Cumà

De Viquipèdia

Els cumans (singular masculí: cumà, femení: cumana) foren els membres de una tribu turca del grup Kiptxak, que van emigrar des les estepes del mar d'Aral cap a l'oest al segle X i varen dominar Ucraïna. El 1204 van saquejar Kíev, i després es van començar a barrejar amb els russos. Els bizantins els anomenaven cumans però els russos els hi deien Polovtesos.

La primera confederació tribal dels futurs cumans fou la dels Kimak, al actual Kazakhstan, a la que va seguir la dels Gök vers els segles VI i VII. La confederació del Cumans s’esmenta als poemes èpics a partir del segle VIII. Vers la fi del segle IX una part dels cumans es va establir a les estepes d'Ucraïna on van formar la confederació dels Cumans o Kiptxak, mentre que els que van restar a les estepes van ser sotmesos successivament pels kirguís (segles X i XI) els Kara Kitai (segle XII) i els mongols (segle XIII) i van acabar desapareixent com a poble.

Foren sotmeses pels mongols al llarg del segle XIII, i finalment van emigrar a Hongria i es van establir a la regió avui anomenada encara Cumània o Kunság, en les províncies actuals de Bács-Kiskun i Jász-Nagykun-Szolnok, on es van fer cristians. El hongaresos els hi van dir kun.

El cumà mes famós és Kutb al-din Aibek, fundador del sultanat de Delhi, que d’esclau del sultà afganès va esdevenir governador de Delhi i finalment es va fer independent.