Bixa
De Viquipèdia
 |
||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 Flor de la bixa
|
||||||||||||||
| Classificació científica | ||||||||||||||
|
||||||||||||||
|
|
||||||||||||||
| Bixa orellana L. |
||||||||||||||
Bixa, o Urucú (nom d'origen guaraní del nord d'Argentina) (Bixa orellana) és una espècie de planta silvestre i conreada per extreure'n un colorant anomenat annato.
La família Bixàcia o Bixàcies (Bixaceae) només té un gènere Bixa i aquest una única espècie Bixa orellana.
L'origen de la bixa és en les zones tropicals de l'Amèrica del Sud probablement en l'Amazonia o entre el centre de Mèxic i el Carib.
Actualment es conrea en totes les zones tropicals però es fa amb més intensitat a Amèrica llatina i el Carib.
[edita] Descripció botànica
L'urucú és un petit arbre o arbust de fins a 5 metres d'alçada. Les fulles són simples amb forma cordiforme amb llargs peciols i de disposició alternada. Flors hermafrodites de color blanc o rosat i disposades en raïms. El fruit és una càpsula de color vermell amb pèls gruixuts i diverses llavors.
Es conrea en zones tropicals fins els 1.000 metres d'alçada, no suporta cap gelada, li cal una precipitació anual d'uns 1.00 a 1.200 litres amb una estació seca no superior a tres mesos de durada. Es multiplica per les llavors, estaca o empelt. Se n'obtè un rendiment mitjà de 2.000 kg de fruits i la plantació dura uns 12 anys.
El colorant s'extreu de les llavors fresques o assecades al sol o en assecadors industrials. En petites explotacions l'annato s'extreu bullint les llavors i concentrant el colorant fins obtenir una pasta i finalment una pols a la qual s'hi afegeix greix. El procés industrialitzat es fa utilitzant solvents químics
[edita] Usos i propietats
Des de temps precolombins s'havia utilitzant el colorant de color vermell que se n'obtè per a maquillatge corporal i com a protecció contra insectes i ajut en la cicatrització de ferides.
Es considera que no és gens tòxic i resistent als agents químics però no a l'acció de la llum. S'utilitza per acolorir aliments i begudes, especialment margarina, mantega, formatges i altres derivats làctis. També s'utilitza en cosmètica o com a colorant industrial.
És considera planta medicinal.
 |
 |
 |
[edita] Referències
- B. orellana and annatto
- Van Wyk, Ben-Erik (2005). Food Plants of the World. Portland, Oregon: Timber Press, Inc. ISBN 0-88192-743-0
