Carles IV de França
De Viquipèdia
Carles I de Navarra i IV de França el Bell ( Clermont 1295 - Vincennes 1328 ), rei de França i Navarra (1322-1328).
Taula de continguts |
[edita] Orígens familiars
Va néixer el 1295 sent el sisé fill del rei Felip IV de França i la reina Joana I de Navarra.
Era nét per línia paterna del rei Felip III de França i la princesa Elisabet d'Hongria, i per línia materna d'Enric I de Navarra i Blanca d'Artois. Fou germà petit dels reis Lluís X i Felip V.
[edita] Núpcies i descendents
Es casà vers el 1306 amb Blanca de Borgonya, filla d'Otó V de Borgonya i Matilde d'Artois. D'aquest casament nasqueren:
El 7 de setembre de 1322 Carles IV obtingué el divorci de Blanca, i es casà, en segones núpcies, el 21 de setembre d'aquell mateix any a París amb Maria de Luxemburg, filla de l'emperador Enric VII i Margarida de Brabant. D'aquesta unió nasqueren:
Es casà, en tercers núpcies, a Brie el 5 de juliol de 1325 amb Joana d'Evreux, filla del comte Lluís d'Evreux i Margarida d'Artois. D'aquesta unió nasqueren:
- la princesa Joana de França (1326-1327)
- la princesa Maria de França (1327-1341)
- la princesa Blanca de França (1327-1392), casada el 1344 amb el duc d'Orleans Felip d'Orleans
[edita] Ascens al tron
Fou coronat rei de França el 1322 a la catedral de Reims com a succesor del seu germà Felip V de França.
El 1327 va ajudar la seva germana Isabel de França a lluitar contra el seu espòs, el rei Eduard II d'Anglaterra. Eduard II en lluita contra el Parlament anglès i la seva esposa fou derrotat i capturat per Carles IV, el qual el manà tancar al castells de Berkeley, on morí assassinat.
Durant els set anys de regnat Carles IV va incrementar els impostos i va confiscar possessions dels seus enemics.
[edita] Mort i successió
Carles IV va morir al castell de Vincennes l'1 de febrer de 1328, sent enterrat al costat de la seva tercera esposa a la Catedral de Saint-Denis.
Va morir sense deixar cap hereu mascle, per la qual cosa s'acabà la línia directa de la Dinastia Capet. Dotze anys abans la Llei Sàlica s0havia impostat per controlar la successió de la Corona francesa, per la qual cosa s'elimiava la seva filla Maria de França de la successió al tron.
A la mort de Carles IV la seva esposa estava embarassada, el que suposava el possible naixement de l'hereu successor. Aquesta possibilitat comportà l'instauració d'una regència del seu cosí Felip de Valois, fill de Carles I de Valois. Dos mesos desprès la vídua va donar a lluma a una altra nena, per la qual cosa quedava descartada del tron.
En aquells moments Joana de Navarra, filla primogènita de Lluís X de França, i el seu marit Lluís III d'Evreux, nebot de Felip IV, reclamaren altre cop els seus drets sobre el Regne de Navarra, en el qual la Llei Sàlica no imperava.
El mes de maig Joana de Navarra fou coronada reina de Navarra, al costat del seu marit, mentre Felip de Valois va esdevenir rei de França amb el nom de Felip VI de França. A partir d'aquell moment la Llei Sàlica va ser reinterpretada per prohibir no nomès la possibilitat de que una dona ascendís al tron francès sinó que eliminà la descendència femenina de la línia successòria.
| Precedit per: Felip V el Llarg |
Rei de França 1322–1328 |
Succeït per: Felip VI l'Afortunat |
| Rei de Navarra 1322–1328 |
Succeït per: Joana II amb Felip III Evreux |
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
Història - França - Merovingis - Carolingis - Capets - Valois - Borbons - Bonaparte |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
