Atemptat contra Eduardo Dato

De Viquipèdia

El president del Govern espanyol i polític del Partit Conservador Eduardo Dato va morir a Madrid el 8 de març de 1921 víctima d'un atemptat anarquista.

Taula de continguts

1 Dades de l'atemptat contra Eduardo Dato
2 Antecedents
3 La Preparació
4 L'acció
5 Fugida i judici
6 Les Conseqüències
7 Enllaços externs

[edita] Dades de l'atemptat contra Eduardo Dato

Data	Estat	Ciutat	Lloc	Responsable	Acció criminal	Resultat	Víctimes col·laterals
08/03/1921	Espanya	Madrid	Plaça de la Independencia	Pere Mateu	Trets de pistola	Mort	Manuel Ros (ferit lleu) Juan Jose Fernández Pascual (ferit lleu)

[edita] Antecedents

L'agost de 1917 es creà un comitè conjunt CNT - UGT per declarar la vaga general. Tot i que els objectius podien ésser divergents, l'acció fou unitària. L'espurna nasqué d'una vaga de ferroviaris que s'estengué a la resta de sectors. Tot això s'acompanyà del moviment encapçalat per la Lliga Regionalista de l'Assemblea de parlamentaris. Fou l'expressió més viva del descontentament obrer per la pujada de preus i la baixada del salari real.

Al 1919 la CNT encapçalà una altra vaga general, coneguda com la vaga de La Canadenca. Fou una vaga de llarga durada i que es traduí amb l'obtenció de la jornada de 8 hores, millores salarials generalitzades i la readmissió dels vaguistes acomiadats. En aquest cas, el govern espanyol actuà de mediador entre la Patronal i la CNT. Malgrat tot, la patronal no respectà l'acord i es reemprengué la vaga. Aquest cop, però, la classe obrera en sortí derrotada, per tal com l'Estat no féu de mediador i s'alineà amb la Patronal, tot declarant l'Estat de Guerra a Barcelona i donant suport al locaut empresarial.

A partir de 1919 fins al cop d'Estat del general Miguel Primo de Rivera al 1923 es lliurà una lluita acarnissada entre la Patronal i la CNT. Les pràctiques terroristes es multiplicaren. Paradoxalment, aquest terrorisme procedia de la Patronal i els anomenats sindicats grocs, com el Sindicat Lliure. L'execució de dirigents sindicalistes i obrers fou una pràctica habitual. Els empresaris contractaren pistolers per portar a terme aquesta política i generalitzaren les pràctiques de locaut.

[edita] La Preparació

Un grup d'anarquistes catalans composat per Pere Mateu, Ramon Casanellas i Lluís Nicolau van comprar una motocicleta Indian amb sidecar gris a Barcelona i es van posar en contacte amb altres anarquistes a Madrid, on es van desplaçar per cometre l'acció, ciutat que desconeixien.

L'atemptat el van preparar com a resposta del sindicalisme barceloní a la dura repressió exercida pel governador civil Martínez Anido conta el moviment obrer.

Van rebre l'ajut de Veremundo Luis Díez, Ignacio Delgado Oroz i Mauro Bajatierra Morán (qui ja havia estat implicat en dos intents de magnicidi contra Alfons XIII) per comprar les armes a Eibar i dur-les a Madrid, de José Miranda, qui els va allotjar, Tomás de la Llave López per guardar la moto, i de Adolfo Díaz i Mauro Bajatierra per preparar la fugida.

El 3 de febrer es va preparar un assaig, un cop estudiats els recorreguts i comprovat que no duia escolta.

[edita] L'acció

El 8 de març de [[1921], a la sortida del Congrés de Diputats, a les 8:20 del vespre, la motocicleta, conduida per ramon casanellas es va acostar al vehicle militar Hudson matrícula ARM121, i es van disparar vint trets disparats des d'un moto amb sidecar contra el seu automòbil, amb tres pistoles diferentes una Mauser, una Bergman i una Star, totes tres de calibre 7.65. Va resulta mort el polític conservador i ferits el conductor Manuel Ros, sargent d'enginyers, i l'ajudant Juan Jose Fernández Pascual.

[edita] Fugida i judici

Pere Mateu es va quedar a Madrid i va ser capturat per la policia el 14 de març.

Amb l'ajuda dels companys madrilenys, Lluís Nicolau Fort va fugir a amb la seva esposa a Alemanya, però la policia local el va pendre a Berlin i el van extradir; Ramon Casanellas va fugir a Moscou, des d'on va escriure una carta inculpant-se dels fets i exculpant als seus companys que anaven a ser jutjats.