Crissa
De Viquipèdia
Crissa o Crisa (grec Krissa o Krisa) fou una antiga ciutat de la Fòcida que per molts temps es pensava que podria ser la mateixa que Cirrha o Kirra. Pausànies diu que Cirrha era el nom de l'antiga Crissa pero Estrabó diu que eren dues ciutats. Les investigacions d'Ulrichs van establir que es tracta de dues ciutats:
Crissa estava situada terra endins al sud oest de Delphi, a la part sud del Parnasos. Les seves ruines es poden veure a poca distancia de la ciutat de Chrysó, amb l'esglesia del 40 sants a la vora; queden restes de les muralles. La ciutat va donar nom a la badia situada no massa lluny, i de vegades el nomes va donar a tot el golf de Corint. Estrabó diu que la ciutat va fundar una colonia a Itàlia anomenada Metapontum.
Cirrha fou construïda mes tard a la badia de Crissa, a la boca del riu Pleitos i al peu del mont Cirphis, i de fet fou el port de Crissa. Les ruïnes encara es poden veure al llogaret de Magúla, especialment les muralles i alguns edificis.
Entre les dues ciutats hi havia una gran plana que tenia al nord el Parnasos o Parnassos, al est el riu Ciphis, i al oest les muntanyes dels Locris ozolis i arribava fins Amfisa. Amb el temps el port va esdevenir una gran ciutat, igual que Delphi, mentre Crissa, mancada del santuari de Pytho o Pito (que pertanyia a Delphi) va decaure. Els habitants de Delphi podien d'anar al temple per terra o per mar, però per aquesta via Cirrha dominava el pas; aquesta ciutat va començar a llevar uns drets de pas molt grans i alguna peregrins que no van voler pagar es van queixar de que les seves dones havien estat maltractades. L'amfictionia va declarar la guerra a Cirrha vers el 595 aC i vers el 585 aC van ocupar la ciutat que fou arrasada. No se sap que va passar amb Crissa però es probable ja fos una ciutat insignificant i acabés la decadència amb la pèrdua del seu port (els seus habitants haurien marxat a Cirrha o a Delphi). El producte del espoli de la ciutat es va utilitzar per l'amfictionia en fundar els Jocs Pítics. La ciutat de Cirrha i la plana van ser declarades llocs sagrat que no es podien cultivar i així fou fins que l'ordre es va incomplir en temps de Filip II de Macedònia, quant la ciutat d'Amfisa va posar en cultiu les terres i va intentar reconstruir la ciutat originat la segona guerra sagrada, en la qual Amfisa fou ocupada per Filip (338 aC), nomenat strategos per l'amfictionia.
La ciutat no obstant fou reconstruïda i es va utilitzar com a port de Delphi, i tenia temples d'Apol·lo, Artemisa i Leto, moltes estàtues, i potser hipòdrom i estadi (que havien existit abans)
