Beòcia

De Viquipèdia

Beòcia es el nom històric de la regió a l'oest d'Àtica, a Grècia, amb capital a Orcomen i centre principal a Tebes.

Actualment és un nomós (nomoi) de Grècia amb 2952 km² i 150.000 habitants.

Està situada entre Tessàlia (al nord), Àtica (a l'est), Lòcrida (a l'oest) i el canal de Corint (al sud), i la capital és Levàdia.

Taula de continguts 1 Economia 2 Geografia 2.1 Muntanyes: 2.2 Planes: 2.3 Rius: 3 Llacs 4 Ciutats de la Beòcia clàssica 5 Altres ciutats d'època clàssica 6 Història 7 Personatges celebres

[edita] Economia

L'economia és principalment agrícola.

Els seus productes tradicionals són el ferro i el marbre.

[edita] Geografia

Territori muntanyós amb poques planes. Cal esmentar la conca dessecada del llac Copais.

[edita] Muntanyes:

• Mont Helicó, 1748 m.
• Citeró
• Parmes
• Parnasos
• Opunties
• Ptoon
• Mesapion
• Foeniquion (Sphingion)
• Hyphanteion
• Acontion
• Hedulion
• Tilphossion
• Laphustion
• Thonrion (Orthopagon)
• Teumessos
• Hypatos
• Messapion
• Kerukeion

[edita] Planes:

• Queronea
• Tebes

[edita] Rius:

• Cefís antic Cefisos
  • Morios
  • Herkuna
  • Phalaros
  • Kouarios
  • Isomantos o Hoplies
  • Ocalee
  • Lofis
  • Permessos
  • Olmeios
• Àsop
• Melas (actual Mavropotámi)
• Ismenos (segurament el mateix que Knopos)
• Dirce
• Oeroe
• Thermodon

[edita] Llacs

• Copais
• Hylica (avui Livádhi o Sénzina)
• Llac Morítzi o Paralímni (nom antic desconegut)

[edita] Ciutats de la Beòcia clàssica

• Tebes
• Queronea
• Orcomen
• Platees
• Tanagra
• Leuctres

[edita] Altres ciutats d'època clàssica

• Tegira
• Asledon
• Olmones
• Copis
• Eritrea
• Acràfia, se li atribueix la fundació a Acrafeos
• Arne
• Medeon
• Onquestos
• Haliartos
• Ocalee
• Thilfossion
• Alalcomen
• Coroneta
• Levàdia (o Lebàdia)
• Mideia
• Cirtone
• Hyettos
• Larimna
• Focee
• Anthedon
• Isos
• Càlia
• Salgenos
• Micalessos
• Aulis
• Cerces
• Delion
• Oropos (incorporada a territori de l'Àtica)
• Thisbe
• Sifes o Tifes
• Creusis
• Hippotis
• Ascra
• Ceressos
• Donacon
• Tèspies
• Eutresis
• Hyle
• Trafeia
• Peteon
• Esquenos
• Teumessos
• Glises
• Cnòpia
• Harmes
• Potnies
• Terapnis
• Hysis
• Eritrea
• Scolos
• Sidis
• Etenos (Scarfe)
• Eleion
• Feres
• Enòfita

[edita] Història

La llegenda fa viure a aquesta regió a les tribus barbares dels Aons, Ectens, Temrnics i Hiants, d'arrel Lelègica o Pelàsgica. Els Minians i els Cadmians van poblar mes tard Orcomen i Tebes que van encapçalar dos lligues, cadascuna a la seva vall o plana. Després van venir els beocis, un grup dels eolis, que van emigrar des Phthiotis expulsats pels Tessalis, que van incorporar als Minians i Cadmeians (vers 1200 aC). Inicialment van formar l'amfictionia d'Antela. Un temps després (vers el segle VII aC) es va formar la Lliga Beòcia dirigida per Tebes i amb entre 10 i 14 estats, la llista dels quals es la següent (els quatre darrers no es clar que fossin membres de la Lliga):

• Tebes
• Orcomen
• Levàdia
• Queronea
• Copis
• Haliartos
• Tèspies
• Tanagra
• Anthedon
• Platees
• Ocalee
• Càlia
• Onquestos
• Eleutera

Oropos es creu que fou inicialment membre de la Lliga però mes tard va passar a Atenes. Platees es va retirar de la lliga i es va posar sota protecció d'Atenes vers el 519 aC. La Lliga Beòcia era dirigida pels beotarques, dos elegits per Tebes i un altra per cada membre de la lliga; el consell general era format per 660 consellers. A la batalla de Delion el 424 aC hi havia 11 beotarques el que donaria deu membres. El festival anual de la Lliga era la Pambeòtia que es feia al temple d'Atenea Itònia prop de Queronea. Cada estat era independent però els afers militars comuns eren competència de la Lliga i de fet de Tebes.

El 480 aC fou ocupada per Xerxes I de Pèrsia després de la batalla de les Termòpiles i les ciutats foren incendiades (menys Tebes on es va imposar el partit favorable a Persia). Després de la batalla de Platees (Pla d'Asop, prop de Platees el 479 aC)), Tebes fou assetjada pels espartans i altres contingents; el cap de Tebes, Atàginos, va fugir i el seu successor Timagenides, va encapçalar la resistència, però la ciutat fou ocupada després de 20 dies de setge, i Timagenides i els seus col·laboradors foren executats per ordre del espartà Pausanies.

Beòcia va formar aliança amb Esparta en la guerra contra Atenes (Primera Guerra del Peloponès) anomenada Pentecontècia. El 457 aC. El regent espartà Nicòmedes, marxa a la regió, però va ser derrotat per Pèricles d'Atenes a Tanagra (prop de Platees); l'any següent els tebans foren derrotats a Epòfites (febrer) i la lliga Beòcia fou dissolta i es van instal·lar arreu de la regió règims democràtics aliats d'Atenes.

El 447 aC es va imposar l'oligarquia a Tebes, Orcomen i Queronea, i es va trencar l'aliança amb Atenes. Els atenencs van ocupar Queronea però la victòria dels Tebans a Queronea, amb la mort del general Tòlmides, va obligar-los a evacuar la regió (menys Platees).

Tebes es va aliar altra cop a Esparta en la Segona guerra del Peloponès (432 aC) i van atacar Platees el 431 aC sense èxit. Finalment fou ocupada però reconquerida pels espartans el 427 aC i la ciutat fou incorporada a Tebes. Va ratificar l'aliança a la pau de Nícies (421 aC) que les ciutats beòcies no van signar, però finalment, a la pau d'Antàlcides les lligues es van dissoldre.

El 379 aC fou assassinat el cap del partit aristocràtic de Tebes, Arquies, i aviat va esclatar una revolució democràtica dirigida per Peòpides i Epaminondes. Els espartans es van fer forts a la fortalesa de Cadma però foren finalment foragitats de Tebes. El 377 aC Tebes va ingressar a la segona Lliga Àtica. Epaminondes governava la ciutat, que exercia l'hegemonia a Beòcia; van destruir Platees, van annexionar Tèspies i van reclamar Oropos (374 aC). Llavors Epaminondes fou nomenat beotarca i al tractat de pau del estiu del 371 aC va exigir el reconeixement de la Lliga Beòcia i quant foren atacats pels espartans (per forçar-los a signar la pau) els tebans van guanyar la batalla de Leuctres (estiu del 371 aC) i la Fòcida, Èlide, Acaia i Tessàlia (i mes tard Arcàdia) es van aliar a Beòcia. Tebes va ajudar a Arcàdia i va envair Messènia (que fou declarada independent) però van fracassar contra Esparta. El 369 aC van ocupar Pel·lene i devastar Trezènia i Epidaure però els caps tebans Ismenies i Pelòpides foren derrotats per el tirà hegemònic de Tessàlia, Alexandre de Feres, derrota que fou revenjada l'any següent per el propi Epaminondes amb una gran victòria. En canvi el 367 aC i 366 aC l'expedició tebana al Peloponès no va tenir gaire èxit. El 365 aC els tebans van derrotar al rei Tolomeu Alorites de Macedònia (que fou executat) i van restaurar a Pèrdicas III; poc després el tebà Pelòpides va entrar altra cop a Tessàlia i va derrotar a Alexandre a Cinoscèfals. També varen fer una expedició naval a Bizanci, Quios, Rodes i Ceos, que es van convertir en aliades però per molt poc temps. Durant l'expedició els oligarques (principalment d'Orcomen) van intentar un cop d'estat que va fracassar, i Orcomen fou destruïda. El 363 aC Tebes va fer una darrera expedició al Peloponès. El 362 aC la ciutat de Tegea, aliada de Tebes, es va enfrontar a Mantinea, aliada d'Esparta, i Epaminondes va córrer a ajudar als seus aliats, i va guanyar la batalla de Mantinea (12 de juliol) on va perdre la vida i va acabar de fet el breu període d'hegemonia Tebana a Grècia.

El 338 aC Beòcia fou sotmesa per Filip II de Macedònia després de la batalla de Queronea. Alexandre el gran va destruir Tebes (335 aC) i va fer independents a les ciutats de Beòcia. Les ciutats es van despoblar progressivament.

A meitat del segle II aC la lliga Beòcia es va reconstruir i es va aliar a la Lliga Aquea però la victòria romana de Scorfea el 146 aC va posar fi a la Lliga. Beòcia fou incorporada a Roma i convertida en ager publicus.

Durant l'imperi nomes restaven Tanagra i Tèspies com a ciutats i la resta o eren ruïnes o eren llogarets insignificants. Tanagra i Tèspies foren ciutats lliures sota domini de Roma.

[edita] Personatges celebres

Entre els beocis mes celebres cal esmentar a Hesiod, Corinna, Pindar i Plutarc.