüències

L’anorèxia afecta la majoria dels sistemes de l’organisme, per tant presenta conseqüències o símptomes molt diversos. La majoria d’aquests símptomes són els d’inanició que desenvolupen totes les persones que no mengen allò suficient per mantenir un pes saludable.

• Pèrdua del 20% al 60% de la massa corporal.
• Intolerància al fred, el pacient té fred sempre, encara que faci calor.
• Atròfia muscular.
• Disminució de la grandària de les genives i menor duresa dental i òssia, osteoporosis.
• En les dones amenorrea.
• En els homes disminució de l’interès sexual i de potència.
• Hipertròfia de les glàndules salivals.
• Afectació del sistema cardiovascular: el cor es debilita, apareix bradicàrdia i hipotensió (prop d’un 95% dels pacients anorèxics hospitalitzats tenen el pols baix).
• Augment de la susceptibilitat a infeccions degut a una depressió del sistema immune que ens protegeix contra les infeccions, leucopènia (un 50% dels anorèxics ho pateix)
• Anèmia, degut a la ingesta insuficient de ferro i proteïnes (aproximadament una tercera part dels anorèxics en té).
• Pèrdua del cabell.
• Pell seca, groguenca i coberta de pèl fi.
• Peus i mans inflades.
• Dolor abdominal a l’asseure’s perquè s’ha perdut tanta grassa que els ossos entren en contacte amb la cadira directament sense el coixí natural que representava la grassa.
• En l’anorèxia purgativa restrenyiment degut a l’excés de laxants.
• Afectació del sistema nerviós causant apatia, irritabilitat i depressió.
• Diabetis insípida.
• Pensaments confusos i memòria pobre.
• Insomni.

En casos de major gravetat es poden donar les complicacions següents:

• Deshidratació.
• Arítmies importants.
• Xoc.
• Malnutrició greu.
• Mort (les taxes de mortalitat es troben entre el 2 i el 10%).

[edita] Enllaços externs

• Associació Contra l’Anorèxia i la Bulímia (ACAB)

Aquest article sobre psicologia és un esborrany i possiblement li calgui una expansió substancial o una bona reestructuració del seu contingut. Per això, pots ajudar a la Viquipèdia expandint-lo i millorant la seva qualitat traduint d'altres Viquipèdies, posant textos amb el permís de l'autor o extraient-ne informació.