Carboni-14
De Viquipèdia
Carboni-14, 14C, o radiocarboni, és un isòtop radioactiu del carboni que va ser descobert el 27 de febrer de 1940, per Martin Kamen i Sam Ruben.
El seu nucli atòmic conté 6 protons i 8 neutrons.
La seva presència en materilas orgànics és utilitzada per la datació amb radiocarboni en mostres de materials de geologia i arqueologia.
Apareix de manera natural amb una abundància d'un 0.0000000001% del carboni de tota la terra.
La vida mitjana del Carboni-14 és de 5730±40 anys.
Es transforma en nitrogen-14.
L'activitat estàndar del radiocarboni és de 14 desintegracions per minut (dpm) per gram de carboni (aproximadament 230 mBq/g).
El Carboni-14 es produeix en les altes capes de la troposfera i de l'estratosfera.
Quan els rajos còsmics entren en l'atmosfera experimenten diverses transformacions que inclouen la producció de neutrons els quals reaccionen com segueix:
- n + 14N → 14C + 1H
Encara que el radiocarboni es produeix majoritàriament en l'alta atmosfera es distribueix per tota l'atmosfera i reacciona amb oxigen per a formar diòxid de carboni radioactiu el qual es dissol en l'aigua (també en el gel) i penetra en els oceans.
[edita] Referències
- Kamen, Martin D. Radiant Science, Dark Politics: A Memoir of the Nuclear Age, Forward by Edwin M. McMillan, Berkeley: University of California Press, 1985.
- NOSAMS Home > What is Carbon Dating
