Calaceit
De Viquipèdia
| Localització | |||
|
|||
 |
|||
| Gentilici | Calaceità, calaceitana | ||
| Predom. ling. | Català | ||
| Superfície | 81,3 km² | ||
| Altitud | 511 m | ||
| Població (2005) • Densitat |
1.147 hab. 14,11 hab/km² |
||
| Coordenades | ° ′ 0″ N ° ′ 0″ O | ||
| Sistema polític Nuclis |
1 |
||
| Estat • Autonomia • Província • Comarca |
Espanya Aragó Província de Terol Matarranya |
||
Calaceit
Taula de continguts |
[edita] La vila
La vila de Calaceit es troba a 511 m d'altitud, en la carena d'un serrat que forma la divisòria d'aigües entre el riu d'Algars i el Matarranya, en el qual sobreixen els tossals de Sant Antoni, de Sant Cristòbol i del Castell. El nucli més antic es formà al voltant de l'antic castell, del qual no queden restes visibles, on es bastí també la primitiva església de Sant Pere, sembla ser que en el mateix indret on es trobava l'antiga mesquita.
L'església arxiprestal de Santa Maria, al centre de la vila, és d'estil barroc i fou construïda en 1696-1710 sobre l'antiga església gòtica. D'àmplies proporcions, té tres naus i cúpula damunt el creuer. La magnífica façana decorada amb columnes salomòniques i bells relleus té tres portes clavetejades per claus afiligranats únics en el seu gènere. Conserva la relíquia de la Santa Espina, en un reliquiari de plata neogòtic, de gran devoció.
[edita] Demografia
La població havia estat relativament important ja a l'edat mitjana: el fogatge del 1495 dóna 114 veïns (més de 500 persones) i el 1618 s'havia duplicat la xifra (229 veïns). Al llarg del segle XIX estigué sempre per damunt dels 2000 habitans, amb un màxim el 1860 de 2952 habitants. El 1920 obtingué el màxim total amb 3027 habitants, però des d'aleshores la corba demogràfica ha estat descendent, especialment els darrers decennis, fins arribar a l'actualitat que es troba al voltant dels 1300 habitants.
[edita] Història
El terme és especialment ric en jaciments arqueològics. Les restes més antigues són les proporcionades per les pintures rupestres de la Vallrovira i les del mas de l'Avogat. Al Canyaret de Palissetes s'ha trobat un sepulcre col·lectiu de l'eneolític. I pel que fa a l'edat de bronze s'ha trobat i excavat el poblat del Vilallong, que aparegué envoltat d'estructures funeràries tumulars. Però les restes més abundants són del període ibèric. El jaciment més important és el poblat ibèric de Sant Antoni, a 1 Km al sud de la vila, excavat per l'arqueòleg calaceità Joan Cabré i per Pere Bosch Gimpera els anys 1903-19. Bona part dels materials que s'hi van trobar són al museu arqueològic de Barcelona; estigué habitat als segles V-III aC. Al pla de les Ferreres, es trobà el famós thymiatérion, canelobre de bronze de gran valor conservat al Museu Arqueològic de Madrid. Altres poblats ibèrics són els del tossal Redó, els Castellans, les Ombries, el Vilallong, la Vall de la Cabrera, les Ferreres i el Mas del Rei
Quant a les restes d'època islàmica, només s'han trobat escasses restes a les partides del Molí Nou i del Molí Vell, als assuts que donen l'entrada d'aigua de les sèquies que reguen aquestes hortes.
El 1132 Alfons I el Bataller conquerí Calaceit als àrabs, els quals tornaren a recuperar-la fins que la tornà a conquerir Ramon Berenguer IV el 1149 amb l'ajut de Bernat de Cambrils, que ben aviat actuà com a primer senyor del lloc. Sembla, però, que la conquesta definitiva la realitzà Alfons I el Cast (1168-69). Heretaren els drets senyorials de Bernat de Cambrils els seu fill i el seu gendre Rotllan de Cambrils i Dalmau Canyelles. I el 1209 els senyors de Cambrils retornaren els seus drets senyorials sobre Calaceit al rei Pere I el Catòlic, el qual els atorgà al bisbe de Tortosa.
El 1271 l'orde de Calatrava adquirí el domini sobre Calaceit, la qual, a fi d'atraure nous pobladors a la vila atorgà una interessant carta de població on es concediren una sèrie de drets i privilegis i es constituïa la base del futur govern municipal. El 1442 Calaceit passà a mans del capítol i bisbe de Tortosa fins al 1823.
A mitjan segle XVII, època de guerres, malalties i calamitats (pesta del 1625, secada i mortaldat de 1646-49, etc.), la vila a l'inici de la guerra dels Segadors, fou hostil, com Tortosa, a les tropes francocatalanes, les quals saquejaren la vila i la població fou reduïda. Malgrat aquesta època de guerra i calamitats, a partir de la fi del segle s'inicià una revifalla i una època de transformacions. El comerç de l'oli esdevingué florent i els traginers portaren els productes fins a indrets allunyats. Les fires de Sant Llúcia adquiriren gran importància i hi acudia gent de tota la comarca i també de les veïnes. Fou també una època d'importants construccions, con l'actual església i les capelles de la Mare de Déu del Pilar i de Sant Antoni.
Aquesta època de prosperitat s'estroncà al principis del segle XVIII amb la guerra de Successió. Calaceit es posà de banda de l'arxiduc Carles i les forces de Felip V prengueren a sang i foc la vila i moriren molts dels seus defensors.
El segle XVIII fou econòmicament positiu i, a l'inici del segle XIX, la guerra del Francès no tingué una incidència important en Calaceit, exceptuant les fortes contribucions que hagueren de pagar als francesos i a les tropes del país. El 1823 Calaceit s'alliberà del domini del capítol de Tortosa i esdevingué cap d'un partit judicial, capitalitat que perdé aviat en favor de Vall-de-roures.
Calaceit visqué amb especial intensitat les guerres carlines, igual que tota la comarca, ja que s'hi esdevingueren fets destacats.
La guerra civil del 1936-39 també fou viscuda amb intensitat per la població, que fou la primera en oferir resistència a les tropes del Front Popular vingudes des de Barcelona. L'entrada de les tropes republicanes al poble, després d'un intens tiroteig, el 25 de juliol del mateix 1936 provocà diversos morts; seguidament el sindicat llibertari del la CNT instaurà un règim de col·lectivitzacions que perdurà fins a l'entrada de les tropes franquistes a la primavera del 1938. Aquest últim fet significà la mort d'alguns republicans i l'exili de moltes famílies cap a França principalment.
La precària economia de la postguerra i diverses gelades que arruïnaren la collita de l'oliva, principal font d'ingressos dels calaceitans, precipitaren l'emigració de molta gent cap a les ciutats industrials, Barcelona i la seua àrea metropolitana en la majoria dels casos, en busca de treball. Aquest fet provocà l'inici d'una davallada important de la població de Calaceit, la qual encara continua per manca d'ofertes de treball per al jovent, el qual marxa a estudiar fora de la comarca i ja no troba possibilitats per tornar-hi.
[edita] Economia
L'agricultura és la principal activitat econòmica. El conreus de secà són els predominants, amb l'oliver com a conreu principal, seguit de l'ametler i, en menor mesura, la vinya. A partir dels anys setanta i vuitanta cal destacar l'augment de la ramaderia i, fonamentalment, de les granges porcines, tot i la presència de les granges avícoles i de conills. Alguns pastors mantenen encara ramats d'ovelles i cabres.
La petita activitat industrial es redueix bàsicament a les indústries derivades de l'agricultura, a més de la cooperativa agrícola, hi funcionen algunes empreses de transformació de l'oliva: una fàbrica d'oli i un parell d'assaonadors. A més a Calaceit hi trobem un taller de marroquineria i una impremta gràfica i també diversos empresaris que es dediquen a la construcció.
[edita] Cultura i festes
Són diverses les associacions i entitats que porten a terme activitats culturals i recreatives a Calaceit. Entre elles destaquen l'Escola de Municipal de Música, des d'on s'ensenya música als jóvens del poble i també s'organitzen diverses activitats que tenen la música com a motiu principal; l'Associació de Dones, associació que es troba darrere de la majoria d'activitats culturals que es desenvolupen a Calaceit (conferències, festa de Carnaval, Dia del Llibre, Dia de la Dona Treballadora) i el Club Ciclista entre d'altres.
Des de 1980 existeix a la vila la Fundació Noesis, que fou fundada per un escriptor Belga (Didier Coste) a fi de promoure la literatura i l'art. Durant uns anys l'activitat de la fundació va ser intensa sobretot durant l'estiu (conferències, col·loquis, exposicions, publicació de llibres), però darrerament aquesta activitat està quasibé paralitzada.
D'altra banda, el Museu Joan Cabré, situat en una antiga casa rehabilitada, acull la col·lecció arqueològica, pictòrica i fotogràfica privada d'aquest arqueòleg calaceità i realitza exposicions temporals de pintura d'artistes relacionats d'una manera o altra amb Calaceit.
A la vila hi ha també una biblioteca de dependència municipal.
La festa major (Festes d'Agost) té lloc el 15 d'agost. Altres celebracions destacades de la vila són la festa de Sant Antoni, el 17 de gener, l'acte principal de la qual és l'encesa d'una gran foguera pels quintos i quintes d'aquell any.
Coincidint amb la segona Pasqua, se celebren les Festes de Primavera: el dissabte té lloc la romeria a l'ermita de Santa Anna, el diumenge la festa en honor a Sant Isidre, mentre que el dilluns de Pasqua es fa la festa de la Santa Espina amb una processó pels carrers més antics de la vila, els quals es guarneixen amb catifes de flors i petits altarets realitzats per les veïnes.
El cap de setmana més proper al 10 de juliol té lloc la tradicional festa de Sant Cristòbol, que comença la nit del divendres amb una sardinetada popular en la mateixa ermita on el dissabte se celebra un aplec durant tot el dia.
Des de fa uns anys Calaceit ha recuperat la festa de Carnaval amb un cercavila pels carrers del poble i un ball de disfresses.
[edita] Enllaços relacionats
- Calaceit.com (català)
- Calaceite.info (castellà)
- Iniciativa Cultural de la Franja (català)
- Institució Cultural de la Franja de Ponent (català)
 |
Aquest article sobre l'Aragó és un esborrany i possiblement li calgui una expansió substancial o una bona reestructuració del seu contingut. Per això, podeu ajudar la Viquipèdia expandint-lo i millorant la seva qualitat traduint d'altres Viquipèdies, posant textos amb el permís de l'autor o extraient-ne informació. |
