Carles VI de França
De Viquipèdia
Carles VI de França el Ben Estimat o el Boig ( París 1368 - íd. 1422 ), rei de França (1380-1422).
Taula de continguts |
[edita] Orígens familiars
Fill cinqué del rei Carles V de França i la seva esposa Joana de Borbó, nasqué a la cort francesa de París el 3 de desembre de 1368. Per línia paterna era nét de Joan II de França i Bonna de Luxemburg, i per línia materna del duc Pere I de Borbó i Isabel de Valois.
[edita] Núpcies i descendents
El 17 de juliol de 1385 es casà a Amiens amb Elisabet de Baviera, filla d'Esteve III de Baviera i Taddea Visconti. D'aquesta unió nasqueren:
- el príncep Carles de França (1386), delfí de Viennois
- la princesa Joana de França (1388–1390)
- la princesa Isabel de Valois (1389–1409), casada el 1396 amb Ricard II d'Anglaterra i el 1406 amb el duc Carles I d'Orleans
- la princesa Joana de Valois (1391–1433), casada el 1397 amb el duc Joan VI de Bretanya
- el príncep Carles de França (1392–1401), delfí de Viennois
- la princesa Maria de França (1393–1438), abadessa
- la princesa Miquela de Valois (1395–1422), casada el 1409 amb el duc Felip III de Borgonya
- el príncep Lluís de Valois (1397–1415), delfí de Viennois
- el príncep Joan de Torena (1398–1417), , delfí de Viennois, casat el 1415 amb la comtessa Jacqueline d'Hainault
- la princesa Caterina de Valois (1401–1437), casada el 1420 amb Enric V d'Anglaterra i el 1429 amb Owen Tudor
- el príncep Carles VII de França (1403–1461), rei de França
- la princesa Felipa de Valois (1407)
[edita] Ascens a la corona
A la mort del seu pare el 1380 fou coronat rei a la catedral de Reims a l'edat de 12 anys. Com el seu pare, l'inici del regnat fou emprés amb enegeria. La seva minoria d'edat comportà lluitens internes frances pel poder entre els seus parents els ducs d'Anjou, Borgonya, Berry i Borbó. El 1388 amb l'ajuda del seu germà Lluís I d'Orleans va eludir la regència del seu oncle, el duc Felip II de Borgonya.
El 1392 va patir un greu ataca de bogeria, els quals ja havien mostrat la seva mare i ascendents maternals, per la qual cosa va caure sota el poder del seu germà Lluís I d'Orleans i oncle Felip II de Borgonya.
Lluís d'Orlenas va morir assassinat el 1407 per odres de Joan I de Borgonya, fill de Felip II de Borgonya al qual havia succeit el 1404. A partir d'aquell moment tota França estigué dividida en dos partits: els Armagnac, partidaris del duc d'Orleans, i els Borgonyons, partidaris del duc de Borgonya.
[edita] Guerra dels Cent Anys
El rei Enric V d'Anglaterra, casat amb la germana de Carles VI, es va aliar amb els Borgonyons i continuà amb la Guerra dels Cent Anys. El 25 d'octubre de 1415 derrotà l'exèrcit francès a la Batalla d'Azincourt. El 1420 el Tractat de Troyes Carles VI es veure obligat a acceptar Enric V com a successor, desheretant el seus fills i reconeixent-los com il·legítims.
El 22 d'octubre de 1422 morí Carles VI mentre Enric V d'Anglaterra morí dos mesos abans. A partir d'aquell moment foren proclamats reis de França Enric VI d'Anglaterra i Carles VII de França. L'ajuda de Joana d'Arc permetrà al delfí Carles VII ser coronat rei el 17 de juliol de 1429.
| Precedit per: Carles V el Prudent |
Rei de França 1380–1422 |
Succeït per: Carles VII el Victoriòs |
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
Història - França - Merovingis - Carolingis - Capets - Valois - Borbons - Bonaparte |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
