Billy Wilder
De Viquipèdia
Samuel Wilder, més conegut com Billy Wilder (Sucha, Àustria, 22 de juny de 1906 - Hollywood, Estats Units, 27 de març del 2002) va ser un director de cine nord-americà d'origen austríac. Va nàixer en Sucha, quan encara era l'Imperi Austrohúngaro.
Wilder va passar la seua infància i la seua joventut a Àustria. El seu primer treball va ser com a cronista en el periòdic austríac Juranek. Va continuar treballant com a cronista a Berlín, havent d'alternar esta ocupació amb altres per a sobreviure. Allí es va aficionar al cine, després de veure diverses pel·lícules que el van impressionar profundament. Una d'elles va ser El cuirassat Potemkin, de Sergei Eisenstein. Va entrar a treballar per a la UFA on va conéixer els grans directors del moment.
Després de la pujada al poder de Hitler, Wilder es va veure obligat a abandonar Berlín, a causa de la seua ascendència jueva. Sa mare moriria en els camps de concentració d'Auschwitz. Va estar a París i, des d'allí, en 1934 es va traslladar a Estats Units, junt amb l'actor Peter Lorre. Wilder i Lorre van compartir apartament, fam i moments molt difícils durant una temporada. Allí va començar a treballar com a guionista per a la Paramount, i va tindre l'ocasió de col·laborar amb Ernst Lubitsch, el seu gran mestre. El dia del seu funeral va dir: "Ens hem quedat sense Lubitsch. Pitjor encara, ens hem quedat sense les pel·lícules de Lubitsch".
Com a guionista, Wilder va escriure 60 pel·lícules. Com a director, va realitzar 26 pel·lícules. Va ser guardonat amb set Oscar després d'haver sigut nominat en 21 ocasions.
En 1981 va dirigir la seva última pel·lícula, Ací, un amic. A partir de llavors les companyies asseguradores ja no volien assegurar pel·lícules seues a causa de la seua avançada edat. Va morir 21 anys més tard a l'edat de 95 anys en la seua residència de Beverly Hills, a causa d'una pneumònia.
En una entrevista publicada en 1952 Wilder va enumerar les seues deu pel·lícules favorites:
- El cuirassat Potemkin (Sergei Eisenstein) (1925)
- Avarícia (Erich von Stroheim) (1923)
- Varieté (Charles Dupont) (1925)
- La quimera de l'or (Charles Chaplin) (1924)
- I el món marxa (King Vidor) (1928)
- La gran il·lusió (Jean Renoir) (1937)
- El delator (John Ford) (1935)
- Ninotchka (Ernst Lubitsch) (1939)
- Els millors anys de la nostra vida (William Wyler) (1946)
- El lladre de bicicletes (Vittorio de Sica) (1948)
Filmografia com a director
- 1981 - Ací, un amic (Buddy, Buddy)
- 1978 - Fedora (Fedora)
- 1974 - Primera plana (The Front Page)
- 1972 - Què va ocórrer entre mon pare i ta mare? (Avanti)
- 1970 - La vida privada de Sherlock Holmes (The Priva't Life of Sherlock Holmes)
- 1966 - En safata de plata (The Fortune Cookie)
- 1964 - Besa'm, panoli (Kiss Me, Stupid)
- 1963 - Irma la dolça (Irma la Douce)
- 1961 - U, dos, tres (One, two, three)
- 1960 - L'apartament (The Apartament)
- 1959 – Ningú és perfecte (Some Like it Hot)
- 1958 - Testimoni de càrrec (Witness for the Prosecution)
- 1957 - Ariane (Love in the Afternoon)
- 1957 - L'heroi solitari (The Spirit of St. Louis)
- 1955 - La temptació viu dalt (The Seven Year Itch)
- 1954 - Sabrina (Sabrina)
- 1953 - Traïdor en l'infern (Stalag 17)
- 1951 - El gran carnestoltes (Ace in the Hole)
- 1950 - El crepuscle dels déus (Sunset Bulevar)
- 1948 - Berlín Occident (A Foreign Affair)
- 1948 - El vals de l'Emperador (The Emperor Waltz)
- 1945 - Dies sense empremta (The Lost Weekend)
- 1944 - Perdició (Double Indemnity)
- 1943 - Cinc tombes al Caire (Five Greus to Caire)
- 1942 - El major i la menor (The Major and the Minor)
- 1934 - Corbes perilloses (Mauvaise graine)