Ciaxares de Mèdia

De Viquipèdia

Ciaxares (antic iranià Huvashtra, acadià Uaksataror, elamita Makistarra) fou rei de Mèdia de vers el 625 aC al 585 aC.

Heròdot diu que en els darrers anys del regnat del seu pare Fraortes es va produir una invasió dels escites i que els medes foren governats durant 28 anys per un rei anomenat Madyes l'escita que va morir finalment en lluita contra Ciaxares, emigrant els escites cap el Caucas i la mar Negra. Es tractaria mes aviat d'un regne escita fundat a la regió del Llac Urmia i no propiament de Mèdia.

A mes a mes la filiació de Ciaxares amb Fraortes es dubtosa i els erudits pensen que en realitat era fill d'un Kastariti que fou un dels tres caps (de Madai, Saparda i Bet Kari) que van dirigir una victoriosa rebel·lió contra Assíria el 673 aC.

La dominació escita es va acabar i Ciaxares va arribar al govern, va reorganitzar l'exèrcit i es va aliar amb Nabopolasar que es va revoltar per la mateixa època contra Assíria. Una derrota dels assiris i el regne de Manna vers el 616 aC fou aprofitada segurament per Ciaxares per conquerir Manna vers el 615 aC. L'any següent va ocupar la província assíria d'Arrapakhe (moderna Kirkuk) i tot seguit Tarbis (al nord de Niniveh) i Assur. Nabopolasar va arribar tard pel saqueig d'Assur però es va signar un tractat d'amistat i aliança entre el babiloni i els medes, i la filla de Ciaxares, Amytis, es va casar amb el fill de Nabopolasar, Nabucodonosor II, que va construir uns jardins (el famosos Jardins penjants de Babilònia) per la seva dona perquè no ennyorés la vegetació de les muntanyes on havia nascut.

El 612 aC els aliats van ocupar Niniveh (agost el 612 aC) i van posar fi al Imperi Assiri. Els assiris es van retirar a Harran i els medes llavors es van apoderar de Mesopotàmia del nord i el 610 aC van participar a la conquesta d’aquesta ciutat, que després fou reconquerida pels assiris però expulsats un altra cop cap a Karkemish. La frontera entre Mèdia i Babilònia es va establir al sud de Harran i Assur.

Seguidament es va ocupar Urartu, que abans es pensava que fou ocupat vers el 590 aC però que avui dia es tendeix a creure que ja estava conquerit en gran part vers el 600 aC i nomes romanien algunes fortaleses con Tushpa que fou ocupada vers el [591 aC] o 590 aC.

Després els medes van arribar fins a l'Àsia Menor i van topar amb Lídia. La guerra amb Lídia va durar cinc anys i la batalla decisiva es va lliurar al sisè any, a la riba del riu Halys el 28 de maig del 585 aC. Iniciada la batalla es va produir un eclipsi. Els medes, espantats van signar un armistici i després un tractat de pau amb el rei Aliates de Lídia i amb la mediació del rei Siennesis de Cilícia i el rei Labynetos de Babilònia (aquestos nom els hi dona Heròdot, el primer es el Pirind dels Babilonis, el segon es Nabucodonosor II); aquest tractat va establir al riu Halys com a frontera. Astíages, fill de Ciaxares es va casar amb Arienis, filla d'Aliates. L’eclipsi havia ja estat predit per Thales de Milet.

Molt poc després del acord de pau va morir Ciaxares i el va succeir el seu fill Astíages