Filip II de Macedònia
De Viquipèdia
Filip II de Macedònia (382 – 336 aC), rei d'aquesta zona al nord de Grècia del 356 al 336 aC. La seva habilitat política i militar li permeté, en primer lloc, unificar tot el seu regne i crear un exèrcit i una economia forts. Aquestes qualitats, junt amb el seu amor per la cultura i les formes de pensament gregues, de les quals es considerava part, el portaren a desenvolupar una política d'unificació de les diferents ciutats-estat gregues, en crisi i devastades per les lluites entre elles. Fou assassinat quan planejava una expedició a Àsia Menor per recuperar les antigues colònies gregues d'aquella zona, llavors en mans dels perses.
Taula de continguts |
[edita] Context històric
Macedònia era una zona al nord de Grècia que, tot i ser de parla grega, s’havia mantingut al marge de la història fins aquell moment. La seva energia sempre havia anat dirigida a combatre les tribus al nord del país, molt més incivilitzades. En realitat, pel món grec més avançat, Macedònia era considerada una zona semi-bàrbara, així com un còmode coixí que parava els possibles avenços dels bàrbars del Nord.
D'altra banda, al voltant del 400 aC, la incapacitat de les ciutats-estat gregues per deixar de fer-se la guerra les unes contra les altres les va portar a una situació de crisi i decadència susceptible de ser aprofitada per qualsevol potència externa que sorgís.
[edita] L'adveniment de Filip
Filip era el fill menor del rei Amintas III de Macedònia i la reina Eurídice. L'hereu, Alexandre II de Macedònia, va morir assassinat per un dels seus nobles al 368 aC, deixant com a rei al seu germà, Pèrdicas III, que actuava sota la regència del noble assassí. L'any 365 aC, però, Pèrdicas féu assassinar al regent i assumí el tron de ple dret. Féu retornar el seu germà Filip, que havia estat retingut com a hostatge a Tebes.
L'època que passà Filip a Tebes fou determinant, ja que va observar el funcionament de l'exèrcit tebà (l'inventor de la falange) i va treure idees que aprofitaria en el seu futur exèrcit. A més, la seva estada a Grècia li va permetre estudiar la situació política i la crisi de les ciutats-estat més de prop.
El 359 aC Pèrdicas va ser mort en una batalla amb tribus frontereres, de manera que Macedònia es va trobar en una situació difícil. L'hereu de Pèrdicas, Amintas IV, era només un nen, i les tribus circumdants pensaven aprofitar la debilitat en el tron de Macedònia per atacar. Per tant Filip assumí el càrrec de regent. S’havia assegurat prèviament l'amistat de la veïna Epir, casant-se amb Olímpia, la neboda del rei. Amb gran energia aconseguí rebutjar i esclafar les tribus atacants, de manera que acabà dominant tota la regió situada al nord de Grècia, des de Tràcia fins al mar Adriàtic.
El 356 aC Olímpia donà a llum al seu primer fill, Alexandre. Ara que ja tenia un hereu, Filip deposà el seu nebot Amintas i es feu proclamar rei sota el nom de Filip II. Començà així una política expansionista, aprofitant els eterns conflictes i enemistats de les diferents ciutats gregues per pactar amb unes i altres i quedar-se per a Macedònia tot el que anava ocupant. Particularment important fou la presa de la ciutat d'Amfípolis el 358 aC i la seva zona propera, rica en mines d’or.
L'exèrcit macedoni va ser totalment remodelat per Filip, que havia après d’Epaminondas de Tebes. A la tradicional cavalleria composta per nobles macedonis, hi va afegir una infanteria lleugera i la cèlebre falange, hereva de la falange tebana però molt millorada. Amb aquest exèrcit més nombrós i molt més organitzat i disciplinat que qualsevol altre, Filip no tenia rival.
El 353 aC ocupà tota Tessàlia, el 348 aC Olint, que havia rebut ajuda dels atenencs. Llavors firmà una pau amb aquests darrers, la qual cosa el va permetre conservar les seves possessions fins al moment i fixar-se en el nord. El 341 aC envaí tota Tràcia. Aprofitant noves disputes entre ciutats ocupà l'important santuari sagrat de Delfos i acampà en terres del golf de Corint. Finalment les ciutats-estat principals, entre elles Tebes i Atenes, s’aliaren i enfrontaren Filip a la batalla de Queronea. Filip vencé de manera indiscutible i destruí Tebes, mentre que perdonà Atenes. Finalment ocupà tot el Peloponès a excepció d'Esparta, que no es va voler rendir i a qui va permetre conservar la independència. El seu següent objectiu seria la guerra contra Pèrsia per aconseguir recuperar les antigues colònies gregues de l’Àsia Menor. Així ho votaren les ciutats gregues en una assemblea a Corint, el 337 aC, després d’escollir-lo general dels exèrcits grecs (hegemon).
El 336 aC, mentre assistia a les festes pel matrimoni de la seva filla Cleopatra amb el rei d’Epir, fou assassinat.
[edita] L’assassinat de Filip
Hi ha diverses teories sobre per què Pausànias, l’assassí de Filip, va cometre el seu crim. Filip va tenir diverses esposes, com a resultat de les diferents aliances que va haver de dur a terme amb tribus veïnes. La primera en rang i per tant, mare del príncep hereu, era Olímpia d’Epir. Tot i això, el 337 aC decidí repudiar-la i casar-se amb una jove macedònia de la qual tingué un altre fill. Amb el temps començà a fer-se possible un canvi en la successió en detriment del fill d’Olímpia, Alexandre. Una Olímpia furiosa pel seu rebuig i tement la pèrdua del tron per part del seu fill podria haver pagat perquè assassinessin al seu espòs.
Una altra teoria parla d’una intrincada xarxa de relacions sentimentals que en darrer terme apuntarien a Pausànias com un amant rebutjat que matà per despit.
[edita] Troballes arqueològiques
Recentment, s'han trobat importants tombes reials de l'època macedònia a l'actual ciutat grega de Vergina, on hi havia l'antiga capital del regne de Macedònia abans de ser moguda a Pel·la. Tot i el trasllat de capital, els reis se seguiren enterrant a l’antiga capital pel seu significat religiós.
El 8 de novembre de 1977, l'arqueòleg grec Manolis Andronikos anuncià la troballa de la tomba intacta de Filip II de Macedònia a Vergina. També es trobà la tomba del seu nét Alexandre IV, que fou assassinat quan era un adolescent, la seva mare Eurídice, i d'altres que no s'han identificat. La troballa és d'una importància cabdal. Els objectes trobats i les tombes s'exhibeixen en un museu sota un túmul a la mateixa ciutat de Vergina.
