Chandrasekhara Raman
De Viquipèdia
 |
| Premi Nobel de Física (1930) |
Chandrasekhara Venkata Raman (en tàmil: சந்திரசேகர வெங்கடராமன்) ( Tiruchirapalli, Índia 1888 - Bangalore 1970 ) fou un físic i professor unviersitari indi guardonat el 1930 amb el Premi Nobel de Física.
Taula de continguts |
[edita] Biografia
Nascut el 7 de novembre de 1888 a la ciutat de Tiruchirapalli, ciutat de l'estat indi de Tamil Nadu. De ben jove es traslladà a la ciutat de Visakhapatnam, a l'estat de Andhra Pradesh. Va completar la seva llincenciatura i doctorat en física i anglès al Presidency College de Madras l'any 1907. Posteriorment va obtenir una plaça en els Serveis Civils Indis com a assistent del supervisor general a la ciutat de Calcuta.
Entre 1917 i 1933 fou professor de física de la càtedra Palit a la Universitat de Calcuta, sent allà on inicià els seus treballs en el camp de l'òptica. El 1919 va ser nomenat secretari honorari de l'Associació Índia per al Progrés de les Ciències i entre 1933 i 1948 va ser director de l'Institut Indi de Ciència de Bangalore. El 1929 va rebre el títol de Cavaller de l'Imperi Britànic per part del rei Jordi V del Regne Unit.
Des de 1949 va fundar, i va formar part del consell directiu, de l'Institut Raman d'Investigació. Oncle del també Premi Nobel Subrahmanyan Chandrasekhar, Raman morí el 21 de novembre de 1970 a la ciutat de Bengalore.
[edita] Recerca científica
Inicialment les seves investigacions es van dirigir cap a l'estudi de les vibracions i a problemes d'acústica, però vers el 1920 va iniciar els seus treballs sobre òptica, començant a investigar sobre la difracció de la llum i la dels Raigs X.
El 1928 descobrí l'anomenat efecte Raman, que va tenir lloc a l'irradiar un líquid transparent o un vapor amb una llum monocromàtica i estudiar l'espectre de la llum difosa, en el qual s'observaven variacions de freqüència, segons les prediccions teòriques formulades l'any 1923 per A. G. S. Smekal.
El 1930 fou guardonat amb el Premi Nobel de Física pels seus treballs al volant de la llum, i la formulació de l'efecte Raman.
[edita] Reconeixements
En honor seu s'anomenà l'asteroide (55753) Raman descobert el 13 de setembre de 1991 per Freimut Börngen i Lutz D. Schmadel.
