Constitució Espanyola de 1812
De Viquipèdia
La Constitució de 1812 (o Constitució de Cadis) fou la norma fonamental d'Espanya redactada per les Corts de Cadis el 1812, reunides a l’illa de Lleó, sota l’assetjament dels francesos. Fou de caràcter liberal i va ser coneguda com "La Pepa", pel fet d'haver-se aprovat el dia de sant Josep.
Taula de continguts |
[edita] Vigència
La Constitució de Cadis fou promulgada per la regència el 19 de març de 1812. Revocada per el rei el 4 de maig de 1814 i restablerta per el general Riego el 1820; el 1823 els francesos (Cent mil fills de Sant Lluís) van ajudar a la seva derogació. El 1836 es va restablir desprès dels successos de La Granja del 13 d'agost de 1836 i va estar vigent fins el 24 d'octubre de 1836 en que el govern va presentar un nou text que es va promulgar el 18 de juny de 1837. Aquesta constitució va ser la primera feta en Espanya, la primera amb un caràcter progresista.
[edita] Contingut
- La sobirania resideix en la nació
- Monarquia hereditària
- Religió catòlica única religió de l'estat
- Proposta de divisió provincial
- Poder legislatiu per les corts
- Poder executiu al rei
- Poder judicial als tribunals
- Corts unicamerals elegides per sufragi limitat indirecte cada 2 anys
- Dret de veto del rei
- Rei inviolable
- Rei nomena els secretaris responsables davant les corts
- Consell d’estat, espècie de consell reial, de caràcter consultiu
- Unificació del codi civil a tot el territori
- Uniformització del ensenyament
