Carlota de Luxemburg
De Viquipèdia
Carlota de Luxemburg (Charlotte Aldegonde Élise Marie Wilhelmine) (23 de gener de 1896 – 9 de juliol de 1985) fou la segona filla del gran duc Guillem IV de Luxemburg. Es va convertir en monarca de Luxemburg després de l'abdicació de la seva germana la gran duquessa Maria Adelaida el 14 de gener de 1919. El 28 de setembre de 1919, en un referèndum el 77.8% dels votants es van manifestar partidaris de la continuïtat de la monarquia però amb el nou text constitucional, les funcions de la corona van quedar molt reduïdes. Quan les tropes alemanyes ocuparen Luxemburg durant la Segona Guerra Mundial, Carlota es va exiliar a Londres. El 1919, es casà amb el príncep Félix de Borbó-Parma, i van tenir sis fills:
- El Gran Duc Joan (n. 1921).
- Elizabeth (n. 1922).
- Marie-Adélaide (n. 1924).
- Marie Gabriele (n. 1925).
- Charles (1927 - 1977).
- Alix (n. 1929).
El 12 de novembre de 1964, abdicà a favor del seu fill el príncep Joan que ja havia exercit la regència durant tres anys.
Carlota va morir el 9 de juliol de 1985, a causa d'un càncer.
| Precedit per: Maria Adelaida |
Gran Duc de Luxemburg 1919–1964 |
Succeït per: Joan I |
