Copa del Món de Futbol 1994

De Viquipèdia

XV Copa del Món de futbol - Estats Units 1994
World Cup USA '94
Equips participants - Fase final	144 seleccions 24 seleccions
Seu	Estats Units
Data	17 de juny de 1994 17 de juliol de 1994
Podi - Campió - Subcampió - Tercer lloc - Quart lloc	Brasil Itàlia Suècia Bulgària
Partits	52
Gols anotats	141 (2,7 per partit)
Espectadors	3.587.538 (68.991 per partit)
Bota d'Or	Oleg Salenko (6 gols) Hristo Stoitchkov (6 gols)
Pilota d'Or	Romário
Premi al joc net	Brasil
Premi Lev Yashin	Michel Preud'homme

La XV Copa del Món de futbol es disputà als Estats Units, entre el 17 de juny i el 17 de juliol de 1994.

Estats Units fou elegit com a seu de la Copa del Món, generant una gran polèmica pel fet de ser un país sense tradició futbolística, degut a la popularitat d’altres esports com el bàsquet, el beisbol i el futbol americà. No obstant, gràcies al desenvolupament econòmic i a les infraestructures de les que disposava el país, l’event tingué un gran èxit marcant xifres històriques d’assistència de públic i de recaptació financiera, encara imbatudes, i que a més va permetre el desenvolupament del soccer als Estats Units. El torneig, en el que participaren 24 països, es va disputar en 10 seus amb estadis amb una capacitat d’uns 70.000 espectadors de mitjana.

La final la disputaren Brasil i Itàlia a l’Estadi Rose Bowl de Pasadena, prop de Los Ángeles. Després d’empatar sense gols, tant en el temps reglamentari com en la pròrroga, tots dos equips s’enfrontaren en una tanda de penals per primera vegada en una final de la Copa del Món. Finalment, l’equip sud-americà es coronà tetracampió, després que Roberto Baggio fallara l’últim tir italià.

Alguns dels jugadors que destacaren foren els brasilers Romário i Bebeto, l’italià Baggio, el búlgar Hristo Stoichkov, el rus Oleg Salenko, el romanés Gheorghe Hagi, el suec Martin Dahlin i l’alemany Jürgen Klinsmann. Per altra banda, un dels millors jugadors de la història, l’argentí Diego Armando Maradona fou expulsat del torneig al ser-li detectada efedrina en un control antidoping al finalitzar el partit front a Nigèria.

La mascota del torneig fou un gos anomenat Striker.

Taula de continguts 1 Antecedents 2 Països participants 3 Seus 4 Primera fase 4.1 Grup A 4.2 Grup B 4.3 Grup C 4.4 Grup D 4.5 Grup E 4.6 Grup F 5 Fase final 5.1 Final 6 Estadístiques 7 Golejadors 8 Enllaços externs

[edita] Antecedents

Després de la renúncia de Colòmbia per a organitzar la Copa del Món de 1986, Brasil, Canadà, Bolívia i els Estats Units presentaren candidatures per a organitzar l’event. No obstant, la candidatura d’Estats Units no tenia suport internacional, per la qual cosa renuncià a organitzar-lo i donà suport al seu veí del sud, Mèxic, en l’elecció de la seu de la Copa del Món de 1986, a canvi de tenir el suport de la FIFA per a ser la seu de l’edició de 1994, la qual havia de tornar a Amèrica.

Els Estats Units representaven per a la FIFA un lloc de gran importància, degut al seu poder econòmic. No obstant, el soccer (com es coneix el futbol en aquell país) no era un esport popular, ni tan sols existia una lliga de futbol professional. Mentre que la FIFA donava suport a la candidatura dels Estats Units com una forma d’extendre la pràctica del futbol en aquell país, gran part de la comunitat internacional estava en contra de dur el campionat més important de futbol a un país on no era practicat massivament. Marroc i Brasil també presentaren candidaturas, però la del país africà representava la possibilitat d’organitzar el torneig per primera vegada en un continent on el futbol es desenvolupava ràpidament. Finalment, malgrat el rebuig d’alguns grups tradicionalistes, els Estats Units foren elegits per 10 vots a favor, 7 per a Marroc i només 2 per a Brasil, el 4 de juliol de 1988.

Després d’elegida la seu, el govern dels Estats Units i la FIFA començaren amb els preparatius de l’event i a complir la promesa d’incentivar el futbol en aquell país. Malgrat els esforços, com la creació de la Major League Soccer en 1993, el públic nord-americà no s’interessà pel futbol. Una enquesta del USA Today realitzada uns dies abans de l’inici de la Copa del Món informà que sols un 25% dels estatunidencs sabien de la realització de l’event i que un 15% d’ells veuria algun partit. Els diaris del país criticaven l’organització del torneig: un periòdic deia «Aquí el futbol és l’esport del futur, i sempre ho serà», mentre que una editorial del Washington Post assenyalava que «el futbol és un joc que els estatunidencs ensenyem als nostres fills fins que són suficientement majors per fer alguna cosa interesant». Després de l’inici del torneig, un 10% de les notícies esportives del New York Times parlaven de la Copa del Món, mentre que un 70% estaven dedicades al beisbol.

No obstant, la històrica victòria de la selecció local front al combinat de Colòmbia, provocà que el públic estatunidenc començara a interesar-se per l’event. Una nova enquesta del USA Today assenyalava que el 88% dels nord-americans sabia que la Copa del Món es disputava als Estats Units i un 44% del total assegurava que veuria almenys un partit per televisió. D’igual manera, s’incrementà el nombre d’espectadors locals en els partits disputats arreu del país.

La Copa del Món tinguè un rècord de 144 països inscrits, entre els que destacaven l’ingrés de nous països formats després de la desintegració de països de llarga tradició futbolística com Iugoslàvia, Txecoslovàquia i la URSS. Amb el fi de promoure un joc més ofensiu, la FIFA decidí que els partits guanyats donarien de tres punts durant la fase de grups.

[edita] Països participants

En cursiva, els debutants en la Copa del Món de futbol.

Equips participants
Alemanya	Bulgària	Grècia	Noruega
Aràbia Saudita	Camerun	Rep. d'Irlanda	Països Baixos
Argentina	Colòmbia	Itàlia	Romania
Bèlgica	Corea del Sud	Marroc	Rússia [1]
Bolívia	Espanya	Mèxic	Suècia
Brasil	Estats Units	Nigèria	Suïssa

1. ↑ Primera participació de Rússia, no obstant, es considerada per la FIFA com a successora de la URSS la qual participà 8 vegades prèviament.

[edita] Seus

Per a la Copa del Món, s’escolliren 10 seus arreu del país, principalment amb estadis utilitzats per a la pràctica del futbol americà, degut a la inexistència de camps especialitzats de soccer. La majoria d’aquestos estadis s’ubicaven als suburbis, props de les grans ciutats. Ja que la major part dels aficionats desconeixia la ubicació d’aquestos suburbis, el Comité Organitzador anomenà les seus amb el nom de l’àrea metropolitana.

Seu	Ciutat	Estadi	Capacitat
Boston	Foxborough, Massachusetts	Foxboro Stadium	61.000
Chicago	Chicago, Illinois	Soldier Field	67.000
Dallas	Dallas, Texas	Cotton Bowl	67.000
Detroit	Pontiac, Michigan	Pontiac Silverdome	80.000
Los Ángeles	Pasadena, Califòrnia	Rose Bowl	91.000
Nova York	East Rutherford, Nova Jersey	Giants Stadium	77.000
Orlando	Orlando, Florida	Citrus Bowl	70.000
San Francisco	Palo Alto, Califòrnia	Stanford Stadium	80.000
Washington	Washington, Districte de Colúmbia	RFK Memorial Stadium	56.000

[edita] Primera fase

[edita] Grup A

Equip	Pts	PJ	PG	PE	PP	GF	GC
Romania	6	3	2	0	1	5	5
Suïssa	4	3	1	1	1	5	4
Estats Units	4	3	1	1	1	3	3
Colòmbia	3	3	1	0	2	4	5

[edita] Grup B

Equip	Pts	PJ	PG	PE	PP	GF	GC
Brasil	7	3	2	1	0	6	1
Suècia	5	3	1	2	0	6	4
Rússia	3	3	1	0	2	7	6
Camerun	1	3	0	1	2	3	11

[edita] Grup C

Equip	Pts	PJ	PG	PE	PP	GF	GC
Alemanya	7	3	2	1	0	5	3
Espanya	5	3	1	2	0	6	4
Corea del Sud	2	3	0	2	1	4	5
Bolívia	1	3	0	1	2	1	4

[edita] Grup D

Equip	Pts	PJ	PG	PE	PP	GF	GC
Nigèria	6	3	2	0	1	6	2
Bulgària	6	3	2	0	1	6	3
Argentina	6	3	2	0	1	6	3
Grècia	0	3	0	0	3	0	10

[edita] Grup E

Equip	Pts	PJ	PG	PE	PP	GF	GC
Mèxic	4	3	1	1	1	3	3
Rep. d'Irlanda	4	3	1	1	1	2	2
Itàlia	4	3	1	1	1	2	2
Noruega	4	3	1	1	1	1	1

[edita] Grup F

Equip	Pts	PJ	PG	PE	PP	GF	GC
Països Baixos	6	3	2	0	1	4	3
Aràbia Saudita	6	3	2	0	1	4	3
Bèlgica	6	3	2	0	1	2	1
Marroc	0	3	0	0	3	2	5

[edita] Fase final

Vuitens de final

Quarts de final

Semifinals

Final

4 de juliol - Stanford Stadium - San Francisco

Brasil

1

9 de juliol - Estadi Cotton Bowl - Dallas

Estats Units

0

Països Baixos

2

4 de juliol - Citrus Bowl - Orlando

Brasil

3

Països Baixos

2

13 de juliol - Rose Bowl - Los Ángeles

Rep. d'Irlanda

0

Suècia

0

3 de juliol - Estadi Cotton Bowl - Dallas

Brasil

1

Aràbia Saudita

1

10 de juliol - Stanford Stadium - San Francisco

Suècia

3

Suècia (pen.)

2 (5)

3 de juliol - Rose Bowl - Los Ángeles

Romania

2 (4)

Romania

3

17 de juliol - Rose Bowl - Los Ángeles

Argentina

2

Brasil (pen.)

0 (3)

2 de juliol - Soldier Field - Chicago

Itàlia

0 (2)

Alemanya

3

10 de juliol - Giants Stadium - Nova York

Bèlgica

2

Alemanya

1

5 de juliol - Giants Stadium - Nova York

Bulgària

2

Bulgària (pen.)

1 (3)

13 de juliol - Giants Stadium - Nova York

Mèxic

1 (1)

Bulgària

1

2 de juliol - RFK Memorial Stadium - Washington

Itàlia

2

Tercer lloc

Espanya

3

9 de juliol - Foxboro Stadium - Boston

16 de juliol - Giants Stadium - Nova York

Suïssa

0

Itàlia

2

Suècia

4

5 de juliol - Foxboro Stadium - Boston

Espanya

1

Bulgària

0

Nigèria

1

Itàlia (pr.)

2

[edita] Final

17 de juliol de 1994
	Brasil	0 (3)–0 (2)	Itàlia	Rose Bowl, Los Ángeles Àrbitre: Sandor Puhl (Hongria)

	Tanda de penals
	Márcio Santos		0:0		Baresi
	Romário		1:1		Albertini
	Branco		2:2		Evani
	Dunga		3:2		Massaro
			3:2		R. Baggio

BRASIL ITÀLIA   1 Claudio Taffarel   1 Gianluca Pagliuca   2 Jorginho   8 Roberto Mussi 13 Aldair   6 Franco Baresi 15 Márcio Santos   5 Paolo Maldini   6 Branco   3 Antonio Benarrivo 17 Mazinho 14 Nicola Berti   5 Mauro Silva 13 Dino Baggio   8 Dunga 11 Demetrio Albertini   9 Zinho 16 Roberto Donadoni   7 Bebeto 10 Roberto Baggio 11 Romário 19 Danielle Massaro DT Carlos Alberto Parreira DT Arrigo Sacchi Canvis Cafú (Jorginho, 22') Viola (Zinho, 106') Canvis Apolloni (Mussi, 34') Evani (D. Baggio, 95') Amonestats Mazinho Cafú Amonestats Apolloni Albertini

Campió Brasil

[edita] Estadístiques

Equip		Pts	PJ	PG	PE	PP	GF	GC	Dif	Rend
1	Brasil	17	7	5	2	0	11	3	+8	81,0%
2	Itàlia	14	7	4	2	1	8	5	+3	66,7%
3	Suècia	12	7	3	3	1	15	8	+7	57,1%
4	Bulgària	10	7	3	1	3	10	11	-1	47,6%
5	Alemanya	10	5	3	1	1	9	7	+2	66,7%
6	Romania	10	5	3	1	1	10	9	+1	66,7%
7	Països Baixos	9	5	3	0	2	8	6	+2	60,0%
8	Espanya	8	5	2	2	1	10	6	+4	53,3%
9	Nigèria	6	4	2	0	2	7	4	+3	50,0%
10	Argentina	6	4	2	0	2	8	6	+2	50,0%
11	Bèlgica	6	4	2	0	2	4	4	0	50,0%
12	Aràbia Saudita	6	4	2	0	2	5	6	-1	50,0%
13	Mèxic	5	4	1	2	1	4	4	0	41,7%
14	Estats Units	4	4	1	1	2	3	4	-1	33,3%
15	Suïssa	4	4	1	1	2	5	7	-2	33,3%
16	Rep. d'Irlanda	4	4	1	1	2	2	4	-2	33,3%
17	Noruega	4	3	1	1	1	1	1	0	44,4%
18	Rússia	3	3	1	0	2	7	6	+1	33,3%
19	Colòmbia	3	3	1	0	2	4	5	-1	33,3%
20	Corea del Sud	2	3	0	2	1	4	5	-1	22,2%
21	Bolívia	1	3	0	1	2	1	4	-3	11,1%
22	Camerun	1	3	0	1	2	3	11	-8	11,1%
23	Marroc	0	3	0	0	3	2	5	-3	0,00%
24	Grècia	0	3	0	0	3	0	10	-10	0,00%

[edita] Golejadors

Jugador	Selecció	Gols
Oleg Salenko	Rússia	6
Hristo Stoitchkov	Bulgària	6
Kennet Andersson	Suècia	5
Roberto Baggio	Itàlia	5
Jürgen Klinsmann	Alemanya	5
Romário	Brasil	5
Gabriel Batistuta	Argentina	4
Martin Dahlin	Suècia	4
Florin Răducioiu	Romania	4
Bebeto	Brasil	3
Dennis Bergkamp	Països Baixos	3
Tomas Brolin	Suècia	3
José Luis Pérez Caminero	Espanya	3
Gheorghe Hagi	Romania	3

[edita] Enllaços externs

• FIFAworldcup.com - Estats Units 1994 (castellà)
• Tots els Mundials - Estats Units 1994 (castellà)
• World Cup History - United States 1994 (anglès)

Copa del Món de Futbol

Uruguai 1930 | Itàlia 1934 | França 1938 | Brasil 1950 | Suissa 1954 | Suècia 1958 | Xile 1962 | Anglaterra 1966 | Mèxic 1970 | Alemanya Occidental 1974 | Argentina 1978 | Espanya 1982 | Mèxic 1986 | Itàlia 1990 | Estats Units 1994 | França 1998 | Corea del Sud i Japó 2002 | Alemanya 2006 | Sud-àfrica 2010 | Sud-amèrica 2014 | 2018