Bjørnstjerne Bjørnson

De Viquipèdia

Premi Nobel de Literatura
(1903)

Bjørnstjerne Martinus Bjørnson ( Kvikne, Noruega 1832 - París, França 1910 ) fou un escriptor noruec guardonat amb el Premi Nobel de Literatura l'any 1903.

Taula de continguts

1 Biografia
2 Obra literària
- 2.1 Obra publicada
3 Enllaços externs

[edita] Biografia

Va néixer el 8 de desembre de 1832 a la ciutat de Kvikne, població situada al comtat noruec de Hedmark. El 1852 va iniciar els seus estudis de periodisme a la Universitat d'Oslo, focalitzant la seva atenció en la crítica literària.

Ferm partidari d'Alfred Dreyfus en l'anomenat Cas Dreyfus, no dubtà en escriure articles periodístics proclamant la seva inocència. Fou un dels membres originals del Comitè Nobel que van crear els premis del mateix nom, sent reescollit l'any 1900.

L'any 1903 davant l'imminent separació nacional entre Noruega i Suècia va predicar la conciliació i la moderació entre els noruecs. El 1905 Noruega va aconseguir la seva independència, i Bjørnson va canviar els seus postulats republicans pels monàrquics per enfortir el seu país, estrènyer llaços amb el Regne Unit i possicionar-se "igual per igual" davant les monarquies de Suècia i Dinamarca.

Va morir el 26 d'abril de 1910 a la ciutat de París, on passava part dels hiverns, sent enterrat posteriorment a Oslo.

[edita] Obra literària

Bjørnstjerne Bjørnson

Preocupat per la llengua noruega, es va interessar en adoptar el Nynorsk com a llengua nacional per al seu país en oposició al Bokmål, la norueguització del danès, i que era majoritàriament utilitzada en la literatura noruega d'aquells moments. Les seves novel·les inicials, com Synnove Solbakken (1857), tractaven sobre la vida camperola, però en obres posteriors, entre les quals hi ha drames, com Kong Sverre (1858), Sigurd Slembe (trilogia, 1862), En Fallit (1874); comèdies, com Nygifte (1865); i narracions, com Magnhild (1877), va poder demostrar la vida i costums del seu país, i els seus temes principals passaren a ser la reforma social. En les seves obres va mostrar opinions liberals i democràtiques, va promulgar l'individualisme i la fe en la veritat i la naturalesa.

De la seva obra poètica es pot esmentar Bergliot (poema épic, 1865) i la recopilació de poesies que ho el van convertir en el poeta nacional, Digte og sange (1870), de la qual es destaca la coneguda Ja, vi elsker dette landet (Sí, vam estimar aquesta terra), que s'ha convertit en l'himne nacional noruec.

L'any 1903 li fou concedit el Premi Nobel de Literatura com a tribut a la seva poesia noble, magnífica i versàtil, que ha estat distingida sempre per la frescor de la seva inspiració i la puresa rara del seu esperit.