Calcis

De Viquipèdia

Calcis fou una ciutat de l'illa d'Eubea, separada de Beòcia per l'estret d'Eurip. Avui ha recuperat aquest nom (Kalkis des finals del segle XIX) i es una ciutat d'uns seixanta mil habitants i capital del nomós d'Eubea. A l'edat mitjana va portar el nom d'Euripos que es va deforma a Egripo.

La llegenda diu que es va fundar abans de la guerra de Troia per colons jònics procedents de l'Àtica dirigits per Pandoros, fill d'Erecteos. Al segle VIII i el segle VII va fundar nombroses colònies i la península calcídica va agafar el nom de la ciutat. Altres es van fundar a la Magna Grècia i Sicília i a algunes illes de la mar Egea. La colònia mes important fou Cumae a la Campània (suposadament fundada el 1050 aC). Altres colònies destacades foren Rhegium a Itàlia, i Naxos, Zancle i Tauromenion a Sicília.

Durant aquest temps el govern era en mans de l'aristocràcia representada pels Hippobotis (els Hippeis d'altres ciutats gregues) que eren els propietaris de les terres a la fèrtil plana de Lelàntion, entre Calcis i Erètria. Les dos ciutats es van disputar aquest territori i se sap d'alguna guerra per aquesta causa.

Després de l'expulsió dels Pisistràtides d'Atenes, Calcis es va unir a Beòcia en una guerra contra Atenes, però els atenencs van envair Calcis, els van derrotar i els hi van confiscar les terres que foren repartides entre 4000 ciutadans d'Atenes (506 aC). Quant els perses dirigits per Datis i Artafernes van desembarcar a Erètria els propietaris atenencs van fugir. Després de ser rebutjats els perses, l'illa va esdevenir tributaria d'Atenes. El 445 aC les ciutat de l'illa i entre elles principalment Calcis, es van revoltar contra Atenes però Pèricles la va conquerir i va expulsar a l'aristocràcia de la ciutat de Calcis.

El any 21è de la guerra del Peloponès el 411 aC l'illa es va tornar a revoltar contra Atenes. Calcis fou independent per un temps curt, doncs una vegada recuperats el atenencs de la seva derrota, altra cop van imposar la sobirania a Calcis que va romandre en mans dels atenencs fins a la batalla de Queronea, el 338 aC, que va deixar la Grècia Central en mans de Macedònia. Des llavors fou un estat independent de segon ordre. El 207 aC els romans, dirigits per Sulpicius, van atacar la ciutat que era dependent de Macedònia. El 192 aC quant es va reprendre la guerra els romans van ocupar la ciutat i van matar als seus habitants però no van tenir prou homes per establir una guarnició.

En la guerra entre Roma i la Lliga Etòlia, Calcis fou aliada dels romans però quant els etolis van cridar al selèucida Antíoc III el gran es van passar a aquest i el van rebre a la ciutat. Antíoc durant el seu estatge es va enamorar de la filla del principal ciutadà amb la que es va casar. Després va ser aliada de la Lliga Aquea en la darrera guerra contra Roma i la ciutat fou destruïda per Mummius, però es va poder recuperar. Va patir la ocupació de Mitridates Eupator. Va romandre coma una ciutat de províncies de Roma i de l'imperi romà i va quedar malmesa al segle IV i V per els atacs gots. A la meitat del segle VI la va restaurar Justinià.

Entre els seus fills il·lustres cal esmentar l'orador Iseos i el poeta Licofró. Aristòtil va morir a la ciutat.

A l'edat mitjana va agafar el nom de Eurip (Euripos) del que deriva el seu nom modern Egripo que va portar fins que va recuperar el de Calcis al segle XIX. Possessió dels venecians (el nom de Negroponte podria ser una corrupció de Egripo i ponte) fou ocupada pels otomans el 1470. No es conserven restes de l'antiga ciutat amb excepció d'alguns trossos de marbre a les parets d'algunes cases.