Depressió
De Viquipèdia
| ICD-10 | F32., F33. | |||
|---|---|---|---|---|
| ICD-9 | 296 | |||
| MedlinePlus | 003213 | |||
|
||||
La depressió és una malaltia mental caracteritzada per una alteració de l'estat d'ànim del pacient amb la tristesa com a símptoma clau
Taula de continguts |
[edita] Etiologia
Múltiples factors , actuant moltes vegades en combinació, estan implicats en la depressió.
-Factors genètics: la depressió esdevé sovint en familiars consanguinis de pacients depressius.
-Factors neurofisiològics: tant la disminució com la pèrdua d'eficàcia dels neurotransmissors disminueixen el to afectiu. Coneixem que , de vegades, la depressió és deguda a un dèficit específic d'aquests neurotransmissors: serotonina, noradrenalina i dopamina
-Factors socials i culturals:l'estrès de la nostra societat ha augmentat en els últims anys la incidència de la depressió.
S'ha de destacar que factors desencadenants: per exemple un trauma psicològic (mort d'éssers estimats, canvi de la situació laboral o d'altres) o una malaltia física desfermen, sobre un terreny predisposat, la depressió.
[edita] Epidemiologia
Encara que les xifres canvien segons les fonts, en un moment determinat el 10 % de la població pateix depressió. Més freqüent a partir dels 40 anys, també hi han casos en nens, fins i tot petits. És veu més sovint en dones.
[edita] Símptomes
Podem classificar la depressió de forma simplificada en dues categories:
- Depressió endògena: no hi han factors desencadenants
- Depressió reactiva: trobem sempre una situació conflictiva que justifica l'aparició de la depressió.
La depressió altera l'estat d'ànim (afectivitat) dels pacients: el símptoma fonamental és la tristesa patològica, entesa com un sentiment de tristesa més durador i intens del que considerem normal, fins i tot més greu que un dol (pèrdua d'un ésser estimat). La tristor és molt forta de matinada i al matí. L'ansietat, por important sense una causa justificada, es també un altre símptoma freqüent, que s'acompanya d'irritabilitat.
Tanmateix altera el pensament , de forma que hi ha una disminució de la concentració i pensament lent. Canvien les idees: els pacients tenen idees negatives, fins i tot de suïcidi que, en bastants ocasions, porten a la pràctica.
La depressió produeix símptomes físics: cefalees, dolor abdominal, vertigen, dispnea (sensació de manca d'aire). Fins i tot,les depressions poden presentar-se només amb aquests símptomes (depressió emmascarada), dificultant el seu diagnòstic.
Quant a alteració del comportament, la depressió pot generar: manca de comunicació , aïllament , agitació, fins i tot conducta agressiva (tant sobre el mateix pacient com sobre els altres)
[edita] Diagnòstic
Realitzat pels metges, tant els especialistes en Psiquiatria com pels metges de família es fa després de l'entrevista clínica. Tanmateix hi han diversos qüestionaris que ajuden a fer la diagnosi. No existeix cap anàlisi o prova radiogràfica que ajudi a la diagnosi , encara que , de vegades, poden ser molt útils per excloure malalties físiques (incloent neurològiques): malaltia de Parkinson, hipotiroïdisme , càncers
[edita] Tractament
Els antidepressius són psicofàrmacs que els metges utilitzen per aconseguir la curació dels pacients. Els més utilitzats , en la actualitat, són els inhibidors selectius de la recaptació de serotonina, amb els quals s'arriba a la guarició en pocs mesos. Cal dir que l'inici de l'efecte d'aquests fàrmacs és lent: al voltant de dues setmanes és el temps per poder veure efectes importants en els pacients. Tanmateix la psicoteràpia pot ser molt útil i, de fet , en el tractament de la depressió reactiva és fonamental.
|
 |
Aquest article sobre Medicina és un esborrany i possiblement li calgui una expansió substancial o una bona reestructuració del seu contingut. Per això, pots ajudar a la Viquipèdia expandint-lo i millorant la seva qualitat traduint d'altres Viquipèdies, posant textos amb el permís de l'autor o extraient-ne informació. |
