Bauxita
De Viquipèdia
La bauxita és una mena de l'alumini, que prové de la lixiviació de roques volcàniques. Bàsicament, és òxid hidratat d'alumini ( Al2, 2H2 O), no té estructura cristal·lina, i va acompanyada de sílex i hidròxid de ferro, en proporcions variables. És una roca formada essencialment per tres minerals: hidragil·lita, diàspor i alumogen. El seu nom prové de Baus o Baux en francès (Provença) que és el primer lloc on es va trobar. Apart de, pràcticament l'única mena de l'alumini, la bauxita és usada per a la fabricació de refractaris, d'abrasius industrials i en l'obtenció de ciments especials.
Freqüentment es presenta en forma de pudinga de nòduls vermellosos, constituïts per hidròxid fèrric, lligats per un ciment rosat i compacte integrat per alúmina hidratada. Es presenta en masses compactes, terroses i granulars de color variable, des de el roig, fins al blanc.
Es presenta en diferents varietats: pisolítica, formada per grans de la tossa d'un pèsol; vesicular, amb pisòlits (del llatí pisum) farcits de pols; en còdols, aglomerats majors que un pèsol, en ciment escàs; i compacta quan la massa és homogènia.
