Constantí XI Làscaris
De Viquipèdia
Constantí XI Làscaris (?-1205), darrer emperador bizantí durant la conquesta de Constantinoble pels croats (1204).
El 13 d'abril de 1204 va fugir l’emperador Aleix i els cortesans van proclamar emperador Constantí XI Làscaris. Refugiat a Brusa, a Bitínia, fou derrotat a la batalla de Pemaneo el desembre de 1204 i va morir en els combat subsegüents el mes de gener de 1205. El seu germà Teodor I Làscaris va recollir la successió legitimada pel Patriarca de Constantinoble com a Emperador de Nicea.
Arran de la conquesta de Constantinoble pels croats, l'Imperi Bizantí es dividí en 4 estats:
- Imperi de Nicea. El primer emperador fou Teodor I Làscaris, nombrat hereu legítim de Bizanci.
- Imperí Llatí, creat a Constantinoble pels croats comandats per Balduí I, comte de Flandes i primer emperador llatí. El 1261, el regent de Nicea Miquel VIII Paleòleg va reconquerir Constantinoble als llatins i es va autoproclamar emperador de Constantinoble i de Nicea. Amb aquest acte, l'imperi de Nicea i l'imperí Llatí es van unir per formar de nou l'imperi Bizantí.
- Despotat de l'Epir o d'Arta, amb Miquel I Àngel Comnè, de la família imperial bizantina, com a primer dèspota. Nicèfor II, últim dèspota de l'Epir, va morir el 1358 en els combats contra els serbis per l'extensió dels seus dominis (batalla d'Arta) i el cap albanès Carles Thopia es va fer l'amo de la regió.
- Imperi de Trebisonda, el primer emperador fou Aleix I Comnè, fill de l'emperador bizantí Andrònic I. El més durader dels quatre, finí el 1461 a mans del sultà otomà Mehmed II.
| Precedit per: Aleix V Ducas |
Emperador bizantí nominal 1204-1205 |
Succeït per: *Teodor I Làscaris a Nicea *Balduí I a Constantinoble *Miquel I Àngel Comnè a l'Epir *Aleix I Comnè a Trebisonda |
| Emperador bizantí 1204 |
Succeït per: Miquel VIII Paleòleg el 1261 |
